Full Parroquial 9-4-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE DE PASQUA (Jn 20,1-9)
1. L’evangeli ens ha dit que aquell deixeble —la tradició considera que és sant Joan—, en entrar al sepulcre, «veié i cregué». Encara no se’ls havia aparegut Jesús, però ell ja hi va creure. Els altres, en canvi, no van entendre res. Què és el que va veure Joan? Externament, el mateix que tots: un sepulcre buit, el llençol d’amortallar i el mocador que havien lligat al cap de Jesús. Res més. Però Joan portava una major preparació interior: va ser l’únic deixeble que va ser fidel a Jesús fins a la creu. I també va ser el qui va mantenir amb ell l’amistat més íntima.
Això ens fa entendre que creure en Jesús ressuscitat no depèn de signes externs, sinó d’alguna cosa més personal i més profunda. Depèn del nostre nivell de fidelitat a l’Evangeli i de la sinceritat de la nostra pregària. Si ho fem, se’ns afinen els ulls i descobrim coses que resten amagades als altres. Què significa per a mi que Crist ha ressuscitat? Què fa canviar de la meva vida? O no fa canviar res? Seria llàstima.
2. Però creure en la resurrecció de Jesús no significa creure només que Crist ha ressuscitat. Això seria una reducció de la nostra fe. Significa creure fermament que, gràcies a Jesús, nosaltres també ressuscitarem. No solament al final dels temps, sinó ja ara, cada dia, cada instant de la nostra vida. Nosaltres constantment patim «morts» en forma de tristeses, decepcions, soledats, foscors, desànims, incomprensions…, i tot allò que cadascú se sap. Però gràcies a la força de Jesús podem ressuscitar cada dia. Podem deixar enrere tot el nostre passat i mirar endavant per començar de nou. Perquè tot allò de vell que hi ha en mi pot quedar destruït.
La Vida que Jesús ens ofereix és molt més que la vida terrenal. Hem de ser conscients que no hem fet res més que començar a viure, perquè tenim tota una eternitat per davant.
3. Però ja des d’ara hem de començar a viure amb l’estil de Jesús, és a dir, com a persones ressuscitades, que miren cap al futur amb esperança. Una persona ressuscitada és aquella que sap valorar el que té: la vida, el sol, les muntanyes, els ocells, l’amor de parella, els fills, els amics, la fe… Tot. En dona gràcies a Déu i en gaudeix a fons. Si en som, de rics, i no en tenim consciència! Ens sentim rics? En donem gràcies a Déu?
Una persona ressuscitada és aquella que és sensible a les necessitats dels altres, i que sap estimar i compartir, convençuda que ara és de veritat «els braços, els ulls i el cor de Jesús» enmig del món. És aquella que, malgrat les dificultats, viu sempre amb l’alegria serena al cor i el somriure als llavis, fent amable la convivència i escampant pertot arreu la bondat de Déu. És aquella, finalment, que viu confiada, sense por, perquè sap que els homes i dones són la major riquesa de Déu, d’aquest Déu que ens estima fins a donar-nos el seu propi Fill i que no aparta mai de nosaltres la seva mirada protectora.
Ens esforcem per viure com a persones ressuscitades? Com canviaria la nostra vida i la de les persones que ens envolten! En aquest món no hi ha res definitiu: ni els meus èxits ni els meus fracassos. Res. Tot és «penúltim». Tot són passos que ens fan acostar cap a la resurrecció final, la definitiva, la que donarà plena resposta a tots els anhels del nostre cor.
4. Creure això dona sentit a la vida. Però la major part de la gent ho ignora. Som nosaltres els únics que ho podem ensenyar. La nostra manera de viure pot ser la demostració més convincent que Jesús ha ressuscitat. Que se’ns noti, que la nostra fe és una font inesgotable de joia i d’esperança. Que se’ns noti, que creiem en l’amor de Jesús que ens agermana i ens impulsa a fer el bé i a estimar. Que se’ns noti! Reflexionem-hi.
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE DE PASQUA
LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR
Solemnitat amb Octava
MISSA DEL DIA
Lectura primera Fets 10,34a.37-43
Després d’haver ressuscitat d’entre els morts,
nosaltres hem menjat i hem begut amb ell
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom».
Salm responsorial 117,1-2.6ab-17.22-23 (R.: 24)
Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.
R. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,
alegrem-nos i celebrem-lo.
O bé:
Al·leluia.
La dreta del Senyor fa proeses,
la dreta del Senyor em glorifica.
No moriré, viuré encara,
per contar les proeses del Senyor. R.
La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen. R.
Lectura segona Col 3,1-4
Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra.
Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
O bé:
Lectura segona 1C 5,6b-8
Celebrem Pasqua cada dia, vivint amb sinceritat i veritat
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, no sabeu que una engruna de llevat fa pujar tota la pasta? Netegeu-vos bé del llevat que éreu abans perquè sigueu una pasta nova. Vosaltres heu de ser com pans sense fermentar, ara que Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat.
Per això, celebrem Pasqua cada dia, no amb el llevat que érem abans, el llevat de la dolenteria i de la malícia, sinó amb pans sense fermentar, vivint amb sinceritat i veritat.
Al·leluia 1C 5,7b-8a
Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat:
celebrem en el Senyor la festa de Pasqua.
Evangeli Jo 20,1-9
Havia de ressuscitar d’entre els morts
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
HEU RESSUSCITAT
Comentari a la segona lectura del Diumenge de Resurrecció
El capítol tercer de la carta de l’escola de Pau als Colossencs inicia la part moral de la carta. L’autor aplica la doctrina exposada fins ara a la vida de cada dia del creient. Recorda als colossencs la seva nova condició de ressuscitats en Crist cosa que els exigeix viure orientats cap a les coses del cel i despullar-se cada dia més de l’home vell i revestir-se de l’home nou. A la segona lectura d’aquest diumenge de Resurrecció llegim els quatre primers versets d’aquest capítol (Col 3,1-4) , molt apropiats pel que fa al tema de la resurrecció.
El text comença afirmant “Heu ressuscitat en Crist”. Aquesta expressió la trobem a la mateixa carta (2,12) i també a la carta als Efesis (2,6). L’expressió sorprèn perquè en les cartes autèntiques de Pau la resurrecció és presentada com un fet futur. “I si nosaltres hem estat units a ell per aquesta mort semblant a la seva, també ho estarem per la seva resurrecció” (Rm 6,5); “I Déu, que va ressuscitar el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder” (1Co 6,14); “la trompeta tocarà i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats” (1Co 15,52); “Sabem que aquell qui va ressuscitar Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà al costat d’ell juntament amb vosaltres” (2Co 4,14).
Segurament l’autor de Colossencs té molt en compte el text de Pau on s’explica que en el ritual del baptisme el batejat, associat a la mort i resurrecció de Crist, ha mort deixant una vida que tenia abans d’unir-se a Crist i ha ressuscitat a un nova vida (Rm 6, 4-11).
El pas de mort a vida queda simbolitzat en el ritual del baptisme. Existeix un antic ritual que consisteix a passar un riu d’un costat a l’altre de les seves vores. En el traspàs, l’aigua cobreix el qui practica el ritual fins a tal punt que l’arriba a submergir totalment. Es coneix com a ritual de trànsit, és a dir, pas d’una situació a una altra i freqüentment són usats per indicar el pas de l’edat infantil a l’edat adulta. El simbolisme d’aquest ritual posa de manifest que el qui el practica abandona una determinada situació per començar a viure’n una altra de nova, mor la infantesa i comença a viure l’edat adulta.
Molt probablement, St. Pau té present aquest ritual quan escriu la carta als Romans. El baptisme és el ritual de trànsit que ens fa passar de la mort a la resurrecció. Recordem que en les primeres comunitats cristianes el baptisme era una immersió total del catecumen dins les aigües baptismals. L’entrada a l’aigua és com una mort, la sortida és una resurrecció. La situació que s’abandona és una situació de mort, però no de mort biològica, sinó una mort molt més greu, la mort del pecat. La realitat que neix és una realitat de vida garantida per l’associació amb la resurrecció de Jesús. L’autor de Colossencs veu que la nova vida associada a la resurrecció de Crist és tant indiscutible que pot afirmar amb tota propietat que el creient ja ha ressuscitat.
Els que han ressuscitat en Crist han de posar el cor en les coses de dalt. Ressona aquí una concepció mítica de l’espai: cel, terra, infern. Textos pitagòrics del segle I aC. veuen el món terrenal com inestable, insalubre i mortal, contràriament el món superior és pur, immortal i diví. Els creients batejats – ressuscitats entenen que el món terrenal no és la meta i el sentit de la seva vida. La característica més important del món superior, segons el creient, és que en ell Crist està assegut a la dreta de Déu i això implica intercessió pels homes i sobirania sobre tots els enemics en especial el gran enemic que és la mort.
L’autor de la carta als Colossencs interpreta inequívocament la resurrecció com enaltiment, és a dir resurrecció no és tant la superació de la mort ( cosa que sens dubte hi és implícita) sinó penetració i participació del món de Déu.
Diumenge de Resurrecció 9 d’Abril de 2023