Full Parroquial 2-4-2023

L’Homilia de Mn. Segimon

DIUMENGE DE RAMS (Mt 26,14–27,66)

Abans de la lectura de la Passió (asseguts).

1. Ara escoltarem la lectura de la Passió i Mort de nostre Senyor Jesucrist. Ho farem en quatre etapes separades per un cant. La primera i la darrera les escoltarem drets, i les altres, asseguts. Avui, més que fer una homilia, és preferible fer una senzilla introducció que ens predisposi a deixar-nos commoure directament per la força de la Paraula de Déu.

2. Aquest any llegim la narració de l’evangelista Sant Mateu, que destaca, sobretot, que Jesús era un home condemnat injustament a mort. Fixem-nos en el que diu la dona de Pilat i també el mateix Judes. Fem avui l’esforç d’oblidar-nos de les nostres preocupacions i centrem-nos en aquesta narració que descriu les darreres hores de la vida de Jesús. És un misteri que ens sobrepassa, però té un sentit salvador per a cada un de nosaltres. És el nucli de la nostra fe. Ningú no pot ser cristià si no és a partir d’aquest fet: que el Fill de Déu ha donat la vida per nosaltres.

3. Per això el sofriment de Jesús no fou negatiu, portador de mort, sinó que, com per a la dona que infanta, va ser un sofriment portador de vida. La mort no va tenir, ni tindrà mai, la darrera paraula: Jesús ha guanyat. El final de la Passió no és la mort a la creu, sinó la Resurrecció.

4. I això val també per a nosaltres. També passem per situacions de soledat, d’incomprensió, de sofriment. Però no hem de perdre l’esperança, perquè el nostre dolor i el de tot el món forma part del dolor salvador de Jesucrist: també és portador de vida. Jesús, més que ensenyar-nos a morir, ens ensenya com hem de viure la nostra vida: des de l’amor, des de la generositat, des del perdó, des de l’acceptació de la voluntat de Déu.

5. Aquesta lectura, per tant, no l’hem d’escoltar com la narració d’un fet passat molt conegut sense cap incidència en la nostra vida, sinó amb el cor ben obert, perquè l’Esperit de Jesús que tots portem dins, ens faci sentir que ell tot ho fa perquè ens estima. Aquesta és la clau del misteri; no n’hi ha d’altra: l’amor de Jesús. Preguntem-nos quina resposta li volem donar.

6. Escoltem, doncs, la història de la Passió. I no oblidem que la crucifixió de Jesús és signe de tants homes i dones, germans nostres, que viuen crucificats per la misèria, per la injustícia o per la violència. A tot arreu hi ha persones en situació límit que segueixen dient, com Jesús: «Déu meu, Déu meu, per què meu abandonat?». Preguntem-nos quin grau de responsabilitat hi podem tenir, perquè, d’alguna manera, cadascun de nosaltres participa també en aquest drama de la Passió:

– com a portadors de vida, a exemple de Jesús i Maria

– com a portadors de mort com Judes, el traïdor; com Pilat, el covard; com el poble, voluble i irresponsable; o com Pere, que és infidel a una estimació.

Ningú no és aquí espectador neutral. Tots hi prenem part: o fent bé o fent mal.

Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA

DIUMENGE DE RAMS

PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle A

COMMEMORACIÓ DE L’ENTRADA DEL SENYOR A JERUSALEM

Evangeli Mt 21,1-11

Beneït el qui ve en nom del Senyor

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan eren prop de Jerusalem, arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres. Allà Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d’aquí al davant, i trobareu tot seguit una somera fermada, amb el seu pollí. Deslligueu-la i porteu-me’ls. Si algú us deia res, responeu-li que el Senyor els ha de menester, però els tornarà de seguida».

Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «Digueu a la ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa humilment la seva entrada, muntat en una somera, en un pollí, fill d’un animal de càrrega».

Els deixebles hi anaren, feren el que Jesús els havia manat, portaren la somera i el pollí, els guarniren amb els seus mantells, i ell hi pujà. Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells, altres tallaven branques dels arbres per encatifar el camí i la gent que anava al davant i que el seguia cridava: «Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel».

