Full Parroquial 12-2-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE VI DURANT L’ANY
- Els mitjans de comunicació de vegades tracten qüestions delicades com ara l’avortament, el dret a la vida, el matrimoni, la llibertat, l’amor…, i moltes altres. En aquests programes s’hi manifesten, naturalment, opinions diverses sovint contraposades. I llavors tenim un perill: creure que l’opinió correcta i la que ha de servir de norma per a orientar la meva vida és la que té la majoria. Si ho diu la majoria vol dir que és acceptable. «Oh, tothom ho fa…», sol dir molta gent com a justificació.
Tanmateix, la vida no és un joc innocent de criatures. Tal com ens ha dit la primera lectura, hi ha camins que porten a la vida i camins que porten a la mort. Hi ha vides plenes, però també n’hi ha de buides i estèrils, que són un fracàs absolut. Els cristians, els creients no ens podem donar per satisfets dient: «Tothom ho fa», sinó que la norma de conducta ha de ser la voluntat de Déu expressada en l’Evangeli. «Si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus no entrareu pas al Regne del cel», com ens ha dit Jesús. Són paraules serioses que ens han de fer reflexionar.
- Però fixem-nos que Jesús, en l’evangeli d’avui, no s’acontenta de demanar-nos el simple «compliment» extern, sinó que va a l’arrel de la nostra conducta. Déu no es contradiu. Jesús no anul·la els manaments antics, però va als seus fonaments i els dóna el sentit ple. Ens fa veure que no n’hi ha prou d’actuar bé externament, sinó que el nostre cor, allà on neixen les autèntiques motivacions, també ha de ser net.
Ell ens diu, per exemple, que no ens podem acontentar amb «no mataràs» pres simplement al peu de la lletra. Perquè hi ha moltes maneres de «matar» els altres. Ho podem fer amb els nostres judicis, amb paraules feridores, amb actituds de menyspreu, alimentant la rancúnia en el nostre cor… Hem de ser conscients que podem «matar» l’altre, és a dir, enfonsar-lo, fer-li un mal irreparable, sense cap necessitat de recórrer al ganivet o a la pistola. O sigui, Jesús ens demana, no tant una determinada manera d’actuar, sinó una forma de ser. La norma, per tant, és l’evangeli i no pas el que diu o fa la majoria. Perquè l’evangeli és un camí de vida, que dona fruit. Mentre que allò que diu la majoria sovint és un camí que porta a una existència buida i estèril.
- Aquest camí de Jesús, però, no l’hem de fer amb esperit d’esclau, complint-lo per força, per temor a un càstig. Una de les temptacions en què més fàcilment podem caure els cristians és reduir la fe a un conjunt de normes morals concretes i detallades. Llavors la fe es converteix en una religiositat purament externa i en un complir perquè està manat.
Els creients hem de guardar, certament, les normes evangèliques, però ho hem de fer lliurement, amb el cor esponjat, com una resposta de fidelitat a aquest Jesús que ens salva i que ens crida a col·laborar amb ell per anar transformant el món, fent-lo cada cop més semblant al projecte amorós de Déu. Fixem-nos que ningú no s’entusiasmarà amb Jesucrist a partir de la pura observança dels manaments. Perquè qualsevol norma, per ella mateixa, és sempre una cosa freda. En canvi, si estimem Jesucrist, sí que ens sentirem cridats a guardar els manaments amb amor, ja que ens adonarem que la moral cristiana es fonamenta en un pacte d’amistat entre Déu i nosaltres. «Feliços els homes que guarden el seu pacte», hem escoltat en el salm. «Feliços», diu.
Fent aquest camí de fidelitat caminarem en la mateixa direcció que Jesús. Farem camí al costat d’Aquell que és la font de la joia i de l’esperança autèntiques. Els altres camins, els hauríem de fer en solitari: no hi trobaríem Jesús. I no oblidem que, lluny d’ell, només hi ha buidor, tristesa i desencís.
Pensem-hi!
Mn. Segimon García.
LECTURES DE LA MISSA
12 de febrer DIUMENGE VI DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Sir 15,15-20
Déu no mana a ningú que faci el mal
Lectura del llibre de Jesús fill de Sira
Si tu vols, guardaràs els manaments; ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú. No mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.
Salm responsorial 118,1-2.4-5.17-18.33-34 (R.: 1b)
Feliços els homes de conducta irreprensible,
que segueixen la llei del Senyor.
Feliços els homes que guarden el seu pacte
i busquen el Senyor amb tot el cor.
R. Feliços els qui segueixen la llei del Senyor.
Heu donat els vostres preceptes
perquè siguin observats fidelment.
Tant de bo que els meus camins no es desviïn
de guardar els vostres decrets. R.
Feu aquesta gràcia al vostre servent:
que visqui pensant en la paraula que heu donat.
