Full Parroquial 5-2-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE V DURANT L’ANY
- Tots cerquem, evidentment, la pau interior, la joia de viure, la felicitat de cada dia. Però això no és tan fàcil d’aconseguir. Vivim una època d’inseguretat, en què no sempre tenim clar el nostre futur, i això ens pot crear angoixa. I sovint, perquè anem estressats, tenim problemes de relació amb els altres. Tot això produeix «ferides interiors». Hi ha dies que, sense saber ben bé per què, estem tristos i desanimats, sense gaire esperança. Té solució, això?
Quan passem dificultats tenim una tendència: tancar-nos en nosaltres mateixos, desentendre’ns dels altres, perquè pensem que ja en tenim prou amb els nostres propis problemes i sofriments. Però fixem-nos en la primera lectura. Ens fa veure que el camí de curació ha de ser l’invers: obrir-nos als altres, ajudar-los, estimar-los, donar-los la mà. «Llavors —ens ha dit el profeta Isaïes— esclatarà en la teva vida una llum com la del matí i es tancaran a l’instant les teves ferides». ¿Ens ho creiem, això?
- Hi ha una experiència que ho confirma. És el cas de les persones viudes. Cal reconèixer que la persona que es troba en aquesta situació s’ho passa molt malament. La pèrdua d’una persona que s’ha estimat suposa el trencament d’una realitat molt íntima: «Sembla que t’arrenquin —diuen— una part de tu mateix», i llavors s’experimenta una gran solitud. Enfront d’aquesta situació tan trista i tan dura hi ha dues maneres de reaccionar. La primera és la d’aquelles persones que s’aïllen i es tanquen en el seu dolor. Aquestes difícilment se’n surten. Però n’hi ha d’altres que fan l’esforç d’obrir-se, ajudant els qui tenen al costat. Aquestes, a poc a poc —evidentment, sempre cal un temps per a asserenar-se— tornen a trobar la serenor i les ganes de viure. Descobreixen que la seva vida, malgrat ser diferent d’abans, no és inútil. S’adonen que val la pena viure, perquè encara poden fer moltes coses positives, com ara ajudar els fills, els néts, o consolar els qui passen necessitat, portar llum a qui està a les fosques, retornar l’esperança al qui està enfonsat. I això els ajuda a retrobar la serenor i les ganes de viure. Sí, lliurar-se als altres va tancant les pròpies ferides, com ens deia el profeta Isaïes. L’experiència ho confirma.
- Per això Jesús ens demana a tots que siguem «sal de la terra». Per a ajudar-nos a nosaltres mateixos i per a ajudar els altres, perquè en aquest món hi ha molta gent que no troba sentit, que no troba gust a la seva vida, sembla que visqui per força, amb desgana. Alguns perquè es troben en situacions molt dures i la vida se’ls fa insuportable. D’altres perquè es troben sols i no se senten estimats. O bé perquè busquen la felicitat allà on no la poden trobar i llavors se senten decebuts: la seva vida és buida, avorrida, trista.
Tot això és molt dur. Per això Jesús ens convida a acostar-nos a aquestes persones amb comprensió i estimació. Som portadors d’aquesta esperança, d’aquesta «sal» que dona sentit i gust a la vida? El món la necessita i només la podem irradiar nosaltres. Si no ho féssim seríem «sal que ha perdut el gust». És a dir, uns cristians inútils. La nostra fe no donaria fruit. Hauríem malversat el gran do de Déu.
- Finalment, Jesús també ens ha dit que hem de ser «llum del món», una llum que resplendeixi davant la gent. Nosaltres som com un llibre obert davant dels qui ens envolten: els fills, la parella, els amics… La nostra relació amb els altres no és mai una cosa indiferent: o els fem bé o els fem mal; o els som llum o els som foscor, és a dir, o els acostem a Jesús o els n’allunyem. Què soc per als altres: llum o foscor?
No oblidem, però, que nosaltres només som una llum reflectida: l’autèntica LLUM és Jesús. Ell és l’únic que pot canviar els cors, l’únic que pot il·luminar de veritat la vida humana. Nosaltres serem llum en la mesura que ens deixem penetrar per la llum de Jesús i la transparentem.
Que aquesta Eucaristia ens ajudi a omplir-nos d’aquesta LLUM que és Jesús.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
5 de febrer DIUMENGE V DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Is 58,7-10
Esclatarà en la teva vida una llum com la del matí
Lectura del llibre d’Isaïes
Diu el Senyor: «Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda, la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà, quan cridis auxili, ell et dirà: «Aquí em tens». Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dones el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia».
Salm responsorial 111,4-5.6-7.8a. i 9 (R.: 4a)
L’home just, compassiu i benigne,
és llum que apunta en la fosca.
Sortós l’home que presta de bon grat,
que disposa a consciència els seus afers.
R. L’home just és llum que apunta en la fosca.
O bé:
Al·leluia.
El just no caurà mai,
i deixarà un record inesborrable.
Viu sense por de les males noves,
se sent ferm confiant en el Senyor. R.
Té el cor incommovible, res no tem,
reparteix el que té, ho dona als pobres,
la seva bondat consta per sempre,
pot alçar el front amb dignitat. R.
