Full Parroquial 25-12-2022

L’Homilia de Mn. Segimon

NADAL – MISSA DEL GALL

Aquesta nit, germans i amics, hem sortit de casa i hem vingut, a través de la fosca, per reunir-nos amb la comunitat parroquial i celebrar el Naixement de Jesús, el Messies, el Senyor.

Ens hem aplegat de nit, en aquesta meravellosa Nit de Nadal, que si d’una banda dona un toc d’encís a la nostra celebració, també ens serveix de paràbola. La nit és imatge d’una altra mena d’obscuritat. Projectem-hi la llum de Nadal amb paraules del profeta Jeremies: «Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la llum del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria» (Jr 60,1-4).

Enmig nostre s’ha fet present aquesta glòria de Déu que anunciava el profeta. És Jesús, el fill de Maria, l’Infant  de Betlem. Ell és l’amor, la pau, l’esperança. La pau que portarà el Messies anunciat arriba a tots els éssers creats. Isaïes ens ho recordava: «El llop conviurà amb l’anyell; la pantera jaurà amb el cabrit; pasturaran junts el vedell i el lleó, un nen petit els guiarà; es faran amigues l’ossa i la vaca, les seves cries jauran plegades i el lleó menjarà farratge com els bous; les criatures jugaran sobre el cau de l’escurçó».

Però aquesta nit de Nadal no podem oblidar la cara fosca de la vida: la de les desgràcies, les morts, les malalties, l’atur o les privacions materials. Tots hi som, dins aquesta foscor. La portem enganxada a la pell. No oblidem que el missatge de Nadal l’hem de projectar sobre la realitat de la nostra vida. No han estat gaire bons, almenys per a tothom, els mesos precedents. No són bones moltes de les notícies que omplen els diaris i transmeten els informatius de ràdios i televisions. Encara trobem immigrants intentant arribar en pasteres a la terra promesa d’Europa. Hem vist immigrants il·legals o persones dormint al carrer. Gent de la nostra ciutat trucant a les portes de  Càritas per obtenir menjar o roba. Els menjadors socials també tenen una clientela fixa. I com si no passés res, els nostres carrers ja tornen a estar ben engalanats i comencen a arribar felicitacions, pensem en regals i planegem vacances, festes, trobades i àpats.

És per això que no podem evitar que tornin insistents i obstinades les necessàries preguntes: per què celebrem Nadal?, i, en realitat, què celebrem? «Avui ens ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor». Hi ha lloc per a ell, en el nostre hostal? Ara és l’hora de fer-li lloc! ¿En tindrà prou, el Senyor que ve, amb el pessebre de la parròquia o de casa nostra? ¿En tindrà prou amb el cant de les nadales o amb els carrers il·luminats de la nostra ciutat? ¿En tindrà prou amb la missa del gall o potser amb una almoina als pobres, aquesta vegada més esplèndida que de costum?

El goig de «nasqué de Maria Verge» no ens ha de fer oblidar que «tornarà glòriós a judicar els vius i els morts» i que, a la fi del nostre camí, ens demanarà si l’hem sabut reconèixer en la persona dels més necessitats («vaig tenir fam, set, era a la presó, estava malalt…»).

Hem cantat fa uns moments «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor». Però, ¿com podem parlar aquest Nadal de l’amor que Déu té als milers i milers d’homes, dones i infants d’Ucraïna, de l’Iran, d’Afganistan, Síria, del Sudan, d’Haití, del Iemen, etc., etc., que han sobreviscut a guerres, catàstrofes i repressió, s’han quedat sense res i ploren pels seus que han perdut la vida? ¿Com podem parlar de l’amor que Déu té als infants maltractats, víctimes de la pederàstia, a les dones humiliades, a les víctimes de tota violència, als malalts terminals, als avis arraconats? Betlem, Palestina i tota la terra de Jesús viu encara avui amb murs de separació i odis i enveges terribles, que en comptes de preparar la pau, la fan cada vegada més difícil…

Els cristians ens hauríem de sumar a tots els homes i dones de bona voluntat que, en l’Església i en la societat, en comptes d’aixecar murs, volen construir ponts. I, obstinadament, passi el que passi, en el nostre àmbit personal, familiar, comunitari i allà on siguem continuem confessant: «Hem vist l’amor que Déu ens té i hem cregut amb humilitat!». Molt sovint oblidem l’altra cara de la mateixa realitat. Són moltes les persones que estimen i perdonen; són molts els que s’esforcen per fer un món més just; no es poden ni comptar les persones que preguen i viuen en comunió amb Déu i amb els germans.

