Full Parroquial 2-7-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XIII DURANT L’ANY (2Re 4,8-11.14-16a; Mt 10,37-42)
- És evident que el Senyor no ens vol pas dir, en l’evangeli d’avui, que hi hagi oposició entre l’amor a Déu i l’amor als pares o als fills. En altres passatges de l’evangeli queda ben clar que cal estimar de veritat els pares i també els fills, que són un do de Déu. I l’evangeli no es contradiu. Ni quan ens diu que prenguem la nostra creu, tampoc no ens ensenya a buscar el sofriment pel sofriment, perquè això seria absurd. Totes aquestes afirmacions són imatges que Jesús utilitza per a fer-nos entendre una veritat fonamental: que a l’hora de prendre decisions, el pes que ha d’inclinar la balança, allò que ha de marcar l’orientació de la nostra vida, ha de ser la fidelitat al Senyor, als valors evangèlics.
El problema de moltes persones, fins i tot de moltes que es diuen creients, és que no tenen clara la seva escala de valors; s’equivoquen de camí i fracassen estrepitosament en la vida.
- Tot i això, convé no confondre les coses. Certament que l’amor a Jesús, l’amor a Déu ha de ser prioritari en la nostra vida, però això no significa que no puguem estimar altres persones o altres coses. L’amor a Déu no destruirà mai l’amor a les persones que estimem; al contrari: l’amor a Déu inclou els altres amors legítims: els purifica, però no els destrueix.
- Una cosa a destacar és que la primera lectura i l’evangeli ens mostren una forma molt delicada d’estimar: saber acollir les persones. Em sembla que aquest és un bon testimoni que podem donar els cristians en aquest món tan egoista, tan poc amable, tan poc fraternal. La nostra època té necessitat de persones que tinguin bon cor. Hem de saber atendre amb amabilitat a qui demana el nostre temps i el nostre ajut. Com Jesús, que va acollir tothom i va tenir temps per a tothom. Això és important, sobretot, quan es tracta d’un infant o d’un adolescent que recorre als seus pares buscant ajut. És trist que hi hagi pares que no tenen temps per a escoltar els seus fills i que no deixen de mirar la televisió o de llegir el diari, o el mòbil, que li tanquen la boca amb una negativa o amb un «ja en parlarem en un altre moment». És molt necessari que els fills puguin trobar uns pares que sàpiguen escoltar i dialogar. L’estiu és un bon moment per a practicar-ho. I una cosa semblant podríem dir dels esposos. Si no hi ha capacitat d’escoltar, d’acollir l’altre, s’aniran distanciant amb totes les conseqüències negatives que això comporta. Val la pena revisar-ho avui: és important.
- I, finalment, volia remarcar una precisió que —no sé si us n’heu adonat— fa Jesús en l’evangeli. Diu que no quedarà sense recompensa aquell «qui doni un vas d’aigua fresca…». No diu solament aigua, sinó aigua fresca. Com s’agraeix, ara, a l’estiu, que l’aigua que et donen sigui fresca! Això suposa saber estar atent a les necessitats de l’altre. No solament salvar les aparences, sinó donar-li allò que li resulta agradable, voler-lo fer feliç, alegrar-se en veure que ho és gràcies a mi.
I fixem-nos que esforçar-se per ser així és també la millor manera de realitzar-se, és a dir, d’aconseguir el ple desenvolupament d’un mateix. No hi ha res que ajudi tant a la realització personal com saber estimar, saber ajudar els altres a ser feliços. Perquè llavors ens omplim de Déu, que és l’Amor, i l’amor sempre realitza.
Fem ara uns moments de silenci que ens preparin per a acollir el Senyor.
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XIII DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera 2R 4,8-11.14-16a
Aquest home de Déu és un sant
Lectura del segon llibre dels Reis
Un dia Eliseu passava per Sunam. Hi havia allà una dona benestant que l’obligà a quedar-se a menjar a casa seva. Des d’aquell dia, cada vegada que Eliseu hi passava, s’hi quedava a menjar. Llavors ella digué al seu marit: «Estic convençuda que l’home de Déu que passa sempre per casa nostra és un sant. Fem-li una petita habitació d’obra a la terrassa, posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, i cada vegada que vingui podrà retirar-se allà».
El dia que Eliseu hi anà, es retirà en aquella habitació i s’hi quedà a dormir. Llavors Eliseu digué a Guihezí, el seu criat: «Què podem fer per aquesta sunamita?». Guihezí li respongué: «Mira, no té fills, i el seu marit ja és gran». Eliseu li va dir: «Crida-la». Guihezí la cridà, i ella es presentà i es quedà a l’entrada de l’habitació. Eliseu li digué: «L’any que ve, per aquest temps, amanyagaràs un fill».
Salm responsorial 88,2-3.16-19 (R.: 2a)
Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors,
d’una generació a l’altra
anunciaré la vostra fidelitat.
Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,
mantinc la fidelitat en el cel».
R. Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors.
Senyor, feliç el poble que us aclama.
Caminarà a la llum de la vostra mirada.
Tot el dia celebrarà el vostre nom,
enaltirà la vostra bondat. R.
