Full Parroquial 9-7-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XIV DURANT L’ANY (Rm 8,9.11-13; Mt 11,25-30)
- Jesús, en els evangelis, ens parla sovint del Pare, de com fer la seva voluntat, de la seva missió i de moltes altres coses, però ens parla molt poc de la seva pròpia persona. Avui, en canvi, és de les poques vegades que es proposa ell mateix com a model i que ens demana explícitament que l’imitem: «Feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor». «Feu-vos deixebles meus», és a dir, preneu-me per Mestre, imiteu-me. I en què vol que l’imitem? Doncs a ser «benèvols i humils de cor». Això ens fa veure que aquesta actitud és essencial per a ser deixeble de Jesús. Hem de voler ser benèvols i humils de cor.
- Cal reconèixer, però, que sovint interpretem malament això de ser benèvols i humils. Molts ho consideren com un signe de feblesa, de manca de personalitat, propi de persones resignades i passives, de poca empenta, sense passions ni emocions. Però això no és pas cert. La bondat, la humilitat és molt diferent de tot això. Prenguem un exemple conegut que és molt il·lustratiu: Moisès. Tots sabem que Moisès va inaugurar la seva carrera pública amb un homicidi: en presenciar una injustícia, la sang li va pujar al cap i va matar aquell egipci. Això demostra que tenia un temperament violent, apassionat, agressiu. I tot i això, al cap d’un temps, la Bíblia defineix Moisès dient que era «l’home més humil de tota la terra» (Nm 12,3). El contacte amb el Senyor l’havia canviat. Per tant, la bondat, la humilitat no són un punt de partida. No és una qüestió genètica, com si ja s’hi nasqués. És més aviat el final d’un gran i llarg procés. S’hi arriba a través d’un treball dur i pacient contra les nostres pròpies tendències negatives.
Per això, per a adquirir la bondat, la humilitat, fa falta molta força, cal ser molt coratjós. La humilitat no és passivitat, sinó fruit d’una gran victòria sobre un mateix. No és estrany que Jesús hagi formulat aquella benaurança: «Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país» (Mt 5,5). ¿M’esforço per ser benèvol i humil de cor? Si no fos així, no seria deixeble de Crist.
- En aquest evangeli hi ha també una altra invitació de Jesús. Ens diu: «Veniu a mi tot els qui esteu cansats i afeixugats: jo us faré reposar». Realment, ho necessitem, perquè la vida, amb el seu ritme va erosionant les nostres forces i la nostra esperança. I llavors, comencem a dubtar de la proximitat de Déu i, fins i tot, de l’amor que ens té. Jesús, coneixedor de les nostres ruptures interiors, ens ofereix a tots la possibilitat de recuperar la pau del cor i la confiança. I amb la llum i la força de l’Esperit, ens adonarem que les dificultats de la vida són més aviat possibilitats de creixement. I, llavors, passi el que passi, no ens enfonsarem.
El Senyor no ens traurà les càrregues, certament, però ens les farà més lleugeres. Perquè l’Esperit que portem dins és com una força «ascensional», que fa el pes més lleuger. «El meu jou és suau i la meva càrrega, lleugera». Ens ho creiem, això?
- És clar que per a comprendre això ens hem de fer senzills, perquè, en cas contrari, no ho entendrem. Ens ho adverteix Jesús: «Pare, us enalteixo, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i entesos». Els senzills no són els beneitons, els qui estan a la lluna, sinó aquells que saben copsar les coses de Déu. És a dir, els qui necessiten Déu, els qui el saben escoltar, els qui saben admirar-se i sorprendre’s de les seves obres i meravelles, els qui es deixen omplir de la seva felicitat.
- I, per acabar, diguem que, si fóssim més senzills i humils de cor, tindríem més harmonia interior, una relació més bona amb els altres i una fe més estimulant. És a dir, seríem més feliços i no crearíem tants conflictes en el nostre entorn. Tant de bo ens esforcem per ser així.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XIV DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Za 9,9-10.13,1
El teu rei fa la seva entrada muntat humilment en un ase
Lectura de la profecia de Zacaries
El Senyor diu: «Alegra’t, ciutat de Sió. Aclama, ciutat de Jerusalem. El teu rei fa la seva entrada. És bo i salvador, muntat humilment en un ase, en un pollí, fill de somera. Bandejarà d’Efraïm els carros de guerra, allunyarà de Jerusalem els cavalls, i els arcs dels guerrers seran bandejats. Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre, des del gran Riu fins a l’extrem del país».
Salm responsorial 144,1-2.8-9.10-11.13cd-14 (R.: 1)
Us exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el vostre nom per sempre.
Us beneiré dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom.