Fàcilment oblidem que, des del primer dia, hi ha persones d’esperit pobre, que viuen al ras com els pastors, que s’acosten a la cova i troben Josep i Maria amb el Nen a la menjadora. Oblidem que els senzills es meravellen del que els han explicat els pastors. Com em deia una persona en una de les moltes nadales que he rebut: «Celebrem Nadal perquè creiem, malgrat tot, que Déu és amb nosaltres, no com a solució màgica, sinó com a company de camí, que comparteix, solidari, la nostra història, la real, no la fictícia, que plora amb els que ploren, pateix amb els que pateixen i amb els que moren».

Necessitem Nadal, no per a fer un parèntesi enganyós. La realitat no canvia de cop i volta, d’un dia a l’altre, sinó redescobrint l’únic camí que salva el món: el camí de l’amor eficaç, fet servei, tendresa, solidaritat. És el camí que Déu ha triat per a ell i per a nosaltres. Sant Pau treu conclusions de tot això en la seva carta a Titus —que hem llegit en la segona lectura—: «Ja s’ha revelat l’amor de Déu que vol salvar tots els homes, i és l’hora de viure en aquest món una vida de sobrietat, justícia i veritat».

Què canviarà de la nostra vida personal i comunitària? Recordem les senyes d’identitat de Jesús, que l’àngel comunicà als pastors: «Trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora». Recordem una vegada més el profeta Isaïes que, fent servir la natura com a imatge de la salvació de Déu, ens diu: «El desert exulta de festa i s’engalana de goig, perquè ja mai més no hi haurà cecs ni invàlids, ni leprosos ni sords. I fins i tot els morts tornaran a la vida».

Ho creieu, això? La comunitat que creu i segueix Jesús ha de saber traduir aquests signes messiànics per al món d’avui. Si ho creus de veritat i obres en conseqüència, els senyals que deixaràs pel camí seran aquests:

– Aniràs d’acord amb els pobres per ser el seu recer.

– Portaràs amb els oprimits la seva càrrega.

– Faràs costat als més dèbils.

– Seràs la paraula dels que no compten enlloc.

– Seràs alegria i bona nova dels qui viuen entristits.

– Seràs els ulls dels qui han perdut l’esperança.

– Donaràs acolliment als qui la societat margina.

– Seràs entranyes de misericòrdia dels qui estan presoners o estan malalts i posaràs només en Déu tota la teva esperança.

Germans, somieu amb mi perquè tot això sigui realitat.

Us desitjo de tot cor un Nadal ple de somnis i farcit de pau!

Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA

18 de desembre

Dia 25 de desembre NADAL

Solemnitat amb Octava

MISSA DE L’ALBA

Lectura primera Is 62,11-12

El teu salvador és aquí

Lectura del llibre d’Isaïes

Escolta el que el Senyor fa sentir fins als termes més llunyans de la terra: «Digueu a la ciutat de Sió: El teu salvador ja és aquí; l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus. A vosaltres us diran “El-poble-sant”, “Els-redimits-del-Senyor”, i a tu et diran “La-que-té-un-enamorat”, “La-ciutat-no-abandonada”».

Salm responsorial 96,1 i 6.11-12

El Senyor és rei. La terra ho celebra,

se n’alegren totes les illes.

El cel proclama la seva justícia,

i tots els pobles contemplen la seva glòria.

R. Avui resplendeix una llum per a nosaltres:

ens ha nascut el Senyor.

Apunta per als justos la llum,

i l’alegria per als rectes de cor.

Justos, celebreu festes en honor del Senyor,

enaltiu el record de la seva santedat. R.

Lectura segona Tt 3,4-7

Déu ens salva per la seva bondat

Lectura de la carta de sant Pau a Titus

Quan s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l’amor que ell té als homes, no l’han mogut les obres que nosaltres podíem haver fet, sinó la seva bondat que ens salva amb un bany d’aigua regenerador i amb el poder renovador de l’Esperit Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, justos per la seva gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d’ara tenim dret a esperar.

Al·leluia Lc 2,14

Glòria a Déu a dalt del cel,

i a la terra pau als homes que estima el Senyor.