Quan hagué entrat a Jerusalem, s’agità tota la ciutat. Molts preguntaven: «Qui és aquest?». La gent que anava amb ell responia: «És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea».

MISSA DE LA PASSIÓ

Lectura primera Is 50,4-7

No he amagat la cara davant les ofenses

i sé que no quedaré avergonyit

Lectura del llibre d’Isaïes

El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla l’orella, perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.

Salm responsorial 21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)

Tots els qui em veuen es riuen de mi,

amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa:

«S’ha adreçat al Senyor; que l’alliberi, doncs;

que el salvi, si tant se l’estima».

R. Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?

M’envolta una munió de gossos,

em rodeja un estol de malfactors,

m’han lligat les mans i els peus,

puc comptar tots els meus ossos. R.

Es reparteixen entre ells els meus vestits,

es juguen als daus la meva roba.

Almenys vós, Senyor, no us allunyeu;

força meva, cuiteu a defensar-me. R.

Anunciaré als meus germans el vostre nom,

us lloaré enmig del poble reunit.

Fidels del Senyor, lloeu-lo,

fills de Jacob, glorifiqueu-lo,

reverencieu-lo, fills d’Israel. R.

Lectura segona Fl 2,6-11

Jesucrist s’abaixà. Per això Déu l’ha exalçat

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Vers abans de l’evangeli Fl 2,8-9

Crist es feu per nosaltres obedient

fins a la mort i una mort de creu.

Per això Déu l’ha exalçat

i li ha concedit aquell nom

que està per damunt de tot altre nom.

Evangeli Mt 26,14-27,66

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu

Estic disposat a entregar-vos Jesús

C. En aquell temps, un dels dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué: S. «Estic disposat a entregar-vos Jesús. Què em voleu donar?» C. Ells li pagaren trenta monedes de plata, i des d’aleshores buscava una ocasió per entregar-lo.

On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?

C. El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús: S. «On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?» C. Ell respongué: + «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu: El mestre diu: El meu moment s’acosta: faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva». C. Els deixebles compliren el que Jesús els havia manat i prepararen el sopar pasqual.

Un de vosaltres em trairà

C. Cap al tard, es posà a taula amb els dotze. I digué tot menjant: + «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà». C. Ells començaren a dir-li, un per un, molt entristits: S. «No soc pas jo, Senyor?» C. Jesús contestà: + «El qui posa amb mi la mà al mateix plat per sucar-hi és el qui em trairà. El Fill de l’home fa el camí que les Escriptures havien predit d’ell, però ai de l’home que el traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut». C. Judes, el qui el traïa, li preguntà: S. «No soc pas jo, rabí?» C. Jesús li contestà: + «Sí que ho ets».

Això és el meu cos. Això és la meva sang

C. Mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i digué tot donant-lo als deixebles: + «Preneu i mengeu-ne; això és el meu cos». C. Després prengué un calze, digué l’acció de gràcies i els el donà tot dient: + «Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes en remissió dels pecats. Us asseguro que des d’ara no beuré d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu Pare». C. Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

Mataré el pastor i les ovelles del ramat es dispersaran

C. Llavors Jesús els digué: + «Aquesta nit tots tindreu de mi un desengany, perquè l’Escriptura diu: “Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran”. Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea». C. Pere li digué: S. «Ni que tots es desenganyin de vós, jo, mai». C. Jesús li respon: + «T’ho dic amb tota veritat: Aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades». C. Li diu Pere: S. «Ni que hagi de morir amb vós, no us negaré». C. I tots els deixebles digueren el mateix.

Es posà trist i abatut

C. Llavors Jesús arribà amb els seus deixebles a una propietat anomenada Guet-Semaní, i els diu: + «Seieu aquí mentre vaig allà a pregar». C. Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors els digué: + «Sento una tristor a l’ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu juntament amb mi». C. Ell s’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava: + «Pare meu, si és possible, que aquest calze s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com vós voleu». C. Després va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere: + «Així no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L’esperit està decidit a tot, però l’home és feble». C. Se n’anà per segona vegada i pregà: + «Pare meu, si aquest calze no pot passar sense que jo el begui, que es faci la vostra voluntat». C. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà, doncs, i se n’anà a pregar per tercera vegada, tot repetint la mateixa súplica. Se’n va després cap als deixebles i els diu: + «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l’hora. El Fill de l’home és entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja és aquí».

