Full Parroquial 23-4-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE III DE PASQUA (Lc 24,13-35)
1. Aquest evangeli ve a ser la reproducció de la vida de moltes persones. Potser també nosaltres ens hi podem veure reflectits. Dos homes s’havien fet deixebles de Jesús. Els va atreure el seu missatge, van confiar en ell i van començar il·lusionats. Però, de sobte, tot s’enfosqueix: Jesús és detingut i condemnat, i mor a la creu. Ells no entenen res del que passa. Res de res. No era això el que s’esperaven. I llavors fan el pitjor que podien fer: canviar radicalment de direcció, abandonar, allunyar-se de la comunitat. I ve la reacció lògica: estan tristos; perquè lluny del Senyor no hi ha alegria, no hi ha pau, no hi ha esperança.
Què faig quan em trobo en situacions de foscor: m’acosto al Senyor o me n’allunyo? Per què?
2. Però Jesús és el bon pastor i es preocupa de les ovelles esgarriades. Els estimava massa per a deixar-los sols i abandonats. Per això se’ls fa trobadís. Ells no són conscients que el porten al costat, però, de fet, realment, Jesús fa camí amb ells.
Quantes vegades, sobretot en els moments difícils de la vida, tenim Jesús molt a prop nostre i no en som conscients! I llavors ens ho hem de passar tots sols… Quina llàstima!
Jesús els pregunta quin és el seu problema i ells li ho expliquen: «Nosaltres esperàvem…» Quantes vegades en la vida també ens passa això: nosaltres esperàvem…! Esperàvem que el meu matrimoni o la meva comunitat fos així, que el meu fill seguís tal camí o tal altre, o que la feina o la salut…, o el que sigui. Però les coses no han anat tal com desitjàvem… I llavors potser ens enfonsem com aquells deixebles. I fixem-nos que ells tenien motius d’esperança. Saben que a aquelles dones «se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell viu». Això els hauria hagut de fer reflexionar. Però ells no en fan cap cas i se’n van. L’evangeli continua dient que, després d’haver-los escoltat, Jesús comença a explicar-los el sentit d’allò que passa. I ells comencen a veure-hi clar. La seva vida s’il·lumina i el seu cor torna a vibrar. Ja ho deien les profecies que havia de ser així: ja ho deien. Però ells no ho entenen fins que no els ho explica Jesús.
Sabem escoltar la veu de Jesús? Sense aquesta veu, moltes coses de la nostra vida ens quedaran fosques.
3. Aquells dos deixebles, finalment, van saber prendre una decisió molt encertada: conviden Jesús a quedar-se amb ells perquè hi volen intimar. I és en el moment de partir el pa quan «se’ls obriren els ulls i el reconegueren». No és casual que fos en el moment de partir el pa. Se’ns vol fer entendre que és sobretot en la intimitat de l’eucaristia quan descobrim Jesús present en la nostra vida. I quan s’ha fet aquest descobriment, tot canvia. Aquells homes tristos, decebuts, derrotats, recuperen la il·lusió, l’esperança. Tot i que estaven cansats, diu l’evangeli que «llavors mateix s’aixecaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem». Tornen enrere per portar la notícia. Refan el mateix camí d’abans, però ara el seu cor respira vida. Ja no caminen amb pas cansat: ara corren. I ara el tema de la seva conversa és la joia, la vida, l’esperança. La realitat és la mateixa: externament no ha canviat res. Però ells sí que han canviat: ara tot ho veuen amb una llum nova. Ara tot és diferent.
4. Diguem, per acabar, que tots els nostres ideals i entusiasmes han de viure aquesta teràpia de la decepció per a fer-se realistes i madurs. La fe adulta és fruit d’un procés lent que es va il·luminant al llarg dels anys. Cal passar necessàriament per l’experiència del Divendres Sant, per a poder arribar a la glòria de la Resurrecció. Hi hem de comptar, amb això.
Germans i germanes, que aquesta eucaristia ens obri els ulls i el cor, i ens faci avançar en el procés de maduració de la nostra fe.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle A
Lectura primera Fets 2,14.22b-33
La mort no podia de cap manera retenir-lo captiu
Lectura dels Fets dels Apòstols
El dia de Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la seva veu i digué a la gent: «Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabem prou. Doncs bé, d’acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera podia retenir-lo captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia: “Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu que es corrompi el qui us estima. M’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència”».
«Germans, us he de parlar clar. El patriarca David va morir i va ser enterrat en un sepulcre que avui encara podem veure. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron un dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que “Déu no l’havia abandonat enmig dels morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos”. Aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut del Pare l’Esperit Sant com estava promès, i l’ha donat amb profusió. Això és el que vosaltres veieu i sentiu».
Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 11a)
Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç».
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m’heu triat la possessió.
R. Ensenyeu-me, Senyor, el camí que duu a la vida.
O bé:
Al·leluia.
Beneït sigui el Senyor que em dona seny.
Fins a les nits m’amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré. R.
El meu cor se n’alegra i faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meva vida enmig dels morts,
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R.
M’ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre, delícies per sempre. R.
Lectura segona 1Pe 1,17-21
El preu del vostre rescat és una sang preciosa, la de Crist,
sacrificat com un anyell sense tara
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats: vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judica cadascú segons les seves obres, sense fer distincions. Per tant, vetlleu sobre la vostra conducta durant l’estada en aquest món. Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o l’or, sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi dels temps, l’ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i l’ha glorificat. Per això teniu posada en Déu la fe i l’esperança.
