Full Parroquial 7-5-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE V DE PASQUA (Jn 14,1-12)
1. L’evangeli d’avui comença amb unes paraules que, si les meditéssim profundament, podrien portar molta llum i molta esperança a la nostra vida: «Que els vostres cors s’asserenin», ens ha dit Jesús. Jesús se’n va. Sap que aviat el mataran i que els seus deixebles quedaran sols, en un ambient difícil, en un món que els serà hostil. Sens dubte que, en la vida, també nosaltres passem, i continuarem passant dificultats. Moltes dificultats. Però, abans d’acomiadar-se, Jesús ens dona a tots, als apòstols i a nosaltres, aquest consell preciós que hem de saber acollir amb l’esperit ben obert: «Que els vostres cors s’asserenin». Quin ressò tenen en nosaltres aquestes paraules de Jesús? ¿Vivim, malgrat tot, amb la pau al cor, o més aviat vivim angoixats? Per què?
2. La resposta cadascú se la sap. Però un creient, sigui quina sigui la seva situació en la vida, sempre hauria de mantenir la pau i la serenitat al cor. Si no fos així, preguntem-nos si no deu ser perquè no complim aquelles altres paraules que també ens diu Jesús en l’evangeli d’avui: «Confieu en Déu, confieu també en mi». Hi confiem de veritat? Aquest és el fonament de la nostra pau. No es fonamenta en la seguretat que viurem en un món de color de rosa, ni en el fet que les coses ens sortiran tal com nosaltres voldríem. Res de tot això. La nostra pau es fonamenta en la confiança en el Senyor: en la seguretat absoluta que, passi el que passi, el Senyor ens estima i condueix la nostra vida. De què podem tenir por?
3. I, cap a on ens porta Jesús? També ens ho diu ell mateix en l’evangeli: cap a la casa del Pare. Ben poca cosa sabem de com és aquesta casa del Pare, perquè Déu no ens ho ha revelat. Però sí que sabem, parlant en un llenguatge humà, que és el mateix lloc que Déu ha preparat per al seu Fill i la seva Mare, Maria. Podem estar segurs que tot el poder del Pare s’ha bolcat per omplir de felicitat Jesús i Maria, les persones que més estima, perquè li han estat plenament fidels. Doncs aquesta és també la nostra pàtria definitiva. És Jesús mateix qui ens ho ha dit: «Vaig a preparar-vos estada». ¿Donem gràcies a Déu per haver-nos salvat i per voler-nos tenir sempre al costat seu? Val la pena pensar-hi de tant en tant.
4. Però, tot i que la nostra casa definitiva és el cel, el Senyor desitja que col·laborem amb ell perquè aquesta terra ja en comenci a ser l’avantsala. És la millor manera d’anar-nos-hi preparant. A Déu no l’hem vist mai. Però Jesús ens ha dit: «Qui em veu a mi veu el Pare». Veient-lo a ell, podem saber com és el Pare.
Si volem que la terra sigui l’avantsala del cel, hem de seguir les petjades de Jesús, que, segons ens ha dit ell mateix, és «el Camí, la Veritat i la Vida». Jesús és, doncs, el nostre punt de referència. Nosaltres serem de veritat fills i filles de Déu en la mesura que ens identifiquem amb Jesús, que va passar pertot arreu fent el bé i estimant.
5. I podem acabar amb una darrera reflexió: Contemplem prou Jesús? Sabem realment com és? Preguntem-nos molt sincerament si Jesús no ens podria fer a tots nosaltres el mateix retret que va fer a Felip: «Fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes?».
Pensem-hi. Ens hi juguem molt!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle A
Lectura primera Fets 6,1-7
Elegiren set homes plens de l’Esperit Sant
Lectura dels Fets dels Apòstols
Per aquells dies, anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrats de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d’ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses. Llavors els dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a distribuir l’ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l’Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta feina; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula». Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l’Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
La paraula de Déu s’anava estenent, i a Jerusalem creixia molt el nombre dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.
Salm responsorial 32,1-2.4-5.18-19 (R.: 22)
Justos, aclameu el Senyor,
fareu bé de lloar-lo, homes rectes.
Celebreu el Senyor amb la lira,
acompanyeu amb l’arpa els vostres cants.
R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.
O bé:
Al·leluia.
La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor. R.
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l’amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam. R.
Lectura segona 1Pe 2,4-9
Vosaltres sou un poble escollit, un reialme sacerdotal
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats, acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva. Els homes l’havien rebutjada, però als ulls de Déu és «escollida, de gran valor». També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist. Per això diu l’Escriptura: «Jo poso a Sió una pedra angular, de gran valor, escollida: el qui creu, no quedarà defraudat». És de gran valor per a vosaltres, els qui heu cregut, però per als qui no creuen «la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici», i «s’ha convertit en pedra d’ensopec, en roc que fa caure». Ensopeguen quan no fan cas de la predicació. Sempre n’hi haurà, que no en fan cas. Però vosaltres sou «un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu», perquè «proclameu la lloança» d’aquell que us ha cridat del país de tenebres a la seva llum admirable.
