Full Parroquial 15-1-2023

L’Homilia de Mn. Segimon

DIUMENGE II DURANT L’ANY (1Co 1,1-3; Jn 1, 29-34)

  1. Estem començant l’any, un nou any de la nostra vida. I tot començament és sempre una invitació a canviar, a millorar. La rutina, el conformisme no són mai signe de vida. La inèrcia, el deixar-se portar irreflexivament no millora mai res. Mai. Per això pot ser bo preguntar-nos, en aquest començament d’any, si ens hem de plantejar d’introduir en la nostra vida algun canvi que ens permeti ser millors que l’any passat. No es tracta potser de fer coses noves, sinó de fer-les amb un aire nou.

El poeta Gerardo Diego va dir una cosa molt bonica sobre el riu: que aconsegueix «cantar sempre el mateix vas / però amb aigua sempre nova». Doncs, d’això es tracta: de fer el mateix, però amb «aigua» nova, amb un esperit nou, més fresc, més transparent, més estimador. Com la primavera, que cada any es repeteix, però sempre és nova.

Tots nosaltres ens diem cristians. Per això, ens hem de sentir cridats —com ens ha dit sant Pau en la segona lectura— a ser apòstols de Jesucrist. I ser apòstol de Jesucrist és ser com ell: viure i no pas vegetar; ser fecund i no pas estèril; sentir-se cridat a escampar la Bona Nova i no pas la tristesa, o la desunió, o la foscor. Tots hem de voler deixar una empremta positiva darrere nostre. Tots hem d’intentar aconseguir que el nostre contacte millori i faci més felices les persones que ens envolten. Realment som així?

  1. El desig i la força per a viure amb aquest estil, només ens els pot donar el mateix Jesús. Ningú més. Cada diumenge, en l’eucaristia, l’evangeli ens parla de Jesús. Segurament que no hem sentit parlar tant de cap altra persona. Segur que no.

Ser cristià no és tenir Jesús senzillament com un model que cal imitar. Això és molt superficial, molt poca cosa. Ser cristià és prendre consciència que Jesús s’uneix a mi, d’una manera tan fonda que posa dintre meu alguna cosa d’ell mateix: el seu Esperit. Ser cristià és ser, d’alguna manera, Jesús mateix. És a dir, un home o una dona que viu la pròpia vida, guiat pel mateix Esperit de Jesús. Soc conscient de la meva grandesa? Hi visc d’acord?

  1. Comencem un any nou. No ofeguem l’Esperit que portem dins i que ens impulsa a renovar-nos, a superar la rutina, a ser millors, a ser els continuadors de Jesús. Sant Pau ens ha dit que nosaltres som cridats a ser «consagrats» a Jesús. És a dir, a ser «seus» i a ser, com ell, llum i salvació per a tothom. Sentim-nos-hi de veritat. Vulguem pertànyer a Jesús. I no tinguem por, encara que de vegades fallem. Joan Baptista ens ha presentat Jesús com «l’Anyell de Déu que pren damunt seu el pecat del món». Tots som pecadors. Però pecadors salvats. Jesucrist ha destruït i continuarà destruint el mal que hi ha en nosaltres.

Ser sant no és ser perfecte, impecable. Això és impossible. Ser sant és «esforçar-se per ser fidel enmig de les nostres infidelitats». És tornar sempre a començar, confiant més en la força del Senyor que en la nostra. «Benaurats els qui no perden mai la il·lusió de tornar sempre a començar». És una bona «consigna» per a l’any que comencem.

Reflexionem-hi!

Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA

15 de gener DIUMENGE II DURANT L’ANY / Cicle A

Lectura primera Is 49,3.5-6

T’he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació

arribi d’un cap a l’altre de la terra

Lectura del llibre d’Isaïes

El Senyor em digué: «Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu». El Senyor m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d’Israel; m’he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria; però ara ell em diu: «És massa poc que siguis el meu servent per restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel; t’he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra».

Salm responsorial 39,2 i 4ab.7.8-9.10 (R.: 8a i 9a)

Tenia posada l’esperança en el Senyor,

i ell, inclinant-se cap a mi,

ha inspirat als meus llavis un càntic nou,

un himne de lloança al nostre Déu.

R. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.

Però vós no voleu oblacions ni sacrificis,

i m’heu parlat a cau d’orella;

no exigiu l’holocaust ni l’expiació. R.

Per això us dic: «Aquí em teniu:

com està escrit de mi en el llibre,

Déu meu, vull fer la vostra voluntat,

guardo la vostra llei al fons del cor». R.

Anuncio amb goig la salvació

davant el poble en dia de gran festa.

No puc deixar d’anunciar-la,

ho sabeu prou, Senyor. R.

Lectura segona 1C 1,1-3

Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare,

i de Jesucrist, el Senyor

Comença la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Pau, que per voler de Déu ha estat cridat a ser apòstol de Jesucrist, i el seu germà Sòstenes, a la comunitat de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats, en unió amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d’ells.

Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Al·leluia Jo 1,14a.12a

El qui és la Paraula es va fer home

i plantà entre nosaltres el seu tabernacle.

A tots els qui l’han rebut,

els concedeix poder ser fills de Déu.

Evangeli Jo 1,29-34

Mireu l’Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel». Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant». Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu».

 

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

FIXEU-VOS EN L’ANYELL

Comentari a l’evangeli del 2on diumenge durant l’any. A

Llegim a l’evangeli d’avui el text que narra el trobament de Jesús i Joan Baptista i el testimoni que Joan dona de Jesús. El text està centrat totalment en el testimoni de Joan i en el que aquest diu de Jesús; ha desaparegut la delegació vinguda de Jerusalem, no es mencionen els destinataris de les paraules de Joan, no es diu res del lloc ni dels motius de la vinguda de Jesús cap a Joan.  En tot el capítol s’hi veu un compendi de títols aplicats a Jesús i que, evidentment, anyell és un d’ells; a la primera part (vv. 1-18) Jesús és el Logos – Paraula de Déu, a la segona (vv 19-51): “Ell em precedeix, ja existia (30), L’Esperit es posa sobre Ell (32), Rabí (38), Messies (41), Jesús de Natzaret (45), Moisès i els llibres de la Llei van escriure sobre ell ( 45), Fill de Déu (49), Rei d’Israel (49,) Fill de l’Home (51), És un preludi d’alguns dels títols que l’evangelista treballarà al llarg del seu evangeli.

“Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món”. Hem sentit tantes vegades aquestes paraules en les celebracions eucarístiques que possiblement s’ha desdibuixat el significat bíblic i teològic que puguin tenir.

La simbologia de l’anyell ens porta a diversos passatges de l’Antic Testament. En el llibre del Gènesi veiem com Abraham sacrifica un xai proporcionat per Déu en lloc del seu fill Isaac ( Gn 22,1-19). L’anyell evoca la figura del Servent del Senyor: “Quan era maltractat, s’humiliava i no obria la boca. Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i ni tan sols obria la boca”. El Servent farà justos els altres i intercedirà per les seves infidelitats (Is 53,11-12). Cal recordar també que els anyells eren utilitzats habitualment en el temple de Jerusalem tant pels sacrificis de comunió com de reconciliació pel pecat (Lv 4,20; 14,13).

El passatge de l’Antic Testament que més freqüentment es relaciona amb les paraules del Baptista és el que narra la mort de l’anyell pasqual la nit abans que Israel surti d’Egipte. La seva sang  posada als muntants i a la llinda de les cases salva els israelites de la mort i prepara el camí per l’alliberament d’Egipte (Ex 12). El relat de la passió de l’evangeli de Joan molt sovint fa referència a la Pasqua ( 13,1; 18,28; 19,14.31.36).  Tots els passatges aportats tenen en comú que la mort de l’anyell té un resultat benefactor, alliberador i donador de vida.

La simbologia de l’anyell pasqual va ser assumida per altres textos del Nou Testament; així Pau a la 1a carta als Corintis diu: “Perquè Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat” (1 Co 5,7b) i la primera carta de Pere diu: “Sabeu que heu estat alliberats … amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte (1 Pe 1,18-19). Serà  el llibre de l’Apocalipsi el que farà una presentació elogiosa i triomfant  (c 5) de l’anyell : “Els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van prosternar davant l’Anyell … i entonaven un càntic nou que deia: Ets digne de prendre el document i d’obrir-ne els segells, perquè has estat degollat i has comprat per a Déu amb la teva sang gent de tota tribu, llengua, poble i nació,  i n’has fet una casa reial (Ap 5,8-10). Aquest anyell conqueridor que domina sobre cel, terra i mar encaixa molt bé amb l’anyell de Joan Baptista que treu el pecat del món.

Fixem-nos que el text diu el pecat, no els pecats en plural. La tradició jueva contemplava la desaparició del pecat característica del temps messiànic. Amb l’arribada de l’Anyell que treu el pecat han arribat els esperats temps messiànics. Pecat en singular vol dir que no es tracta de transgressions legals comeses personalment que els cal ser perdonades sinó que el sentit és més profund. El mateix evangeli diu que el pecat és no creure en Jesús (16,9) i aquest  no creure en Jesús es converteix en odia al mateix Jesús i a Déu el Pare (15,24). Es tracta, per tant,  de la relació de la persona amb Déu i, vist col·lectivament, de la humanitat en el seu conjunt amb Déu. El Jesús que treu el pecat és el Jesús que treu allò que impedeix l’accés a Déu i obre el camí d’una nova relació i allibera així l’ésser humà de la seva culpabilitat.

Diumenge 2on durant l’any . 15 de Gener de 2023.

AVISOS

·         A partir d’ ara, cada dijous al vespre, Adoració Eucarística a la Capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, de 18 a 20, amb Rosari a ¼ de 8.