Full Parroquial 8-1-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
BAPTISME DEL SENYOR (Is 42,1-4; Ac 10,34; Mt 3,13-17)
- Amb la festa d’avui, el Baptisme del Senyor, es clou el cicle de Nadal. En endavant ja no parlarem de l’infant Jesús, sinó de l’home Jesús. Sens dubte que, en aquests dies de Nadal, l’infant Jesús, des de la seva indigència i la seva pobresa, ens ha ensenyat moltes coses. Però no ens podem quedar aquí. Betlem és solament l’inici de la nostra salvació. Cal seguir endavant. Necessitem contemplar Jesús en la seva plenitud de vida i de força, ja que és precisament a través de la seva paraula i de la seva acció que trobarem sentit a la vida i ens sentirem salvats. Jesús, que és l’estimat de Déu, ha de ser el nostre punt de referència.
- En la segona lectura, sant Pere resumeix la vida de Jesús dient: «Passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell». Aquest és el model que hem d’imitar: omplir la nostra vida de Déu i gastar-la fent el bé i alliberant del mal tota persona que es posi en contacte amb nosaltres. Això sí que és una vida plena! ¿M’esforço per ser així? Com es podria resumir la meva vida, la vida que he portat fins ara? Quin és el meu tret més característic, aquell que sobresurt per damunt dels altres, aquell que m’identifica?
Cadascú ha de donar la resposta. Però recordem que el valor d’una vida no depèn de la seva durada. Hi ha vides llargues que són estèrils. Hi ha vides curtes que donen molt de fruit. Tot depèn del grau d’identificació que tinguem amb Jesucrist.
Sí, segurament que allò que de millor hi ha en la nostra vida encara no ha sortit a la llum: encara podem créixer i donar molt de fruit, tinguem l’edat que tinguem. Perquè les persones que estimen sempre tenen més futur que passat. A mesura que passen els anys, si ens deixem guiar per l’Esperit que portem dins, ens anirem omplint de l’amor de Déu i podrem donar fruits cada cop millors: podrem deixar un rastre de la bondat de Déu pertot arreu.
- Això no és cap utopia, sinó que és possible gràcies al Baptisme que tots hem rebut. Avui és un bon moment per a recordar-ho: per mitjà del Baptisme naixem a una nova vida; quedem empeltats en Crist i comença a circular per nosaltres la saba vivificant del seu Esperit que ens converteix en un nou Jesús. Per això, el dia del Baptisme és un dels més importants de la nostra vida: és el dia que ens convertim de veritat en fills i filles de Déu.
En aquell moment, el Senyor també va dir de cadascun de nosaltres: «Aquest és el meu fill, el meu estimat». Això ho va dir de mi! ¿No ens emociona pensar-ho?
I des de llavors es produeix en nosaltres allò que ens ha dit el profeta Isaïes: «T’he cridat bondadosament, et prenc per la mà…». De què podem tenir por, si avancem per la vida conduïts per la mà del Senyor? Si ens deixem guiar per aquesta mà, sabrem viure la nostra vida amb el mateix estil de Jesús. Un estil que la primera lectura ens ha descrit amb unes imatges molt expressives: «No trenca la canya que s’esberla», «no crida ni alça la veu», «no apaga la flama del ble que vacil•la».
Jesús no ve a destruir, sinó a salvar. No és barroer, sinó delicat. Quantes aplicacions té aquesta manera de fer en la relació de parella, o entre pares i fills, o en qualsevol relació entre persones! Si som capaços de viure així, llavors el Senyor també ens dirà a nosaltres allò que va dir a Jesús: «Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m’he complagut». ¿Està content de mi, el Senyor? Per què?
L’Eucaristia és una bona ocasió per a connectar amb la força de l’Esperit i recordar que només serem creients de veritat en la mesura que ens deixarem guiar interiorment per ell.
Reflexionem-hi, ara que estem iniciant un nou any de la nostra vida!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Diumenge després del dia 6 de gener
BAPTISME DEL SENYOR / Cicle A
Festa
Lectura primera Is 42,1-4.6-7
Aquí teniu el meu servent en qui s’ha complagut la meva ànima
Lectura del llibre d’Isaïes
Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions.
Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca».
Salm responsorial 28,1-2.3ac-4.3b i 9b-10 (R.: 11b)
Doneu al Senyor fills de Déu,
doneu al Senyor glòria i honor,
honoreu el Senyor, honoreu el seu nom,
adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.
R. Que el Senyor beneeixi el seu poble
amb el do de la pau.
La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües,
ve el Senyor sobre les aigües torrencials.
La veu del senyor és potent,
la veu del Senyor és majestuosa. R.
El Déu majestuós fa esclatar la tempesta
i al seu palau tot canta: Glòria!
El Senyor té el soli en les aigües diluvials,
hi seu el Senyor, rei per sempre. R.