Al·leluia Jo 14,6
Jo soc el camí, la veritat i la vida, diu el Senyor;
ningú no ve al Pare sinó per mi.
Evangeli Jo 14,1-12
Jo soc el camí, la veritat i la vida
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig». Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?». Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
ENCENDRE UNA ESPERANÇA
Comentari a l’evangeli del diumenge 5é de Pasqua. A
Del primer dels dos discursos de comiat que Joan introdueix en el tram final del seu evangeli en llegim avui els primers versets (Jn 14,1-12). Les paraules posades en boca de Jesús comencen dient: “Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi”. El trasbals dels deixebles és del tot comprensible perquè sintonitza amb el trasbals de Jesús que l’afecta en el moment de la mort del seu amic Llàtzer (11,33); Jesús es sent trasbalsat també per l’experiència de la traïció d’un dels seus deixebles (12,27) i davant la imminència d’una mort indefugible, Jesús està afectat pel trasbals. És lògic que els deixebles estiguin tristos, s’adonen que la mort de Jesús produirà una separació irremeiable, a més d’això, se senten abatuts perquè veuen que el projecte al que Jesús els havia engrescat serà amb la seva mort un fracàs total. Causa també del trasbals i tristor dels deixebles és l’odi del món envers ells, odi compartit amb l’odi que el món té al mateix Jesús(Jn 15,18); la lluita de Jesús amb el món és també la lluita dels deixebles; la fe en Déu i en Jesús serà la millor manera de superar la tristor.
És molt probable que en elaborar aquest text l’autor tingui present el text del salms 42,12; 43,5 on l’orant, en trobar-se abatut i trist, és invitat a esperar en Déu a fi de superar la situació en que es troba. El símil amb la situació en que es troben els deixebles és clavat. Jesús els encoratja a superar el desànim amb la fe en Déu i en Ell. En el moment en que la presència física de Jesús no hi sigui només la fe jugarà un paper primordial en la vida de les comunitats.
La menció del cor en tant que aquest és el centre neuràlgic de la persona indica que la decepció no és un sentiment o estat d’ànim passatger sinó que afecta la persona sencera en el seu sentir, el seu pensar i el seu fer.
Per contrarestar la tristor dels deixebles Jesús els anuncia que se’n va a preparar-los moltes estances. Què són aquestes estances?. Alguns pares de l’Església hi han vist una referència als diferents graus de benaurança per gaudir en una vida futura segons els mèrits obtinguts en aquesta vida, però la idea d’una salvació desigual no s’ajusta amb el pensament de l’evangeli de Joan. El text s’inspira en l’apocalíptica jueva molt preocupada per la realitat del futur. S’imaginaven un cel amb una gran estança pels justos. Així ho diu el primer llibre d’Enoc “ Allí vaig tenir una visió: l’estança dels sants i els llits dels justos….Vaig veure la seva estança sota la protecció del Senyor dels esperits i tots els justos i escollits resplendien davant d’ell com llum de foc” (39,5.7). L’ús del plural en el text joànic no s’ha d’entendre en un sentit qualificador sinó en un sentit quantitatiu: hi estances per tothom.
“Vaig a preparar-vos un lloc”. El terme grec “topos” (lloc) sovint es refereix al temple de Jerusalem. De fet en el temple hi havia moltes estances. El temple era considerat el lloc per excel·lència de la presència de Déu i aquesta presència de Déu lliga perfectament en que aquestes estances estan a la casa del Pare.
A diferència dels discursos de comiat en que el qui es s’acomiada se’n va i no torna, Jesús se’n va per tornar. Això encaixa amb una tradició molt arrelada en les comunitats cristianes, la convicció que Jesús tornarà per emportar-se el elegits. Ho expressa molt bé la 1a carta als Tessalonicencs: “El Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer. Llavors els qui de nosaltres quedem amb vida serem enduts juntament amb ells en els núvols, i pels aires anirem a l’encontre del Senyor” (4,16).El pensament apocalíptic concep el món dividit en dues esferes la terrenal i la celestial. Jesús ressuscitat acompleix la funció de mitjancer entre les dues esferes: en morir a la creu abandona el món inferior per anar a preparar les estances pels elegits. El retorn té la finalitat de conduir-los a l’esfera divina a fi d’establir amb ells una comunió indestructible.
L’evangeli s’escriu quan la presència històrica de Jesús s’ha acabat. El text que construeix l’evangelista i que llegim avui pretén presentar Jesús que amb l’anunci de les estances transforma el trasbals dels deixebles en una bona notícia.
Diumenge 5é de Pasqua. 7 de Maig de 2023