Llavors agafaren Jesús i el detingueren

C. Encara parlava Jesús quan arribà Judes, un dels dotze, amb molta gent, armada amb espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal: S. «És aquell que jo besaré: deteniu-lo». C. Immediatament s’acostà a Jesús i li digué: S. «Déu vos guard, rabí». C. I el besà. Però Jesús li contestà: + «Company, estigues pel que has vingut a fer». C. Llavors detingueren Jesús, i un dels qui anaven amb ell desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué: + «Torna a embeinar l’espasa: tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors, com es compliria el que anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així?» C. Llavors Jesús s’adreçà a la gent i els digué: + «Heu vingut a agafar-me, armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em teníeu assegut al temple ensenyant, i mai no em detinguéreu. Però tot ha passat així perquè es complís el que havien escrit els profetes». C. Llavors tots els deixebles el deixaren sol i fugiren.

Us asseguro que des d’ara veureu el Fill de l’home

assegut a la dreta del Totpoderós

C. Els qui havien detingut Jesús se l’endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran sacerdot. Entrà al pati i s’assegué entre els guardes, esperant el desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, tot i que s’havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment se’n presentaren dos amb aquesta acusació: S. «Aquest ha dit: “Jo podria destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies”». C. El gran sacerdot s’aixecà i preguntà a Jesús: S. «No et vols defensar de res? Què en dius, de les acusacions que et fan aquests testimonis?» C. Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué: S. «Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu». C. Jesús li respon: + «Sí, teniu raó. Us asseguro que des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel». C. Llavors el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot cridant: S. «Ha blasfemat! Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla?» C. Ells respongueren: S. «Mereix pena de mort». C. Llavors li escopien a la cara i li pegaven; altres el bufetejaven i li deien: S. «Profetitza, Messies; endevina qui t’ha pegat».

Abans no canti el gall em negaràs tres vegades

C. Mentrestant Pere s’estava assegut fora, al pati. Una criada se li acostà per dir-li: S. «Tu també hi anaves amb Jesús, el Galileu». C. Però ell ho negà davant de tothom i li digué: S. «No sé de què em parles». C. Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada s’hi fixà i digué als qui eren allí: S. «Aquest anava amb Jesús, el Natzarè». C. Pere ho tornà a negar i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de poc els qui eren allà s’acostaren i digueren a Pere: S. «És veritat que hi anaves, amb ells; se’t nota fins i tot en el parlar». C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home. En aquell moment cantà el gall i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, em negaràs tres vegades», i així que va ser fora, va plorar amargament.

L’entregaren a Pilat, el governador

C. Quan s’hagué fet de dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble tingueren sessió contra Jesús per decretar la seva mort. Se l’endugueren encadenat i l’entregaren a Pilat, el governador romà.

No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida

C. Quan Judes, el qui l’havia traït, veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Retornà les trenta monedes als grans sacerdots i als notables i els digué: S. «He pecat entregant a la mort un home innocent». C. Ells, per tota resposta, li digueren: S. «A nosaltres ens vens amb això? Tu t’arreglaràs». C. Ell llençà els diners al santuari, sortí a fora, se’n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren els diners, però es deien: S. «No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida». C. Després de discutir-ho, van comprar amb aquells diners el camp del Terrisser per sepultar els forasters. Per això encara avui s’anomena camp de Sang. Així es complí el que diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el preu d’un esclau, tal com l’avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del Terrisser, tal com el Senyor m’havia indicat».

Ets tu el rei dels jueus?

