Full Parroquial 20-3-2023

L’Homilia de Mn. Segimon

SANT JOSEP (Mt 1,16.18-21.24a)

1. «Josep, el seu espòs, que era un home bo»…

Josep havia de ser realment un home extraordinari. Ho prova el fet que Déu li confiés les dues persones que més estimava: el seu Fill, Jesús, i la seva obra mestra: Maria. Però, en què consisteix la seva grandesa? Externament no va destacar per res: en la seva vida no hi ha estridències, ni miracles, ni res que cridi l’atenció. L’Evangeli no ens transmet cap paraula de Josep. Però sí que ens en dona la definició: ens diu que «era un home bo», que en llenguatge bíblic significa recte, honrat, fidel, just.

A vegades va bé preguntar-se: quin és el record que deixaré quan me’n vagi d’aquest món? Es podrà dir de mi, com a tret essencial, que soc una persona bona?

2. «Ha de tenir un fill i li posaràs el nom de Jesús»

Jesús va néixer i créixer en una família. Però, ¿us heu fixat quina família va escollir Déu per fer-se home? La llar de Maria i Josep era senzilla i no sobresortia per cap cosa. Millor dit, sí que tenia un distintiu: que Josep i Maria s’estimaven, s’estimaven molt. I és que Déu només es troba bé enmig d’aquells que s’estimen.

Quin clima regna a casa meva? S’hi troba bé, el Senyor? Quina responsabilitat tinc jo en la creació d’aquest clima?

3. «El Senyor salvarà dels pecats el seu poble».

Una característica de l’estimació sincera és no destorbar el creixement de l’altre. Al costat de Josep, Maria i Jesús van poder ser allò que Déu volia que fossin: ella, la «plena de gràcia». I Jesús, «el Salvador del món». Aquesta és la grandesa de Josep: no va destorbar el pla de Déu. Al contrari, el va fer possible.

¿Sabem ajudar les persones que Déu ens posa al costat a seguir el seu propi camí? ¿Tenim comprensió, o les forcem per intentar modelar-les al nostre gust? L’estimació sincera sempre és font de llibertat, mai d’opressió.

4. «No tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa».

No és que Josep desconfiés de Maria. És impensable que ella no li hagués explicat què passava. Però Josep, en la seva humilitat, es volia retirar, perquè no veia quin era el seu lloc enmig d’aquell misteri tan gran. Però quan el Senyor li fa veure que a ell també se’l necessita, accepta plenament, malgrat que intueix que això li portarà dificultats. També a vegades en la nostra vida, el Senyor ens demana coses que ens costen de fer. Però també, com a Josep, ens diu: «No tinguis por». Ens fiem del Senyor? Sant Josep sí que se’n va fiar i per això el pla de Déu va continuar endavant.

Tot un exemple per a nosaltres!

Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA

19 de març

SANT JOSEP, ESPÒS DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Solemnitat

Lectura primera 2S 7,4-5a.12-14a.16

El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Ves, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: “Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares, et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Ell construirà un temple dedicat al meu nom, i faré que el seu tron reial es mantingui ferm per sempre. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre”».

Salm responsorial 88,2-3.4-5.27 i 29 (R.: 37)

Senyor, cantaré tota la vida

els vostres favors,

d’una generació a l’altra anunciaré

la vostra fidelitat.

Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,

mantinc la fidelitat en el cel».

R. La dinastia de David es perpetuarà.

He fet aliança amb el meu elegit,

jurant a David, el meu servent:

T’he creat per sempre una dinastia,

mantindré per tots els segles el teu tron. R.

Ell em dirà: «Sou el meu pare,

el meu Déu i la roca que em salva».

I jo li mantindré per sempre el meu amor,

la meva aliança amb ell serà perpètua. R.

Lectura segona Rm 4,13.16-18.22

Esperà i cregué contra tota esperança

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa d’obtenir el món per heretat en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que ve de la fe. Si obtenen l’heretat per la fe, aquest favor és gratuït, i la promesa queda assegurada a tota la descendència, no només als qui en són per la Llei, sinó també als qui en són per la fe d’Abraham, que és pare de tots nosaltres, tal com diu l’Escriptura: «T’he fet pare d’una multitud de pobles». Ell cregué en Déu que fa reviure els morts, i crida el no-res com si ja existís. Contra tota esperança esperà i cregué tan fermament que Déu el convertí en «pare d’una multitud de pobles», tal com li havia dit: «Així serà la teva descendència».

Per això diu l’Escriptura: «El Senyor ho tingué en compte per fer-lo just».

Al·leluia i vers abans de l’evangeli Salm 83,5

Feliç el qui viu a casa vostra

lloant-vos cada dia!

Evangeli Mt 1,16.18.21.24a

Josep es despertà

i complí el que l’àngel del Senyor li havia manat

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Jacob va ser pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies.

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».

