Full Parroquial 30-7-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XVII DURANT L’ANY (1Re 3,5.7-12; Mt 13, 44-52)
- En les lectures que acabem d’escoltar hi trobem unes ensenyances molt suggeridores que el Senyor ens vol transmetre perquè ens faran bé. En la primera lectura, el Senyor diu a Salomó: «Digue’m què vols que et doni». Què respondria jo si el Senyor em fes aquesta pregunta: què vols?, què desitges? De fet, Jesús ens l’ha feta a cadascun de nosaltres, aquesta pregunta. Recordem que ell ens va dir que tot allò que demanem en nom seu, el Pare ens ho concedirà. Doncs, què demano? Salomó va demanar saviesa, és a dir, la capacitat de saber discernir el bé del mal, de saber escollir els autèntics valors sense deixar-se enlluernar per les aparences. Aquesta saviesa és una llum preciosa per a orientar la vida. ¿Està content, el Senyor, de les meves peticions? Quines coses demano habitualment? No oblidem que, si demanem coses que agraden al Senyor, hi sortirem guanyant. Ell hi entén més que nosaltres i vol el nostre bé més que ningú.
- En la segona lectura, sant Pau ens diu: «Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen». En l’evangeli hem vist un home que troba un tresor i, content de la troballa, ven tot el que té per comprar aquell camp. Quin és el meu «tresor»? Què és allò que valoro més que tot? Què és allò que, per aconseguir-ho, no em dol de sacrificar temps, energies o altres coses? Què és?
De vegades ens creiem molt llestos i resulta que donem importància a allò que no en té, mentre que menyspreem els millors tresors i perles que la vida ens ofereix. Quin és el meu tresor? El tresor de què ens parla l’evangeli és Jesucrist: Jesucrist i el seu missatge. Fixem-nos-hi: una persona no és cristiana pel simple fet que hagi estat batejada, ni perquè vagi a missa. Només és cristiana aquella persona que ha trobat Jesús, el tresor autèntic; aquell que ha descobert que Jesús i el seu missatge és el que dona sentit a la seva vida. Aquell que, en trobar-se amb Jesús, ha fet l’experiència d’haver trobat una persona que valia la pena, més que totes les altres persones i coses. I per això, en trobar-lo, la seva vida canvia radicalment.
¿L’he trobat, jo, aquest tresor? Encara no? Si no l’he trobat, la meva vida quedarà empobrida. I se’n ressentiran les persones que tinc al costat, especialment els fills, a qui difícilment podré ajudar a ser feliços. Quin favor fem als nostres fills, nets, etc., si els assegurem diners o benestar, però no els transmetem valors humans i cristians per a tota la seva vida?
- Diguem, finalment, que qui descobreix Jesucrist té una gran alegria i, com l’home de la paràbola, no li costa esforç deixar les altres coses. ¿L’hem sentida mai, la joia intensa d’aquesta trobada, d’aquest descobriment profund de Jesús? Qui és per a mi Jesús? Què fa canviar de la meva vida? No oblidem, però, que es tracta d’un «tresor amagat» i que, per tant, cal fer un esforç per a descobrir-lo, per a trobar-lo. Sense esforç no hi ha troballes.
- Continuem ara la nostra eucaristia, que és una trobada amb Jesús. ¿Valoro el fet de poder-ho fer cada diumenge?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XVII DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera 1R 3,5.7-12
Has demanat discerniment
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Salomó en un somni durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué: «Digue’m què vols que et doni». Salomó li respongué: «Senyor, Déu meu, vós m’heu fet rei a mi, servent vostre, perquè ocupés el tron de David, el meu pare, però soc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobo enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tan nombrós com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal. Sense això, qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable?»
Al Senyor li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar».
Salm responsorial 118,57 i 72.76-77.127-128.129-130 (R.: 97a)
El Senyor és la meva heretat;
vull estar atent a les vostres paraules.
M’estimo més la llei
que surt dels vostres llavis
que mil monedes d’or o de plata.
R. Com estimo la vostra llei, Senyor!
Que el vostre amor em conforti,
com vau prometre al vostre servent.
Que m’arribi la vostra misericòrdia i viuré;
la vostra llei fa les meves delícies. R.
Jo aprecio els vostres manaments
més que l’or i més que tot,
per això m’estimo els preceptes,
i m’aparto dels camins enganyosos. R.
És admirable el vostre pacte,
per això el té present la meva ànima.
La vostra paraula, explicada, dona llum
i l’entenen els senzills. R.
Lectura segona Rm 8,28-30
Ens destinà a ser imatges vives del seu Fill
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans.
Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.
Al·leluia Cf. Mt 11,25
Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.