C. Jesús comparegué davant el governador. El governador l’interrogà: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Jesús li digué: + «Sí, teniu raó». C. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables del poble. Llavors Pilat li diu: S. «No sents quantes acusacions presenten contra tu?» C. Però Jesús no li respongué ni una paraula, tant que el governador n’estava tot sorprès. Cada any, per la festa, el governador tenia el costum d’indultar un pres, el que la gent volia. Llavors hi havia un pres famós, un tal Barrabàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué: S. «Qui voleu que indulti, Barrabàs o Jesús, tingut per Messies?» C. Perquè s’adonava que li havien entregat Jesús per enveja. Mentre Pilat seia al tribunal, la seva esposa li feu arribar aquest encàrrec: S. «No vulguis saber res d’aquest innocent; aquesta nit, en somni, he sofert molt per ell». C. Mentrestant els grans sacerdots i els notables havien convençut la gent que demanessin l’indult de Barrabàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els preguntà quin dels dos volien que els indultés, ells li respongueren: S. «Barrabàs». C. Pilat els diu: S. «I de Jesús, tingut per Messies, què n’he de fer?» C. Tots li respongueren: S. «Que el crucifiquin». C. Digué Pilat: S. «Per què? Quin mal ha fet?» C. Ells cridaven més fort encara: S. «Que el crucifiquin». C. Quan Pilat s’adonà que era inútil el seu intent i que més aviat crearia un avalot, es rentà amb aigua les mans davant la gent i els digué: S. «Jo no soc responsable de la sang d’aquest home; arregleu-vos vosaltres». C. Tot el poble respongué: S. «Que la responsabilitat d’aquesta sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills». C. Llavors els deixà lliure Barrabàs i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.

Salve, rei dels jueus

C. Els soldats del governador s’endugueren Jesús a l’interior del pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li tragueren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren al front una corona d’espines que havien teixit, i a la mà dreta li posaren una canya. Després, per burlar-se’n, s’agenollaven davant d’ell i li deien: S. «Salve, rei dels jueus». C. També l’escopien i li prenien la canya per pegar-li al cap. Acabada la burla, li tragueren el mantell, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.

Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell

C. Quan sortien, trobaren un home de Cirena, que es deia Simó, i l’obligaren a carregar-se la creu de Jesús. Arribaren a un indret anomenat Gólgota, que vol dir lloc de la Calavera. Li oferiren una beguda de vi barrejat amb fel; ell el tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. I s’assegueren allà per fer la guàrdia. Sobre el seu cap, havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus». Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.

Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu

C. Els qui passaven l’insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien: S. «Tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t tu mateix; si ets el Fill de Déu, baixa de la creu». C. També se’n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els notables. Deien: S. «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell que és el rei d’Israel, que baixi ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que l’alliberi, doncs, si tant se l’estima, ell que deia: Soc Fill de Déu». C. Els bandolers que havien estat crucificats amb ell també li feien els mateixos retrets.

Eli, Eli, lema sabactani?

C. Des del migdia fins a mitja tarda s’estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força: + «Eli, Eli, lema sabactani?» C. Que vol dir: + «Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?» C. Alguns dels qui eren allí deien: S. «Ara crida Elies». C. Un d’ells anà corrents a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà al capdamunt d’una canya perquè begués. Però els altres li deien: S. «Deixa’l estar. A veure si ve Elies a salvar-lo». C. Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà.

Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa

C. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven; després de la resurrecció de Jesús sortiren dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot el que havia passat, s’esveraren molt i deien: S. «És veritat: Aquest home era Fill de Déu». C. També moltes dones eren allà mirant-s’ho de lluny. Havien seguit Jesús des de Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

Josep posà el cos de Jesús en el seu sepulcre nou

C. Cap al tard vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep, i era també dels seguidors de Jesús. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donessin el cos. Josep el prengué, l’amortallà amb un llençol i el posà en el sepulcre nou que ell s’havia fet tallar a la roca. Després feu rodolar una gran pedra, per tancar l’entrada del sepulcre, i se n’anà. Maria Magdalena i l’altra Maria eren allà, assegudes davant el sepulcre.

Podeu disposar d’una guàrdia.

Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu

C. L’endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació a trobar Pilat per dir-li: S. «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor quan encara vivia va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré”. Doneu ordre de guardar el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els deixebles anessin a robar-lo i diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts”. Seria una impostura pitjor que la primera». C. Pilat els digué: S. «Podeu disposar d’una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu». C. Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne l’entrada i posant-hi guàrdia.

