Full Parroquial 19-3-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE IV DE QUARESMA (Sl 22; Ef 5,8-14; Jn 9,1-41)
Abans de la lectura de l’evangeli:
Escoltem un evangeli que té una força especial i un simbolisme molt profund. Mostra el camí que segueix un home que era cec, que estava a les fosques, fins que troba la llum veritable: la fe. Aquest procés comença en el moment en què es troba amb Jesús. I arriba a bon terme perquè es deixa guiar dòcilment per ell. Escoltem-lo, tot sentint-nos identificats amb aquell home i tot adonant-nos que la iniciativa sempre és de Jesús.
1. L’evangeli que acabem d’escoltar ens parla d’un home que estava a les fosques. La foscor sempre és trista. Una planta sense llum mor. Un dia sense sol ens deprimeix. I és que nosaltres tenim necessitat de la llum, perquè la llum és font de joia i vida. No sols de la llum material, sinó també de la de l’esperit, sense la qual no trobarem sentit a la vida. ¿Som conscients que hi ha foscors en nosaltres mateixos? Sentim necessitat de buscar la llum? On l’anem a buscar?
2. Aquell cec de l’evangeli es fia de Jesús: fa tot el que ell li diu. I el resultat és que, finalment, acaba veient-hi. El cec només esperava la llum material. Però Jesús és aquell que sempre va més enllà de les nostres esperances. Aquell home troba també la fe. No li van faltar dificultats: l’exclouen de la sinagoga i fins i tot els seus propis pares li giren l’esquena. Però el seu exemple ens fa veure que, si lluitem amb fermesa, tot confiant en el Senyor, sempre acabem guanyant. A partir d’aquell moment, la vida d’aquell home va canviar per complet. La realitat externa era la mateixa, no s’havia modificat res. Però ell tot ho veia diferent, més lluminós. Aquest fet és imatge de la nostra vida il·luminada per la fe. Tot ho veiem diferent, perquè ho veiem amb la llum de Déu, que ens fa descobrir la seva presència amorosa enmig nostre. I aquesta presència dona confiança i asserena els cors.
3. Tots comencem cecs, però si ens deixem guiar per Jesús, ens anirà portant progressivament cap a la llum. Una llum que no solament il·luminarà la nostra vida, sinó que també ens convertirà a nosaltres mateixos en persones ‘il·luminadores’, que van eliminant la tenebra del món. És a dir, ens convertirà en persones ‘vitalitzants’, capaces de portar esperança, estimació i ganes de viure a tots aquells amb qui ens relacionem.
És la transformació que ens ha anunciat sant Pau en la segona lectura: «En altres temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum».
Quin rastre deixo darrere meu? És de llum o de foscor? És a dir, ¿sembro joia i esperança, ganes de viure i d’estimar per allà on vaig passant? Per què?
4. I no oblidem, finalment, que nosaltres només som llum ‘reflectida’: que l’autèntica llum és Jesús. ¿Busco omplir la meva vida d’aquesta llum? Faig pregària? Com visc l’Eucaristia cada diumenge?
La Quaresma és un bon moment per a renovar-nos, deixant-nos guiar pel Senyor. Hauríem de saber repetir sovint aquella pregària confiada del salm: «El Senyor és el meu pastor, no em manca res».
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
19 de març DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle A
Lectura primera 1S 16,1b.6-7.10-13a
David és ungit rei d’Israel
Lectura del primer llibre de Samuel
En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Omple d’oli el corn i ves-te’n. T’envio a casa de Jesè, el betlehemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei». Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu ungit». Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en l’alçada de la seva talla. L’he descartat. Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor». Jesè va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D’aquests set, el Senyor no n’escull cap». I Samuel afegí: «No queda cap més fill?». Jesè respongué: «Encara queda el més petit: és a pasturar el ramat». Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que no sigui aquí». Jesè el feu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué a Samuel: «Ungeix-lo, que és ell». Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’apoderà de David.
Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna;
em guia per camins segurs,
per l’amor del seu nom.
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor,
m’asserena i em conforta. R.
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R.
Lectura segona Ef 5,8-14
Ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat. Mireu bé quines coses són les que agraden al Senyor i no us feu solidaris de les obres infructuoses que ells cometen en la fosca; més aviat, denuncieu-les, perquè el que fan en secret ens avergonyiria fins de dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, ja que les coses són clares i visibles quan són llum. Per això diuen: «Desvetlla’t, tu que dorms; ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà».
Vers abans de l’evangeli Jo 8,12b
Diu el Senyor: Jo soc la llum del món;
el qui em segueix tindrà la llum de la vida.
Evangeli Jo 9,1-41
Anà a Siloè, s’hi rentà i tornà veient-hi
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Els deixebles li preguntaren: «Rabí, qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?». Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre soc en el món soc la llum del món».
Dit això escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?». Uns responien: «Sí, que és ell». Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla». Ell digué: «Sí, que el soc».