Evangeli Mt 13,44-52
Ven tot el que té i compra el camp
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà.
També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
Ho heu entès, tot això?». Li responen: «Sí que ho hem entès». Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
LA SAVIESA DE SALOMÓ
Comentari a la primera lectura del diumenge 17 durant l’any. A
El primer llibre del Reis dedica nou capítols (3-11) al regnat del qui fou rei d’Israel, Salomó. Ho fa amb un gran optimisme, recreant-se en les excel·lències del regnat més pròsper que tingué Israel en tota la seva història. En un moment del relat el narrador explica que “El rei Salomó superava tots els reis de la terra en riquesa i saviesa. De tot arreu venien a veure’l per escoltar la saviesa que Déu li havia infós” (10,23-24). En l’antic Pròxim Orient tots els sobirans es muntaven la seva pròpia història escrita naturalment per la seva glòria i per provocar l’admiració dels súbdits. Es feien una llista de les magnificències del seu regnat que ni un bri d’ombra les podia enterbolir i es gravaven en esteles, columnes, parets dels palaus, temples i monuments funeraris.
El consens mantingut durant molt temps sobre Salomó i el seu reialme defensant que fou senyor d’un gran imperi i una època de grans construccions i esplendor polític i cultural cada vegada ha estat més qüestionat. El seu nom no és mencionat en cap font documental extra bíblica. L’arqueologia no testifica cap època de gran esplendor cultural i les grans construccions atribuïdes a l’època salomònica a Hassor, Meguidó i Guèzer foren, amb tota probabilitat, construïdes amb posterioritat.
Els reis de Babilònia i Assíria demanaven als seus déus llarga vida, seguretat nacional, un exèrcit invencible que els permetés la derrota de tots els enemics, grans riqueses i la prosperitat del país i un poder estable i de llarga durada. Sorprenentment Salomó no vol res de tot això sinó que demana a Déu que li doni saviesa. El Senyor concedeix a Salomó el que li demana i no tan sols saviesa sinó també riquesa i prosperitat. És el que llegim a la primera lectura d’aquest diumenge (1Re 3, 5.7-12).
Els capítols del 3 al 11 del Primer llibre dels Reis es poden llegir com el compliment de la promesa de Déu feta a Salomó. Hi podem observar diversos tipus de saviesa. Hi ha un tipus de saviesa que podríem qualificar de política i social. La trobem en els capítols 5 i 10 i fa referència a l’organització administrativa del reialme, a les relacions i tractats internacionals i a l’intercanvi cultural entre el que sobresurt la coneguda i famosa visita de la reina de Saba (10,1-13). Un altre tipus de saviesa és la que podríem qualificar d’enciclopèdica. Aquesta es nota quan el redactor del text dona notícia dels coneixements que Salomó tenia sobre plantes i animals (5,9-14). Un altre tipus de saviesa és la que està lligada a la construcció del temple. Cal recordar que a la construcció del temple l’autor hi dedica una part molt extensa (6-8) dels capítols 3-11. Finalment hi ha la saviesa jurídica. Si alguna qualitat ha de ser pròpia del rei és administrar amb justícia. És una qualitat pròpia del rei ideal. Això és el que demana l’orant del salm 72, curiosament atribuït a Salomó i que sembla un calc del reialme descrit a 1Re,3-11: “Déu meu, dona al rei el teu dret, dona-li la teva rectitud. Que governi amb justícia el teu poble, que sigui recte amb els humils!” (Sl 72,1-2). La descripció gràfica del que diu el salm i de la saviesa jurídica de Salomó la trobem en l’episodi de de les dues prostitutes que totes dues reclamen ser la mare del fill viu (3,16-28).
Com s’ha pogut veure el text bíblic es recrea en magnificar la saviesa de Salomó fregant gairebé la desmesura. Una saviesa que sobrepassa les savieses de tots els temps i tots els indrets tant és així que savis i reis venen d’arreu per escoltar-la (10,1-13). La saviesa de Salomó s’ha convertit en referent en la literatura bíblica que el fa autor de Proverbis, Càntic dels càntics, Saviesa i algun salm. La literatura apòcrifa extra bíblica el fa autor dels Salms de Salomó i les Odes de Salomó. El reconeixement de la seva saviesa arriba fins al Nou Testament: “La reina del país del sud … va venir de l’altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó” (Mt 12,42).
De poc li va servir, però tanta saviesa, a la fi dels seus dies Salomó s’abandonà als déus estrangers encetant la trajectòria idolàtrica de la majoria dels reis d’Israel i Judà que acabaria amb el tràgic final de l’exili a Babilònia.
Diumenge 17 durant l’any. 30 de Juliol de 2023.