Josep es despertà i complí el que l’àngel del Senyor li havia manat.

O bé:

Evangeli Lc 2,41-51a

El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, pujaren a celebrar les festes com era costum i, passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaven entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem, a buscar-lo.

El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta.

Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells.

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

POSAR-N’HI UN ALTRE

Comentari a la primera lectura del 4rt diumenge de Quaresma A

Una selecció de versets del text que narra la unció de David rei d’Israel la llegim a la primera lectura d’aquest diumenge ( 1Sa 16,1b.6-7.10-13a). Sense fer-ne una lectura crítica el relat sembla una mena de declaració unilateral d’independència donat que David és ungit rei quan Saül és encara rei d’Israel.

Per què Déu mana Samuel ungir David rei si ja hi ha Saül regnant sobre Israel? Per respondre a la pregunta cal anar al capítol anterior del text que ens ocupa. Allí s’explica que Déu ordena a Saül ataqui els amalequites i no deixi res viu, ni persones ni animals. Saül ataca els amalequites, els guanya però respecta la vida del rei i s’emporta el millor dels animals. El Senyor, per boca de Samuel, retreu a Saül l’incompliment del seu mandat. Saül s’excusa al·legant que ha usat els animals per oferir-los en sacrifici, però Samuel li recorda que Déu no es complau amb sacrificis sinó en l’estricta obediència a la seva paraula i li comunica que “el Senyor t’ha arrencat avui el regne d’Israel i l’ha donat a un altre més digne que tu”. De fet, no és la primera vegada que Saül incompleix l’ordre del Senyor; en una batalla contra els filisteus a Guilgal, Samuel comunica a Saül que la seva dinastia no es mantindrà i que el Senyor ja s’ha buscat un home per ser sobirà del poble (1 Sa 13,1-14). La unció de David rei d’Israel respon al compliment de la paraula profètica de Samuel rebuda del Senyor.

El primer llibre de Samuel pertany als llibres històrics però l’Escriptura hebrea el té considerat un llibre profètic. Els relats d’aquest llibre estan enllaçats amb la llegenda i la història però és indiscutible el seu caràcter i intenció profètica i religiosa que li donen un significat molt diferent. Es tracta d’un discurs profètic introduït  a través de falques en el text. Això explica que el Senyor recordi a Samuel: “ el que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor”.

El tema no és nou en l’Escriptura. “Senyor de l’univers, tu saps si un home t’és fidel,tu penetres l’interior dels cors” dirà el profeta Jeremies (20,12) i el salm 7,10: “tu que penetres el cor i els pensaments” (també els salms 17,3; 26,2; 44,22; 139,23 i 1Cr 28,9). No s’ha d’oblidar que Jesús llegeix i coneix els pensaments ( Mt 9,4; 12,25; 22,18; Jn 2,25). Les paraules del Senyor recordant a Samuel que es guia per criteris diferents dels criteris humans serveix per preparar que l’elecció de David es farà contra tot pronòstic: és el més petit, fa de pastor i no està a la casa, està al camp perquè al seu pare li sembla que no cal qui hi sigui perquè no serà ell l’elegit

El discurs profètic present en els llibres que anomenem històric vol mostrar que  la paraula profètica s’acompleix en la història perquè existeix el convenciment o la creença que els esdeveniments inevitables de la vida del poble que apareixen com històrics ocorren com a conseqüència de la paraula divina que els va ordenar.

La unció de David rei és un punt d’inflexió en la història d’Israel. Hi ha un abans i un desprès. Saül és el representant de l’àntic règim, el que organitzava la vida d’Israel mitjançant una confederació de tribus. Aquest sistema polític s’esbocina gradualment per la necessitat política de constituir Israel en un regne semblant als regnes del seu entorn. Hi ha una necessitat política que empeny al canvi. David representa la novetat total, David representa la joventut, la força d’un nou sistema on Israel se sentiria més fort. És el pas de l’època dels jutges a l’època de la monarquia. Samuel està al mig, és jutge i és profeta. En tant que jutge pertany a l’antic règim, en tant que profeta intervé amb la unció a David en l’albada d’un nou sistema polític que, en principi ha de millorar la vida d’Israel.

Aquests canvis estan marcats per la presència de l’Esperit del Senyor. Saül ha perdut el favor del Senyor i aquest li ha retirat el seu Esperit (1 Sa 16,14). Rebutjat per Déu i havent perdut el seu favor, Saül no pot entrar a formar part dels nous temps que s’estan gestant. David rebrà en la unció l’Esperit del Senyor ( 1Sa 16,13) i aquest es mantindrà amb ell.

Diumenge 4rt de Quaresma 19 de Març de 2023

AVISOS

·         A partir d’ ara, cada dijous al vespre, Adoració Eucarística a la Capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, de 18 a 20, amb Rosari a ¼ de 8.