R. Beneiré el vostre nom per sempre,
Déu meu i rei meu.
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat. R.
Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;
que proclamin la glòria del vostre regne
i parlin de la vostra potència. R.
Totes les obres del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça. R.
Lectura segona Rm 8,9.11-13
Si per l’Esperit feu morir les obres pròpies del cos, viureu
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, vosaltres no viviu segons les mires de la carn sinó segons les de l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit, que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals. Per tant, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu.
Al·leluia Cf. Mt 11,25
Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.
Evangeli Mt 11,25-30
Soc benèvol i humil de cor
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
LA SAVIESA DEL HUMILS
Comentari a l’evangeli del diumenge 14 durant l’any. A
Un nou fragment de l’evangeli de Mateu llegim aquest diumenge (Mt 11,25-30). En aquest text Jesús afirma que la revelació de Déu ha estat concedida no a la poderosa elit sinó als receptius «petits» marginals i subratlla la seva pròpia funció de revelar i alliberar i convida els cansats i afeixugats a trobar la salvació reconeixent la sobirania de Déu que serà establerta sobre tot l’existent.
En el text, Jesús comença dient: “Us enalteixo Pare, Senyor del cel i de la terra”. L’expressió cel i terra implica el reconeixement de que la totalitat de la creació (Gn 1,1) ha d’estar sotmesa al regnat de Déu. El veritable senyor del cel i de la terra no és l’emperador de Roma, sinó Déu. El cel és l’origen de l’imperi de Déu manifestat a Jesús. La terra és l’escenari on s’hi ha de fer la voluntat salvífica de Déu i portar a terme la realització d’aquest Regne.
“El Pare ho ha posat tot a les meves mans”. Aquesta expressió la trobem en altres passatges de l’Escriptura: Gn 14,20; Ex 5,21; Dt 20,14. Un dels més rellevants aquell on David podent matar Saül no ho fa (1 Sa 24,5.19). Posar a les mans indica sempre una situació de poder. Jesús, abans de la seva mort, converteix el poder en l’acte de servei de rentar els peus (Jn 13,3). En el nostre text el poder de Jesús consisteix en el poder que ell té de revelar el coneixement que té del Pare.
Davant tots els grups, escoles i moviments filosòfics que presumien de tenir la saviesa i el coneixement i de saber les maneres d’aconseguir-los, Jesús proclama que la revelació de Déu és un coneixement que resta amagat a tots aquests col·lectius presumptuosos. Aquí Mateu sintonitza amb Pau quan aquest critica la saviesa d’aquest món (1Co 2). El tema de la saviesa amagada als entesos el trobem ja en l’Antic Testament; “Els orgullosos i els superbs són molts, però el Senyor només revela als humils els seus secrets” (Sir 3,19). “Acosteu-vos a mi, els qui no teniu instrucció, i quedeu-vos a l’escola de la saviesa. …. La meva proclama és aquesta: «Adquiriu la saviesa sense diners. Doblegueu el coll sota el seu jou i rebeu-ne la instrucció. És ben a prop vostre per a trobar-la”. (Sir 51,23-26). El que en realitat es cou amb la diferència entre senzills i savis entesos està en l’acceptació o el rebuig de la revelació que Jesús fa de Déu i de retruc en l’acceptació o rebuig de la persona de Jesús.
“El meu jou és suau i la meva càrrega lleugera” Seguir Jesús comporta unes determinades exigències, però Jesús vol remarcar que aquestes exigències són molt diferents a les derivades del compliment de la Llei. Ja en el mateix evangeli de Mateu es diu que “Els mestres de la Llei i els fariseus … preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit”. Els rabins entenien que els manaments de la Llei eren un jou; així consta en alguns tractats de la Misnà: “A fi que cadascú accepti el jou del regne dels cels primerament i desprès accepti el jou dels manaments” (Berakoth 2,2); “Tot aquell que accepta sobre sí mateix el jou de la Torà es veurà lliure del regne i de les coses mundanes” (Pirke Avot 3,5).
El jou de la llei judaica és millor que el jou del món perquè el jou de la Llei deriva en última instància de la voluntat de Déu, però per sobre del jou del món i de la Llei hi ha el jou de Jesús. No és que Jesús proposi que no tinguem cap jou, el que vol és que acceptem el seu. Un jou ben ajustat distribueix equilibradament la càrrega entre els dos animals i això facilita el treball; un jou que s’ajusta al cos dels animals i no fa mal fa que el treball no sigui aspre ni dur. Jesús no demana impossibles, el seu jou és soportable i si el treball demana un repòs ell el concedeix.
Diumenge 14é durant l’any. 9 de Juliol de 2023.