Evangeli Lc 2,15-20

Els pastors trobaren Maria i Josep amb el nen

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Quan els àngels se’n tornaren al cel, deien entre ells els pastors: «Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber». Hi anaren, doncs, tot seguit, i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

JERUSALEM PORTES OBERTES

En els relats de la infància de Jesús, tant de Mateu com de Lluc s’afirma que Jesús és el Salvador (Mt 1,21; Lc 2,11) és per això que a les primeres lectures del cicle nadalenc s’hagi escollit textos que parlin de la salvació que es promet o s’apropa. Aquest és el cas de la primera lectura de la missa de l’Alba del dia de Nadal. És un text del tercer Isaïes (Is 62,11-12) on s’anuncia l’arribada del Senyor com a salvador i el restabliment de la ciutat de Jerusalem.

El llibre del Tercer Isaïes (cc. 56-66) és una col·lecció de textos que recullen profecies anònimes de procedència i èpoques diferents. El seu estil no és el d’Isaïes (cc.1-39), el profeta del segle VIII aC., ni del Segon Isaïes (cc. 40-55) el profeta de l’exili, tot i que hi poden haver punts de contacte entre les tres parts que composen el nostre actual llibre d’Isaïes. Un dels seus temes estrella i que és present a la lectura d’avui  és l’anunci de la salvació de Jerusalem que serà glorificada, il·luminada i plena a vessar de regals i que es convertirà en el centre d’atracció per les nacions estrangeres.  El temps a que es refereix el passatge que llegim és un temps en que s’ha produït el retorn de l’exili de Babilònia.

Els antics exiliats han tornat a Jerusalem desprès d’un llarg exili. Pèrsia ha derrotat els babilonis i ha instituït una nova manera de fer política. En comptes de subjugar els deportats jueus, Cir els ha permès tornar a Jerusalem i, fins i tot, els ha proporcionat recursos per la reconstrucció del temple.  No obstant això els antics exiliats han vist que el Senyor ha fet possible el retorn però no ha esta el mateix amb la reconstrucció de Jerusalem que es presenta com una empresa gens fàcil i creix l’enyorança de l’antic esplendor. Davant aquest panorama calen paraules de coratge i això és el que fa el Tercer Isaïes quan parla de Jerusalem.

El text que llegim comença dient: “El Senyor fa sentir aquest missatge fins a l’extrem de la terra”. Confirma el que hem dit sobre la funció de Jerusalem com centre d’atracció per totes les nacions que no formen part del poble d’Israel. “ Els pobles s’acostaran a la teva llum” ha dit el profeta en el capítol 60,3. És una característica del Tercer Isaïes: Tots els pobles poden unir-se al Senyor. “Els estrangers que s’han unit a mi, el Senyor, per adorar-me i estimar el meu nom …  jo els faré entrar a la meva muntanya santa“ (56,6-7). El primer Isaïes ja havia dit que tots el pobles i nacions afluirien a la muntanya del Senyor (2,2-3) però el tercer Isaïes introdueix una novetat molt significativa: desapareixen els condicionants de la puresa ritual per accedir al temple. Inclús l’home més impur, com l’eunuc, pot convertir-se en pur per voluntat de Déu.

A Jerusalem li diran: “Predilecta”, “Ciutat no abandonada”.  És un ressò del verset 4 del mateix capítol: “No et diran més Abandona”… A tu et diran “Me l’estimo” i a la teva terra “Té marit”. Aquestes maneres d’anomenar Jerusalem s’han de llegir a la llum de la metàfora matrimonial. Jerusalem era com una esposa abandonada a casa de l’exili. L’abandonament era una condició humiliant i dolorosa per la dona però a la vegada tampoc el Senyor podia estar satisfet amb aquesta situació. Malgrat el distanciament, el Senyor continua estimant Jerusalem. Ella, esposa del Senyor, ja no serà més abandonada perquè el seu espòs la prendrà de nou i el país (una altra manera d’indicar l’esposa del Senyor) no serà devastat perquè hi haurà una restauració total.

L’enaltiment de Jerusalem per part del Tercer Isaïes contribuí a que aquella petita població jebusea que David convertí en capital del regne de Judà esdevingués lloc significatiu i privilegiat de la presencia de Déu enmig del poble.

Festivitat de la Nativitat del Senyor. Missa de l’Alba 25 de Desembre de 2022

AVISOS

·         A partir d’ ara, cada dijous al vespre, Adoració Eucarística a la Capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, de 18 a 20, amb Rosari a ¼ de 8.