Obriu-me els ulls i podré contemplar
les meravelles de la vostra llei. R.
Mostreu-me el camí dels vostres decrets,
que el vull seguir fins al final.
Feu-me entendre la vostra llei,
que la vull guardar amb tot el cor. R.
Lectura segona 1C 2,6-10
Abans de tots els temps Déu ja tenia la saviesa enclosa en el seu pla,
perquè sigui la nostra glòria
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots els temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.
Al·leluia Cf. Mt 11,25
Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.
Evangeli Mt 5,17-37
Ja sabeu què van dir els antics, però jo us dic
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.
Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri”. Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.
També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci”. Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.
També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments”. I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor”. Doncs jo et dic: No juris mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
SAVIESA DE DÉU
Comentari a la segona lectura del diumenge 6é durant l’any A.
Aquests diumenges anem llegint a la segona lectura de les celebracions eucarístiques fragments de la 1a. carta de Pau als Corintis. Concretament avui pertoca llegir un petit fragment (1Co 2, 6-10) del capítol 2on que segueix explanant el contrast que introduí a 1,18-31. Per una banda hi ha la saviesa humana que els grecs valoren i per altra la creu de Jesús que és poder i saviesa de Déu per tots els qui són cridats (1,24).
Pau parla adreçant-se als perfectes. Qui són aquests perfectes?. Alguns comentaristes opinen que quan Pau parla dels perfectes es refereix a aquells membres de la comunitat que, a l’estil dels grecs amants d’adquirir la saviesa amb les seves capacitats i esforços intel·lectuals, pensen que poden aconseguir la saviesa amb seus propis recursos.
Altres ( i sembla que el sentit del terme va per aquí) veuen que Pau, atenent-nos al que exposarà més endavant (1Co 3,1) fa una distinció entre els “nêpoi”, nens en Crist, principiants en la vida espiritual i els “ teleios”, perfectes, els cristians adults en Crist, espiritualment madurs. Els primers, si bé han rebut l’Esperit en el baptisme i el posseeixen, no poden ser considerats com a homes espirituals perquè tant en la forma de pensar com d’actuar es comporten segons la carn, viuen esclavitzats pel elements del món. El “teleios”, el perfecte és incondicionalment dòcil a l’Esperit que habita en ell i es deixa guiar per l’impuls d’aquest Esperit. Pau pensa que són aquests els qui el poden entendre i adquirir la saviesa de Déu.
Els qui dominen el món no coneixen la saviesa de Déu. Hom pot pesar que Pau es refereix a la “potència, autoritat i poder” contraris al Regne de Déu mencionats a la mateixa carta (15,24) o els elements que ens poden separar de l’amor de Déu tal com diu a la carta als Romans (8,38) o el príncep d’aquest món de que parla Joan (12,31). En el nostre passatge, però, sembla que Pau al·ludeix als grans i poderosos de la terra; en tot cas són les potències adverses o els esperits del mal els que han influenciat en els seus representants: els poderosos de la terra entre els hi tenen un lloc els que van crucificar Jesús. Ni els poders adversos ni els que van crucificar Jesús coneixien el pla salvífic de Déu. Si l’haguessin conegut s’haurien adonat de la ineficàcia de la seva actuació. No podien veure de cap manera que en Jesús es revela el pla salvador i alliberador que Déu tenia projectat dur-lo a terme des de sempre. Només la saviesa de Déu pot fer possible veure en la mort de Jesús una realitat que transcendeix el simple fet històric.
La saviesa de Déu no pot ser altra cosa que un do atorgat per l’Esperit que proporciona al perfecte una comprensió profunda del misteri present en la persona de Jesús. De la mateixa manera que Pau fa una distinció entre la saviesa dels homes i la saviesa de Déu també estableix una distinció entre l’esperit dels homes o del món i l’Esperit de Déu (1Co 2,12) i és aquest el qui pot atorgar la saviesa de Déu.
Pau insisteix afirmar que la saviesa de Déu està amagada i ho fa amb una cita que, tal com apareix en el nostre text, no es troba a l’Antic Testament. Pau usa amb molta llibertat un text d’Isaïes que diu: “Mai no s’ha sentit a dir; cap orella no ha sentit ni cap ull ha vist mai un altre Déu, fora de tu, que afavorís així els qui confien en ell” (64,3) o potser es val d’un text rabínic o de la literatura apòcrifa. El que vol deixar clar és que si la saviesa de Déu està amagada només es pot aconseguir per una revelació de l’Esperit.
Esperit en hebreu és “ruah” , alé, vent. El vent es fica per tot arreu, penetra racons i escletxes aparentment inaccessibles. Aquesta imatge val per expressar que l’Esperit de Déu penetra dins allò més inaccessible de Déu i ho pot fer conèixer a aquells que estan oberts al seu do i a la seva acció.
Diumenge 6é durant l’any. 12 de Febrer de 2023