Full Parroquial 11-6-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
EL COS I LA SANG DE CRIST (Dt 8,2-3.14b-16a; 1Co 10,16-17; Jn 6,51-58)
- La primera lectura que hem escoltat comença amb unes paraules molt significatives: «Recorda’t del camí que el Senyor t’ha fet fer». Si mirem enrere en la nostra vida, ens adonem que hem anat fent un camí. Per a alguns és ja un llarg camí. Aquest camí –n’hem de ser ben conscients– no l’hem començat per pròpia iniciativa. Ni en l’àmbit humà, perquè va ser Déu qui ens va donar la vida a través dels nostres pares, ni en l’àmbit de la fe, perquè també va ser el Senyor qui ens va convidar bondadosament a seguir-lo.
I, per què ens ha cridat a fer aquest camí? Doncs perquè siguem els continuadors de l’obra de Jesús, que va passar pertot arreu fent el bé i estimant, i perquè després, al cap d’un temps, puguem compartir per sempre la seva glòria i la seva felicitat.
- Però tots sabem que viure la nostra vida amb esperit de fidelitat al Senyor no ens resulta fàcil. I encara que tots tenim bona voluntat, la lluita de cada dia ens va desgastant i correm el perill d’anar perdent la força que ens impulsa a escampar pertot arreu la bona nova de Jesús. Per això necessitem força, necessitem vida. Altrament, el nostre esperit es va envellint i, fins i tot, podria arribar a morir. L’eucaristia –ens ha dit Jesús en l’evangeli– és l’aliment necessari per a tenir vida autèntica: «Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres». Sense l’eucaristia no en podem tenir, de vida. L’afirmació de Jesús és ben clara. No en podem tenir, de vida, no en podem tenir. Ens ho creiem, això? A través de l’eucaristia ens anem identificant cada cop més plenament amb Jesús, fins a arribar a ser uns homes o unes dones que viuen impulsats pel mateix Esperit de Jesús.
- Hi ha una altra cosa important a remarcar. La majoria dels que vivim en els països occidentals, sortosament, no tenim fam material com en el Tercer Món. És cert. Però sí que tenim necessitat de moltes coses, com el cotxe, la televisió, les vacances, els mòbils, els diaris, la música, la salut. Si ens manca això, ho trobem a faltar. I, en canvi, potser no sentim la necessitat de l’eucaristia. És el drama de molts cristians de la nostra època: la seva inapetència respecte a l’eucaristia. És aquest el nostre cas? Seria llàstima perquè, sense l’eucaristia, la vida de Jesús no circularia per nosaltres. Quin empobriment! Quina pena que menystinguéssim aquest do extraordinari que Déu ens ofereix gratuïtament!
- Diguem, per acabar, que l’eucaristia no és una cosa màgica: perquè obri en nosaltres cal la nostra col·laboració. Si volem que tota la força d’amor i de vida que Jesús ens ofereix a través de l’eucaristia arribi a nosaltres, cal que ens hi acostem amb un gran esperit de fe i no rutinàriament. I cal també que ens hi acostem amb molta sinceritat, sentint que, per l’eucaristia, tots formem un sol cos i que les necessitats que pateixen els altres no ens poden deixar indiferents.
Combregar vol dir: «estar totalment d’acord, fer plenament nostres els criteris i les actituds de Jesús». I ell era aquell que sempre es compadia de les persones necessitades. No ho oblidem.
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Diumenge després de la Santíssima Trinitat
SOLEMNITAT DEL SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST
Cicle A
Lectura primera Dt 8,2-3.14b-16a
T’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu
Lectura del llibre del Deuteronomi
Moisès digué al poble: «Recorda’t del camí que el Senyor t’ha fet fer pel desert des de fa quaranta anys per afligir-te, per provar-te, per conèixer els sentiments del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. T’afligí fent-te passar fam, però després t’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, perquè aprenguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Recorda’t del Senyor, el teu Déu, que et va fer sortir de la terra d’Egipte, un lloc d’esclavatge; que t’ha fet passar per aquest desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer saltar un doll d’aigua de la roca dura, i t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien».
Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: 12a)
Glorifica el Senyor, Jerusalem,
Sió, canta lloances al teu Déu,
que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills.
R. Glorifica el Senyor, Jerusalem.
O bé:
Al·leluia.
Manté la pau al teu territori
i et sacia amb la flor del blat.
Envia ordres a la terra,
i la seva paraula corre de pressa, no es detura. R.
Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
als fills d’Israel, els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions. R.
Lectura segona 1C 10,16-17
El pa és un de sol. Per això tots nosaltres,
ni que siguem molts, formem un sol cos
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, no és, potser, comunió amb el cos de Crist? El pa és un de sol. Per això tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.
Al·leluia Jo 6,51
Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;
qui menja aquest pa, viurà per sempre.
Evangeli Jo 6,51-58
La meva carn és un veritable menjar
i la meva sang és una veritable beguda
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
RAONAR L’ESPERANÇA
Comentari a la 2a lectura del diumenge 6é de Pasqua. A
Seguim llegint a la segona lectura d’aquests diumenges de Pasqua fragments de la 1ª. Carta de Pere. Aquest diumenge pertoca llegir quatre versets del capítol 3er on segueixen els consells pel bon comportament en la vida dels creients.
El text comença dient “Santifiqueu en els vostres cors Jesucrist”. Algunes versions tradueixen santifiqueu per glorifiqueu o reconegueu, reverencieu, honoreu. Santifiqueu és l’imperatiu del verb grec “hagiazô” que vol dir declarar sagrat o sant, fer sant, consagrar. El verb ens porta a les paraules del Parenostre de Mt 6,9 i Lc 11,2 on es demana que Déu santifiqui el seu nom, és a dir, que la realitat de Déu quedi incontaminada de la maldat del món.
La santedat pertany només a Déu ( 1Sa 2,2; Is 6,3; Sl 99,3.5) . La santedat de Déu es comunica a qualsevol persona o cosa que tingui alguna connexió amb Déu. És evident la connexió de Jesús i Déu, el Pare, per això l’autor de 1Pe demana a la seva comunitat que reconegui la santedat de Jesús que ha aconseguit duent a terme l’obra que Déu li ha confiat: complir la seva voluntat que té el seu moment culminant en la mort i la resurrecció (Jn 17,4-5).
“Estigueu sempre a punt per donar raó de l’esperança que teniu”. El text no imposa l’obligació de presentar una assaig erudit ni una defensa lògica de la revelació. Els creients perseguits han viscut una dura experiència que els ha portat a necessitar una forta esperança. Els qui no tenen esperança, aquells de qui parla la primera carta als Tessalonicencs (4,13), és lògic que preguntin quin és el fons que aguanta l’esperança d’aquells que en tenen i aquets hauran d’estar preparats per respondre des de la seva experiència: com va néixer aquesta esperança, quin és el seu contingut i què l’aguanta.
I tot això serenament i amb respecte. Tristament vindran dies en la història de l’Església que això no serà així. La defensa de la fe es voldrà fer des de la lògica i el raonament amb combats intel·lectuals i en alguns moments de la història practicant la violència i la força inhumana. El text de 1Pe diu “deixar confosos” no derrotats i vençuts. Cal recordar les recomanacions de Jesús: davant els adversaris: més que elaborar treballades defenses a qui cal deixar parlar és l’Esperit Sant (Mc13,11).
El text que ens ocupa parla de l’esperança, terme que apareix més vegades a 1Pe (1,3.13.21). Així com en el Parenostre hem vist que es demana la santificació del nom de Déu, és també en el Parenostre que demanem s’acompleixi el gran desig de l’esperança cristiana, l’adveniment del Regne de Déu.
En els escrits de Pau i de la seva escola l’esperança apareix vinculada amb la fe i l’amor ( 1Co 13,13; 1 Tes 1,3; 5,8 Col 1,4s; Ef 1,15ss). La teologia cristiana les anomenarà virtuts teologals.
L’esperança mundana queda frenada pel que és terrenal i humanament impossible i, en conseqüència, els seus guanys, èxits o fracassos estan circumscrits a les possibilitats humanes; l’esperança cristiana, en canvi, està vinculada a les promeses de Déu. Qui millor parla d’ella és Pau al capítol vuitè de la carta als Romans: “ L’univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament … però manté l’esperança que també ell serà alliberat de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu … Nosaltres posseïm l’Esperit … gemegant dins nostre anhelant de ser plenament fills quan el nostre cos sigui alliberat” ( Rm 8,19.21.23).
Els destinataris de 1Pe afeixugats per la tribulació s’identifiquen amb la creació impacient de que parla Pau. L’esperança viva, l’heretat incorruptible (1Pe 1,3s) no és altra que la filiació anhelada pels qui posseeixen l’Esperit.
Diumenge 6é de Pasqua. 14 de Maig de 2023.