Lectura segona Fets 10,34-38
Déu va ungir Jesús amb l’Esperit Sant
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.
Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell».
Al·leluia Cf. Mc 1,11
El cel s’esquinçà, i es va sentir la veu del Pare:
«Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo».
Evangeli Mt 3,13-17
Un cop batejat, Jesús veié que l’Esperit de Déu
venia cap a ell
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Soc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu vens a mi?». Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer».
Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
PORTAR DRET I JUSTÍCIA A LES NACIONS
Comentari a la primera lectura. Baptisme del Senyor.
Entre els capítols 42 i 53 del llibre del Segon Isaïes s’hi troben els anomenats cants del Servent del Senyor (42,1-9; 49, 1-6; 50,4-9; 52,13-53,12). El primer cant és el que descriu la crida del Servent per part del Senyor a fi que porti la justícia a les nacions. A la primera lectura d’aquest diumenge llegim pràcticament la totalitat del primer cant ( Is 42,1-4.6-7).
El text comença dient: Heus ací ( en hebreu. “hen”). En el darrer verset del capítol anterior (41,29) l’autor ha fet servir la mateixa interjecció per desacreditar els ídols. Ara introdueix la presentació del Servent amb la partícula “hen”. És com si vogués dir: Fixeu-vos bé en el que vaig a dir, presteu atenció a les meves paraules perquè el que diré és important. La partícula “hen” posa en contraposició el Servent amb els ídols. Als ídols que no valen res el Senyor hi contraposa la gran vàlua de la persona del Servent.
En els palaus reials de l’antiguitat, l’oficial més important del rei se’l considerava el seu servent. Un personatge d’aquesta categoria gaudia d’una dosi de poder considerable i podia actuar amb el beneplàcit, el consentiment i l’autoritat del rei. La identitat del Servent que apareix en el Segon Isaïes ha estat controvertida, per uns un personatge anònim, per altres un profeta, per alguns el rei, per altres el poble d’Israel. No es pot descartar que en cada cant, depenent del context i dels matisos, sigui un personatge diferent.
El Servent és un elegit del Senyor, en aquest sentit està a l’altura de les grans personalitats del poble d’Israel. Elegits ho foren Abraham, Jacob (Sl 105,6) Moisès (Sl 106,23), David (Sl 89,4) i això confirma que la missió a la que ha estat cridat és de la més alta categoria i responsabilitat.
El Senyor ha escollit el seu servent per portar el dret a les nacions. “Mispat” és el terme hebreu que es tradueix per dret. “Sadaq” es tradueix per justícia. Sovint els dos termes apareixen junts com és el cas del nostre text. “El dret i la justícia sostenen el seu tron” diuen els salms (89,15; 97,2). Són els pilars sobre els que es fonamenta la sobirania del Senyor i que determinen el comportament ètic d’Israel: “Per vestit em posava la justícia, el dret em feia de mantell i diadema” dirà Job (29,14).
La pràctica del dret, tal com ha de ser, la defineix molt bé el llibre de Jeremies quan diu: “Defensen el dret i la justícia, arrenquen l’oprimit de mans de l’opressor, no maltracten ni injurien l’orfe o la viuda ni vessen sang innocent en aquesta ciutat” (Jr 22,3). Semblantment diu Isaïes dels qui no el practiquen: “Neguen la justícia als febles, roben el dret als pobres del meu poble; les viudes són el seu botí, espolien els orfes”. Aquests textos mostren que la pràctica de dret està intrínsecament vinculada a la consideració especial cap a les viudes, orfes i altres col·lectius vulnerables.
És al propi rei a qui li pertoca impartir el dret i la justícia i així es demana en el salm 72: “Que el rei governi amb justícia el teu poble que sigui recte (practiqui el dret) amb els humils”. En el nostre text és al Servent a qui se li demana i confia que imparteixi el dret i la justícia i aquesta pràctica adquireix un rol més important, fins i tot, que el culte i les pràctiques litúrgiques.
Els profetes es queixen que Israel no practica el dret i la justícia: “Converteixen el dret en absenta i llencen per terra la justícia” (Am 5,7). Les nacions tampoc ho practiquen. El llibre del Deuteronomi és molt crític amb les nacions perquè practiquen la idolatria i poden ser un parany per Israel (Dt 7,4-5.16). Aquesta idolatria fa que les nacions visquin en les tenebres; serà el Servent qui els portarà la llum (v.6). El Servent farà que les nacions practiquin del dret i la justícia que no neixen de l’adoració dels ídols sinó del reconeixement del poder i grandesa del Senyor. Dret i justícia són el tresor étic més preuat que posseeix el poble d’Israel que no se’l queda per ell sol sinó que en fa partícip a totes les nacions gràcies a la missió del Servent del Senyor.
Baptisme del Senyor. 8 de Gener de 2023.