Full Parroquial 22-1-2023

L’Homilia de Mn. Segimon

DIUMENGE III DURANT L’ANY (Is 8,23b–9,3; 1Co 1,10-13.17; Mt 4,12-23)

  1. El missatge de les lectures d’aquest diumenge ens ha d’interpel·lar fortament. La primera lectura ens parla d’un «poble que avançava a les fosques i ha vist una gran llum». Avançar a les fosques és viure en la tristesa, el desànim, la divisió, l’enemistat, l’autosuficiència. La llum, en canvi, és la joia, l’estimació, la germanor, la solidaritat, les ganes de viure. Tots desitgem trobar aquesta llum. Sobretot en aquells moments de la nostra vida en què tenim la sensació d’estar dins d’un túnel. Com anhelem, llavors, veure la llum!

Aquesta llum existeix: no és una utopia ni una idea abstracta. És una persona concreta: Jesús de Natzaret. Jesús comença a predicar per Galilea i es manifesta com aquella «gran llum» anunciada pel profeta Isaïes. Ell es presenta com la llum del món, com la nostra llum. ¿La busquem, aquesta llum? Quina és la llum que realment il·lumina la nostra vida? ¿És Jesús, o són els anuncis de la televisió? És l’evangeli o la mediocritat?

La llum de Jesús és capaç d’il·luminar totes les situacions humanes de tots els temps. Però ell sap que la seva estada a la terra és curta. Per això vol associar homes i dones a la seva missió. Necessita col·laboradors. I comença a formar el seu propi equip d’apòstols cridant quatre pescadors. Aquells homes ho deixen tot i segueixen Jesús. Els atrau la missió de ser, junt amb ell, llum del món. Això els entusiasma. No saben encara realment què els espera. Però de moment el volen seguir, perquè el fet que Jesús hagi dit: «Compto amb tu», els ha fet néixer una nova relació d’amistat amb ell. Se senten amics seus.

  1. Avui Jesús continua dient encara: «Veniu amb mi». Els cristians són aquells que, com els apòstols, diuen «sí» a la crida de Jesús i es posen a caminar amb ell. Tampoc no saben exactament què els espera, però es fien de Jesús i tiren endavant.

Pensem en allò del poeta Machado: «Caminante, no hay camino; se hace camino al andar». El  cristià —ell o ella— creu que la seva missió se li anirà revelant de mica en mica, al ritme dels esdeveniments de cada dia i a través del contacte amb Jesús, el Mestre. I és que la crida de Jesús no es fa d’una vegada per sempre, sinó que és progressiva. En aquesta crida, que ell fa a cadascun de nosaltres, s’hi amaga un misteri personal, que amb el temps anirem descobrint: Jesús ens l’anirà revelant.

En la vida, cadascú té els seus propis projectes, cadascú aspira a aconseguir uns objectius. Per als més joves tot és encara il·lusió, esperança, somni, barrejat segurament amb una certa por i inseguretat, perquè la vida no es presenta gens fàcil. Per als més grans, és potser una barreja de satisfacció pel que s’ha aconseguit i també de decepció per haver-nos quedat a meitat de camí de les nostres aspiracions.

Però el Senyor ens crida a tots a donar sentit a la nostra vida, sigui quina sigui la nostra situació, sigui quina sigui la nostra edat. Ens crida a ser els seus continuadors, a ser persones que siguin llum, persones que per allà on passin, deixin petjades de bona voluntat. Som d’aquesta mena? No oblidem que els autosuficients són persones «aïllants», que bloquegen la connexió amb Jesús. I llavors només poden irradiar una cosa: foscor. Perquè és l’únic que tenen. Per això Jesús ens demana que ens convertim, que tinguem un cor net, senzill, estimador. Llavors veurem més clar el camí.

  1. I ja que vivim aquests dies la setmana de pregària per la unitat dels cristians, diguem per acabar que, de cara al futur i en un món tan materialista, els cristians només podem seguir anunciant l’evangeli des d’una posició: des de la unitat.

Que durant aquesta Eucaristia no ens manquin estones d’intimitat amb el Senyor, font d’unitat i de llum per a tots els cristians.         Reflexionem-hi!

Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA

22 de gener DIUMENGE III DURANT L’ANY / Cicle A

Lectura primera Is 8,23b-9,3

A Galilea dels pagans, el poble ha vist una gran llum

Lectura del llibre d’Isaïes

En temps passat, el Senyor humilià el país de Zabuló i de Neftalí, però a la fi dels temps enaltirà el camí del Mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans. El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa; s’alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l’espatlla i l’agulló del qui l’arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian.

Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: 1a)

El Senyor m’il·lumina i em salva,

qui em pot fer por?

El Senyor és el mur que protegeix la meva vida,

qui em pot esfereir?

R. El Senyor m’il·lumina i em salva.

Una cosa he demanat al Senyor,

i la desitjo amb tota l’ànima:

poder viure a la casa del Senyor

i vetllar pel seu temple. R.

N’estic cert, fruiré en la vida eterna

de la bondat que em té el Senyor.

Espera en el Senyor!

Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi.

Espera en el Senyor! R.