Lectura segona 1C 2,1-5
Us vaig anunciar el misteri de Crist clavat a la creu
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, quan vaig venir a vosaltres no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós. En tot allò que us deia i us predicava no hi entraven paraules que s’imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.
Al·leluia Jo 8,12
Jo soc la llum del món, diu el Senyor;
el qui em segueix tindrà la llum de la vida.
Evangeli Mt 5,13-16
Vosaltres sou la llum del món
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.
Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
SER SAL I SER LLUM
Comentari a l’evangeli del diumenge 5é durant l’any. A
Vosaltres sou la sal de la terra, vosaltres sou la llum del món. Aquestes conegudíssimes paraules de Jesús es troben a l’evangeli de Mateu a continuació del text de les Benaurances (Mt 5,13-16) i les llegim a l’evangeli d’aquest diumenge.
Amb les Benaurances Jesús ha marcat els distintius que defineixen el ser i actuar dels seus deixebles. Ara els diu que han de ser sal i llum. Hi ha una estreta relació de les Benaurances amb aquesta instrucció. Els pobres, els que ploren, els humils, els justos, compassius, nets de cor, pacífics, perseguits són els que estan en condicions de ser sal de la terra i llum del món. Va prenent cos el que serà la identitat del deixeble de Jesús i també es van marcant les diferencies respecte altres col·lectius. En les paraules de Jesús aflora la dimensió missionera de la comunitat: vosaltres abasta un col·lectiu que va més enllà dels 12 deixebles sense arribar, però a la generalització indeterminada de la multitud.
Les dues imatges sal i llum estan ben presents en l’experiència quotidiana i popular de la gent. És un llenguatge de tipus sapiencial. Què vol dir això? Les conquestes d’Alexandre el Gran varen propiciar l’expansió i influència de la cultura grega. La cultura jueva o s’escapolí d’aquesta influència. La prova més evident és la traducció de l’Escriptura jueva al grec i la presència de llibres de l’Antic Testament amb influència hel·lenista (p.e.: Probervis, Cohèlet, Saviesa, Siràcida).
Aquesta influència durà fins ben entrada la era cristiana, és per això que es deixa sentir en escrits del Nou Testament. Quan Jesús parla de sal i de llum, parla més com un mestre de saviesa que com un profeta o mestre de la Llei perquè el llenguatge sapiencial no es nodreix de la reflexió teològica fonamentada en la Torà, la Llei sinó en l’observació de les experiències de la vida que es formulen en un saber molt comprensible per la gent. Estem lluny del llenguatge apocalíptic que posa la mirada en el futur i en el més enllà, llenguatge que conviu amb el sapiencial en els textos dels sinòptics.
La sal en l’antiguitat era un producte de gran valor. Els grecs consideraven que era divina. Els soldats rebien la seva paga amb sal ( d’aquí la paraula salari) i era una ofrena digna de ser dedicada als déus. S’ha relacionat també la sal amb la saviesa. De tot el que se n’ha dit el que cal tenir en compte és la propietat de condimentar. No es port reconèixer, a primer cop d’ull, si un aliment és salat o no però sí que el seu gust canvia si té sal o no. La presència de la sal no es veu amb la vista però sí que es noten els resultats de la seva presència. Al deixeble se li demana que, passant desapercebut, canviï el sabor del món. La sal en ella mateixa no té cap sentit si no compleix la seva funció d’assaborir, de donar gust; semblantment al deixeble se li demana que no existeixi per ell mateix sinó que existeixi per als altres, per la terra pel món.
Vosaltres sou la llum del món. A l’Antic Testament trobem que a Jerusalem se li anuncia que serà llum de les nacions (Is 60,3). També el Serven del Senyor és cridat a ser llum (Is 42,6; 49,6). El salm 119,105 diu que la Llei és llum i això mateix deien els rabins. I el salm 112 diu: “L’home just, compassiu i benigne és per als justos llum que apunta en la fosca”.
En el text que comentem s’emfasitza que la llum s’identifica amb les bones obres. Aquí s’escau tenir en compte el text del profeta Isaïes “Comparteix el teu pa amb el qui passa fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el que va despullat …. llavors brillarà com l’alba la teva llum” (58,7-8a). Aquest catàleg de bones obres és proper al que exposa el mateix Mateu en l’escena del judici del capítol 25. Així s’entén que l’oli de les bones obres de la paràbola de les noies (25,1-13) no es pugui traspassar ni regalar a les noies que no en tenen. Les bones obres les fas o no les fas i les fas tu i no un altre, l’altre farà les seves.
Les obres tenen un resultat i és aquest el que no es pot amagar. És el qui les fa qui s’ha d’amagar. No es pot anar pel món presumint de bones obres com advertirà Mateu més endavant (6,2-6) en el sermó de la muntanya.
L’evangeli de Joan diu que Jesús és la llum del món (8,12). No hi ha contradicció amb Mateu si considerem que és la comunitat cristiana la que fa present Jesús en el món. La llum de Jesús brillarà sempre que hi hagi una comunitat cristiana que estigui disposada a fer, amb les bones obres, realitat el projecte de Jesús, de ser sal de la terra i llum del món.
Diumenge 5é durant l’any. 5 de Febrer de 2023