Al·leluia Cf. Lc 24,32
Jesús, Senyor nostre,
obriu-nos el sentit de les Escriptures;
feu que s’abrusi el nostre cor quan vós ens parleu.
Evangeli Lc 24,13-35
El reconegueren quan partia el pa
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Aquell mateix diumenge dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents.
Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin. Ell els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?». Ells s’aturaren amb un posat trist i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ets l’únic que no saps el que hi ha passat?». Els preguntà: «Què?». Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist pas».
Ell els digué: «Sí que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes. No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar en la seva glòria?». Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint els de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.
Mentrestant s’acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda’t amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l’un a l’altre: «No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?». Llavors mateix s’alçaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó». Ells també contaven el que els havia passat pel camí, i com l’havien reconegut quan partia el pa.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
LLUC I L’ANTIC TESTAMENT
Comentari a la primera lectura del 3er diumenge de Pasqua. A
En el llibre dels Fets dels Apòstols, desprès de la narració de la vinguda de l’Esperit Sant, segueix un llarg discurs que Lluc posa en boca de l’apòstol Pere. Segurament recull els continguts de la primera predicació cristiana. D’aquest discurs en llegim un fragment (Ac 2,14.22-33) a la primera lectura d’aquest diumenge.
El discurs comença dient: “Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem”. El nostre text comença dient: “Israelites escolteu aquestes paraules”. L’expressió sona com si fos el començament d’un nou discurs. De fet el que passa és que el discurs agafa un to diferent. A la primera part la profecia de Joel té un rol rellevant. Segons aquesta, l’Esperit davalla sobre tothom sense condicions ni restriccions. El to de la primera part és universalista. Els residents a Jerusalem, vista la llista de nacions dels vv. 9-11 formen un col·lectiu plural i universal.
En aquesta segona part l’universalisme desapareix. Israelites vol dir que els destinataris són exclusivament els components del poble d’Israel. Ara el do de l’Esperit Sant es promet sota els condicionants previs de la conversió i el perdó dels pecats obtingut pel baptisme. Més endavant Pere s’adonarà que la salvació depassa els esquemes del pensament jueu i que el messianisme de Jesús té un abast totalment universal (Ac 12,11).
L’evangelista Lluc introdueix tres cites de l’Antic Testament en el discurs de Pere. Entre els oients de les paraules de Pere hi ha jueus. En les primeres comunitats cristianes hi havia un nombre considera ble de convertits provinents del judaisme i entre ells no s’ha de descartar que hi haguessin rabins i mestres de la Llei experts coneixedors de l’Escriptura jueva. És molt lògic que es preguntessin quin valor tenia l’Escriptura jueva a la llum de l’esdeveniment de la mort i la resurrecció de Jesús.
Pere recorda als oients que l’entrega de Jesús es feu “d’acord amb la decisió que Déu havà pres i fixat per endavant” (v.23). Déu és l’últim responsable del dinamisme de la història de salvació que arrenca amb les promeses contingudes en l’Antic Testament i que ara s’estant complint amb la resurrecció de Jesús i el do de l’Esperit Sant. Les expectatives de salvació universal que travessen l’Antic Testament ara es compleixen. L’esdeveniment Jesús és el compliment de les promeses fetes al poble d’Israel; en Jesús Déu ha sigut fidel a les seves promeses. Al marge de l’esdeveniment Jesús l’Escriptura jueva esdevé un gran interrogant sense resposta. Jesús omple de contingut tota la història salvífica de l’Antic Testament.
De quina manera fa servir Lluc l’Antic Testament? Evidentment no usa els mètodes moderns d’exegesi i interpretació bíblica ( el que tècnicament s’anomena mètode històric – crític) sinó que es val de procediments interpretatius rabínics, concretament aquí practica un ”peser” que és una aplicació inspirada d’una cita de l’Escriptura al ara i aquí. El “peser” estableix una connexió directe entre el text d e l’Escriptura i l’esdeveniment actual que es vol il·luminar. Una paraula, una frase, una idea n’hi ha prou per establir aquesta connexió. Tot això es fa amb una gran creativitat que permet modificar, si cal, el text a fi d’ajustar-lo a les circumstàncies actuals.
Per demostrar que la resurrecció de Jesús estava anunciada Lluc s’ha valgut del salm 16. És un salm que mostra la confiança del creient en Déu que proclama la seva fe i expressa el convenciment que Déu l’alliberarà d’una mort desgraciada. Lluc es fixa en la traducció grega del setanta que tradueix el terme hebreu “shahat” que vol dir abisme, fosa, sepulcre per corrupció. Evidentment l’única manera d’escapar de la corrupció és la resurrecció. David era considerat un profeta i autor del salm en qüestió. Lluc vol demostrar que el que diu el salm no és aplicable a David perquè tothom sap que és mort i tothom sap on és la seva tomba. Si les paraules del salm no es poden aplicar a David vol dir que aquest està parlant d’algú altre i aquest altre no pot ser ningú més que Jesús.
Amb el recurs a l’Antic Testament, les comunitats cristianes s’adonaren que la resurrecció de Jesús no és un fet aïllat i estrany sinó que forma part del projecte alliberador dirigit per Déu i en tant que forma part de la història de salvació havia estat prèviament profetitzada per l’Escriptura jueva.
Diumenge 3er de Pasqua. 23 d’Abril de 2023.