Ve de vós la glòria del seu poder,
alcem el front perquè vós ens estimeu;
el nostre rei és del Sant d’Israel,
és del Senyor l’escut que em protegeix. R.
Lectura segona Rm 6,3-4.8-11
Pel baptisme hem estat sepultats en Crist,
perquè emprenguem una nova vida
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, tots els qui hem estat batejats en Jesucrist, hem estat submergits en la seva mort.
Pel baptisme hem estat sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida.
I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. I sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre ell. Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. Igualment vosaltres, penseu que sou morts pel que fa al pecat, però viviu per a Déu en Jesucrist.
Al·leluia 1Pe 2,9
Vosaltres sou un poble escollit,
un reialme sacerdotal,
una nació sagrada:
proclameu la lloança d’aquell que us ha cridat
del país de les tenebres a la seva llum admirable.
Evangeli Mt 10,37-42
Qui no pren la seva creu, no és bo per venir amb mi.
Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
ELS BATEJATS NO PEQUEN MÉS
Comentari a la segona lectura del diumenge 13 durant l’any. A
Estem llegint a les segones lectures d’aquests diumenge fragments de la carta de Pau als Romans. Aquest diumenge pertoca llegir uns versets del capítol sisè, (Rm 6,3-4.8-11) en ells Pau parla del baptisme com un esdeveniment de primer ordre en la vida del cristià.
Pau parla del baptisme per contradir l’argument dels seus adversaris exposat en els primers versets (1-2) del capítol: tots els homes són pecadors i només Crist ha destruït el domini del pecat gràcies no a l’obediència a la Llei mosaica sinó en virtut de la gràcia concedida per Déu. Davant d’això l’ésser humà ha de pecar tant com pugui perquè a més pecat més gràcia. Pau mostrarà que un cop rebut el baptisme l’ésser humà ja no peca més perquè gràcies al baptisme el pecat ha mort en ell.
El baptisme no és una invenció del cristianisme. És un ritual molt present en la història de les religions i el judaisme no fou aliè a aquest fenomen. A l’Antic Testament trobem el conegut episodi de la guarició de Naaman de la seva lepra; el general dels arameus, a instàncies del profeta Eliseu. es banya al riu Jordà i immediatament desapareix la seva lepra (2Re 5,1-27). També en casos d’impuresa ritual s’imposen banys de purificació que capaciten pel culte ( Nm 19,2-10; Dt 23,10s). Els banys rituals eren freqüents entre els essenis. També els rabins batejaven els pagans que volien formar part d’Israel, el poble de Déu; alguns d’ells consideraven aquest baptisme tant important com la circumcisió. El model de baptisme que per força havia d’impactar més a les primeres comunitats cristianes fou el baptisme de Joan; alguns deixebles de Joan foren desprès deixebles de Jesús i, segons informa l’evangeli de Joan ( Jn 3,26), fou el mateix Jesús qui va practicar aquest ritual. Si Jesús va batejar no és estrany que les primeres comunitats cristianes seguissin el seu mestre practicant aquest ritual. De ser un simple ritual de purificació el baptisme passa a tenir un significat més profund i el text de Pau que llegim avui ens ajuda a entrar en aquest significat.
El Baptisme marca un abans i un desprès en la vida del creient que ha acceptat per la fe l’adhesió a Jesús. Opera una transformació radical de la persona que Pau entén de forma irreversible. Així com en els rituals de trànsit en els quals s’inspira el baptisme cristià, l’estat que s’abandona és irrecuperable i l’estat que s’adquireix és definitiu, en el baptisme cristià és impossible retornar a l’estat anterior, és a dir, a l’estat de pecat.
Pau entén que hi ha una mort biològica i una mort per causa del pecat. Tot i que la mort biològica entrà en la història humana per culpa del pecat d’Adam (Rm 5,12), el que interessa a Pau és la mort causada pel pecat. El pecat, tal com l’entén aquí, no és la transgressió a una norma establerta, sinó el rebuig de Déu. Pau ho descriu molt bé al començament de la carta referint-se als pagans: “ tot i conèixer Déu, no l’han glorificat … han bescanviat la veritat de Déu per la mentida … han refusat de reconèixer Déu” (1,21.25.28). Sense Déu l’única sortida possible és la mort.
La mort de Jesús suprimeix el nexe existent entre pecat i mort. La mort de Jesús és autènticament alliberadora del pecat. Donat que la mort de Jesús va inexorablement unida a la resurrecció, l’ésser humà que s’uneix a la mort de Jesús queda unit també a la seva resurrecció, és a dir, a la vida de Déu i en conseqüència alliberat del pecat.
També Pau distingeix la vida biològica de la vida autèntica. La vida de ressuscitat aconseguida amb el baptisme no es perd mai. La vida de Déu implica la ruptura amb la vida anterior dominada pel pecat. El batejat és una nova persona capaç de posar-se al servei de la transformació d’aquest món i fer-lo conforme al projecte alliberador de Déu. Ha de posar totes les seves qualitats i capacitats al servei de la construcció del Regne de Déu i això és possible quan s’està no sota el domini del pecat sinó sota el domini de la gràcia.
Diumenge 13é durant l’any. 2 de Juliol 2023.