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

TRAIR I ABANDONAR

Comentari d’un fragment del text de la passió segons Mateu.

Sorprèn que el relat del sopar pasqual prèvia a la mort de Jesús estigui envoltat de textos que fan referència a la traïció, la de Judes abans i la dels dotze i Pere desprès. Aquests textos  (Mt 26,14-15.21-25.31-32) formen part del relat de la passió segons Mateu que llegim avui diumenge de Ram.

Quie era Judes?. S’ha intentat esbrinar el significat Iscariot amb la pretensió de determinar algun tret de la seva persona que pogués explicar el perquè d’una decisió tan abominable. Algunes hipòtesis han volgut relacionar-lo amb “sicari”, membres del moviment revolucionari i violent que lluitava contra els romans, però no hi ha dades convincents per establir-ne la relació. La dada segura que aporta el text és que Judes era un del grup dels dotze. És de suposar que aquest grup era plural i format per persones amb idees pròpies.

Entre els motius de la traïció hi pot haver el motiu econòmic. Ell s’ha oposat a l’acció de la dona que ha ungit els peus de Jesús per considerar-ho una despesa desorbitada i innecessària (26,6-13) . La seva avarícia el porta a criticar el gest de la dona i entregar Jesús per obtenir diners. Judes és la versió oposada del deixeble fidel simbolitzat per la dona que dona a Jesús el perfum valuós  i el contrari de l’ascètica de l’apòstol (Mt 10,8c-10); en aquest sentit és l’antideixeble. La comunitat lectora de l’evangeli de Mateu veu en Judes l’arquetip de l’apòstol traïdor.

A més del motiu econòmic, Judes pogué sentir-se decebut pel tipus de messianisme emprés per Jesús. Com la resta del grup dels dotze, ell esperaria un messianisme triomfant i com a bon israelita posa el cas a mans de les autoritats religioses del país probablement sense ser conscient de la deriva que el cas agafarà.

El nom de Judes està relacionat etimològicament amb el nom de Judà, un dels dotze fills de Jacob, el que segons Gn 37,26s va vendre Josep als mercaders. Judà dona nom a Judea i judaisme. En aquest sentit Judes seria el representant del judaisme que traeix Jesús.

Teològicament Judes és la personificació dels poders del mal que s’oposen a Jesús i el portaran a la mort.

El sopar no és l’alegre sopar que recorda joiosament l’alliberament d’Israel d’Egipte, sinó el sopar que tristament destapa la infidelitat dels deixebles. Se’n va enlaire la unitat del grup. La traïció de Judes s’eixampla a la totalitat del grup. Desprès del sopar Jesús comunica als dotze que s’escandalitzaran i desertaran. Veuran humiliat i presoner el que s’imaginaven messies triomfador i, en canvi, és un messies que ha enfilat el camí de la creu. L’impacte serà molt fort. Jesús s’ha convertit per ells en pedra que fa caure per això el deixaran i l’abandonaran. Jesús es quedarà sol davant la mort que s’acosta. Mateu rebla el tema de la dispersió amb una cita (habitual en el seu evangeli) del profeta Zacaries: “Mataré el pastor i les ovelles es dispersaran·” (Zac 13,7-9).

Sorprèn la quantitat de text dedicada al tema de la traïció i l’abandonament, molt superior al text dedicat al sopar en sí. Segurament Mateu vol advertir que en aquells  cristians que han pres la decisió de seguir Jesús sempre hi ha el risc de fer-se enrere de la decisió, sobretot quan es presenten temps difícils .  A més d’això seguir Jesús implica seguir-lo per una camí que porta a la creu i al Calvari. Això costa d’acceptar, és el missatge que vol trametre Mateu a les seves comunitats i de retruc a les comunitats d’arreu al llarg de la història.

Diumenge de Ram 2 d’Abril de 2023

AVISOS

·         A partir d’ ara, cada dijous al vespre, Adoració Eucarística a la Capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, de 18 a 20, amb Rosari a ¼ de 8.