Lectura segona 1C 1,10-13.17

Poseu-vos d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor, us demano que aneu d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres; estigueu ben units en una sola manera de pensar i en un sol parer. Perquè alguns de la casa de Cloa m’han parlat de les desavinences que hi ha entre vosaltres. Vull dir que cadascú de vosaltres afirma: «Jo soc partidari de Pau», «Doncs jo, d’Apol·ló», «Jo, de Quefes», «Jo, de Crist». Com és això? El Crist està dividit? És que Pau ha estat crucificat per vosaltres o heu estat batejats en el nom de Pau? Crist no m’ha enviat a batejar, sinó a anunciar l’evangeli, i a fer-ho sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi el seu valor.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava l’Evangeli del Regne,

i guaria en el poble tota malaltia.

Evangeli Mt 4,12-23

Anà a viure a Cafarnaüm,

perquè s’havia de complir allò que anunciava Isaïes

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafarnaüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: «País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós». Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop».

Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors, i els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Més enllà veié altres dos germans, Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n’anaren amb ell. I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia.

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

UNA GRAN LLUM

Comentari a la primera lectura del 3er diumenge durant l’any A

Els primers versets del capítol novè del llibre d’Isaïes són un himne extret del ritual d’entronització d’un rei. Cada vegada que pujava al tron un rei descendent de David era aclamat com a fill adoptiu de Déu i era un motiu d’alegria. En aquestes circumstàncies es refermaven les promeses d’una aliança eterna amb David i revifaven les esperances d’un rei ideal per el futur. A la primera lectura d’aquest diumenge llegim els primers versets d’aquest himne precedits del darrer verset del capítol 8 que serveix per especificar qui era aquest poble que caminava a les fosques ( Is 8,23-9,3). Val a dir que l’himne sencer es llegeix la nit de Nadal sense la introducció de 8,23. El fet que el llegim aquest diumenge es justifica perquè Mateu el cita en el passatge evangèlic que llegim avui (Mt 4,12-23).

Zabuló i Neftalí eren dues de les dotze tribus d’Israel i ocupaven la terra a prop del Mar de Galilea que en el temps de Jesús formaria part de la Galilea que va resultar ser tan important per al seu ministeri. El llibre de Josué explica el repartiment del territori entre aquestes dues tribus (Jos 19,10-16; 32-39). La gent de Zabuló i Neftalí, per estar ubicada a l’extrem nord d’Israel, va ser la primera o fou de les primeres a caure sota Assíria quan es produí la invasió de Tiglat-Pilèsser III l’any 733 aC. ; part de la població fou enviada a l’exili.  També foren annexionats a l’imperi assiri els territoris de Meguidó, Dor que estava en el camí del mar que era el que, pujant des d’Egipte, vorejava la costa i enfilava cap a Damasc per sobre el llac de Genesaret  i Galaad a l’altra banda del Jordà. Tot plegat constituïa la Galilea dels pagans dita així  per la proximitat amb les nacions estrangeres contaminants, per la gran quantitat de població gentil que hi vivia i per l’allunyament de la teocràcia de Jerusalem i del temple.

“El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum” En els primers versets del llibre del Gènesi foscor es correspon amb el caos (1,2.4.5) i amb tot allò que pugui estar mancat del més elemental bri de vida. Foscor, doncs, és una imatge que descriu molt bé la situació d’opressió dels exiliats i que sotmesos al poder assiri estan habituats a una vida de tristesa i resignats a una sort desgraciada. En aquest passatge concret la foscor, a més de l’opressió assíria, és la causada pel mal lideratge del rei Acaz per la seva falta de confiança amb Déu i per la seva desafortunada aliança amb el rei Tiglat – Pilèsser III.

La llum que es contraposa a la tenebra esdevé així imatge de la salvació. “Si em trobo en la foscor, el Senyor serà la meva llum” diu el profeta Miquees (7,8) i el salm 89,16 “Senyor, feliç el poble que t’aclama, caminarà a la llum de la teva mirada”.

El dia de Madian fa referència a la victòria que Guedeó obtingué sobre els madianites que oprimien el poble d’Israel. L’esdeveniment l’explica el llibre dels Jutges (cc.6-7). Amb uns pocs homes, amb el toc del corn i torxes enceses els israelites aconseguiren acovardir els madianites i fer que aquests fugissin.

A Madian la llum dels israelites fa fugir els madianites, la llum que resplendeix sobre la Galilea dels pagans fa fugir la tenebra de l’opressió. Amb l’episodi de Madian el profeta vol recordar que allà la victòria, més que per estratègies militars, s’aconseguí per obra del Senyor, també és obra del Senyor la llum que resplendeix i foragita la tenebra.

Quan s’acabà la guerra els israelites volgueren fer rei Guedeó,  aquest s´hi negà perquè no volia ocupar el lloc que correspon a la sobirania i reialesa del Senyor. L’oracle que llegim correspon a l’anunci l’adveniment d’un nou rei, però el profeta vol recordar, amb la menció de Madian, que per sobre de tot, sigui el que sigui, la sobirania i la reialesa són del Senyor.

Diumenge 3er durant l’any 22 de Gener de 2023.

AVISOS

·         A partir d’ ara, cada dijous al vespre, Adoració Eucarística a la Capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, de 18 a 20, amb Rosari a ¼ de 8.