Llavors li preguntaren: «Com se t’han obert, els ulls?». Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist». Li digueren: «On és?». Respongué: «No ho sé».
Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?». I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?». Ell contestà: «Que és un profeta».
Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?». Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat». Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix.
Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dona glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador». Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig». Ells insistiren: «Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls». Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d’ell?». Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d’aquest, ni sabem d’on és». L’home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res».
Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el van excloure de la sinagoga.
Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?». Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec, Senyor». I l’adorà.
Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs». Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?». Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
POSAR-N’HI UN ALTRE
Comentari a la primera lectura del 4rt diumenge de Quaresma A
Una selecció de versets del text que narra la unció de David rei d’Israel la llegim a la primera lectura d’aquest diumenge ( 1Sa 16,1b.6-7.10-13a). Sense fer-ne una lectura crítica el relat sembla una mena de declaració unilateral d’independència donat que David és ungit rei quan Saül és encara rei d’Israel.
Per què Déu mana Samuel ungir David rei si ja hi ha Saül regnant sobre Israel? Per respondre a la pregunta cal anar al capítol anterior del text que ens ocupa. Allí s’explica que Déu ordena a Saül ataqui els amalequites i no deixi res viu, ni persones ni animals. Saül ataca els amalequites, els guanya però respecta la vida del rei i s’emporta el millor dels animals. El Senyor, per boca de Samuel, retreu a Saül l’incompliment del seu mandat. Saül s’excusa al·legant que ha usat els animals per oferir-los en sacrifici, però Samuel li recorda que Déu no es complau amb sacrificis sinó en l’estricta obediència a la seva paraula i li comunica que “el Senyor t’ha arrencat avui el regne d’Israel i l’ha donat a un altre més digne que tu”. De fet, no és la primera vegada que Saül incompleix l’ordre del Senyor; en una batalla contra els filisteus a Guilgal, Samuel comunica a Saül que la seva dinastia no es mantindrà i que el Senyor ja s’ha buscat un home per ser sobirà del poble (1 Sa 13,1-14). La unció de David rei d’Israel respon al compliment de la paraula profètica de Samuel rebuda del Senyor.
El primer llibre de Samuel pertany als llibres històrics però l’Escriptura hebrea el té considerat un llibre profètic. Els relats d’aquest llibre estan enllaçats amb la llegenda i la història però és indiscutible el seu caràcter i intenció profètica i religiosa que li donen un significat molt diferent. Es tracta d’un discurs profètic introduït a través de falques en el text. Això explica que el Senyor recordi a Samuel: “ el que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor”.
El tema no és nou en l’Escriptura. “Senyor de l’univers, tu saps si un home t’és fidel,tu penetres l’interior dels cors” dirà el profeta Jeremies (20,12) i el salm 7,10: “tu que penetres el cor i els pensaments” (també els salms 17,3; 26,2; 44,22; 139,23 i 1Cr 28,9). No s’ha d’oblidar que Jesús llegeix i coneix els pensaments ( Mt 9,4; 12,25; 22,18; Jn 2,25). Les paraules del Senyor recordant a Samuel que es guia per criteris diferents dels criteris humans serveix per preparar que l’elecció de David es farà contra tot pronòstic: és el més petit, fa de pastor i no està a la casa, està al camp perquè al seu pare li sembla que no cal qui hi sigui perquè no serà ell l’elegit
El discurs profètic present en els llibres que anomenem històric vol mostrar que la paraula profètica s’acompleix en la història perquè existeix el convenciment o la creença que els esdeveniments inevitables de la vida del poble que apareixen com històrics ocorren com a conseqüència de la paraula divina que els va ordenar.
La unció de David rei és un punt d’inflexió en la història d’Israel. Hi ha un abans i un desprès. Saül és el representant de l’àntic règim, el que organitzava la vida d’Israel mitjançant una confederació de tribus. Aquest sistema polític s’esbocina gradualment per la necessitat política de constituir Israel en un regne semblant als regnes del seu entorn. Hi ha una necessitat política que empeny al canvi. David representa la novetat total, David representa la joventut, la força d’un nou sistema on Israel se sentiria més fort. És el pas de l’època dels jutges a l’època de la monarquia. Samuel està al mig, és jutge i és profeta. En tant que jutge pertany a l’antic règim, en tant que profeta intervé amb la unció a David en l’albada d’un nou sistema polític que, en principi ha de millorar la vida d’Israel.
Aquests canvis estan marcats per la presència de l’Esperit del Senyor. Saül ha perdut el favor del Senyor i aquest li ha retirat el seu Esperit (1 Sa 16,14). Rebutjat per Déu i havent perdut el seu favor, Saül no pot entrar a formar part dels nous temps que s’estan gestant. David rebrà en la unció l’Esperit del Senyor ( 1Sa 16,13) i aquest es mantindrà amb ell.
Diumenge 4rt de Quaresma 19 de Març de 2023