Full Parroquial 4-12-2022
L’Homilia de Mn. Segimon
SEGON DIUMENGE D’ADVENT (Mt 3,1-12)
- Som en temps d’Advent, que és un temps d’esperança. Nosaltres necessitem esperança. Podem viure mancats de moltes coses, però no sense esperança. Sense esperança la vida és trista, buida, sense sentit.
Tenir esperança no és negar la realitat, sinó creure que hi ha una realitat millor i que, amb l’ajut del Senyor, podem anar-nos-hi acostant. És saber assumir, confiant en Déu, els reptes de la vida personal, familiar i col·lectiva, ben convençuts que el fracàs és no fer res per por de fracassar. Tenir esperança és creure que Déu m’estima, malgrat les meves infidelitats, i que no em deixarà mai sol: que sempre em donarà una nova oportunitat. És saber descobrir Déu present en la meva vida i saber dir, quan les coses, humanament parlant, van malament: «Apa, somriu, que Déu t’estima», creure-m’ho de veritat i continuar endavant.
Tenir esperança és creure tot això i esforçar-se per viure-hi d’acord. Necessitem l’esperança. I la necessita també el nostre món, que n’està tan mancat. La gent de la nostra època la busca, però sovint s’equivoca de camí, perquè la posa en coses humanes que són caduques i que, quan menys ho esperàvem, se’ns enfonsen.
- L’evangeli d’avui ens mostra on la podem trobar: «Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí», hem escoltat. La nostra esperança és el Senyor, l’únic que no falla mai. Lluny del Senyor no podem tenir mai esperança. Necessitem que vingui a nosaltres. Li hem de facilitar el camí.
Ell vol entrar dins nostre per omplir-nos de la seva força i de la seva estimació, que és allò que ens dona esperança. Ell ho vol. Però resulta que aquest desig del Senyor moltes vegades no es pot complir: queda frustrat. Queda frustrat perquè nosaltres mateixos li barrem el pas, li posem obstacles. Per això Joan Baptista ens ha dit: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop».
‘Convertir-se’, etimològicament, significa fer un «canvi radical de direcció». No un canvi superficial, sinó una reorientació profunda de la nostra vida. Significa emprendre decididament el camí de l’evangeli, que ens porta a mirar-ho tot amb uns ulls nous, a estimar-ho tot amb un cor nou: amb els ulls i el cor de Jesús.
No estarem mai prou convertits. Sempre ens caldrà, per exemple, anar-nos convertint dels nostres orgulls i autosuficiències. O de la nostra llengua mordaç i de les nostres enveges. O de l’esperit de comoditat, que ens fa covards i egoistes. O d’aquell pessimisme que esterilitza la nostra vida. En fi, cadascú sap de què té més necessitat de convertir-se. Però tots necessitem fer-ho, perquè només un cor convertit és un «camí pla» a través del qual el Senyor pot entrar dins nostre i omplir-nos d’aquella esperança veritable que transforma la vida.
- I una tercera i darrera qüestió important: no n’hi ha prou que nosaltres vulguem convertir-nos personalment, no n’hi ha prou de treure els obstacles que impedeixen que el Senyor entri dins nostre. Aquelles paraules del profeta Isaïes: «Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí» són també una invitació a ajudar les persones que ens envolten a acostar-se cap a Crist, l’única esperança veritable. Se’ns demana que col·laborem en l’obra salvadora de Jesús, no a base de fer discursos, sinó vivint amb esperança, malgrat les dificultats. Perquè aquest és el millor testimoni que podem donar enmig d’aquest món desesperançat.
- L’evangeli d’avui acaba amb aquelles paraules de Joan Baptista: «El seu blat l’entrarà al graner, però la palla la cremarà en el foc que no s’apaga».
Demanem al Senyor que la nostra vida doni fruit, que sigui bon «blat» i no pas «palla» buida, sense pes, que només serveix per a ser cremada.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
4 de desembre DIUMENGE II D’ADVENT / Cicle A
Lectura primera Is 11,1-10
Farà justícia als desvalguts
Lectura del llibre d’Isaïes
Aquell dia, la soca de Jesè tallada traurà un rebrot, naixerà un plançó de les seves arrels. L’Esperit del Senyor hi reposarà: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de valentia, esperit de coneixement i de reverència del Senyor, i tindrà les delícies a reverenciar el Senyor. No judicarà per les aparences ni decidirà pel que senti dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb raó a favor dels pobres del país. Un reny de la seva boca abatrà el violent, una alenada dels seus llavis matarà l’injust. S’armarà de justícia la cintura, se cenyirà de lleialtat. El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit, pasturaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà; es faran amigues l’óssa i la vaca, les seves cries jauran plegades i el lleó menjarà farratge com els bous; les criatures jugaran sobre el cau de l’escurçó, els nens ficaran la mà dins l’amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la meva muntanya sagrada, perquè el coneixement del Senyor haurà omplert el país com l’aigua que cobreix la conca del mar. Aquell dia, els estrangers vindran a consultar el rebrot de Jesè que s’alçarà dret com a bandera dels pobles, i el lloc on residirà serà ple de glòria.
Salm responsorial 71,1-2.7-8.12-13.17 (R.: 7)
Déu meu, doneu al rei el vostre dret,
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.
R. Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que domini d’un mar a l’altre,
des del Gran Riu fins a l’extrem del país. R.
Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S’apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort. R.
Que es perpetuï el seu nom,
i duri com el sol.
Que les famílies del país, per beneir-se,
es valguin del seu nom;
que se’n valguin tots els pobles de la terra
per augurar-se la felicitat. R.
Lectura segona Rm 15,4-9
Crist salva tots els homes
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, tot el que diuen les Escriptures és per instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança. Que Déu, que us encoratja i us conforta, us concedeixi també d’estar d’acord en Jesucrist, perquè, ben avinguts de cor i de llavis, glorifiqueu Déu, el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor.
Per això accepteu-vos els uns als altres com el Crist us ha acceptat, donant així glòria a Déu. Vull dir que Crist es posà al servei del poble jueu per mantenir la veracitat de Déu, ja que calia complir les promeses fetes als patriarques, però si els altres pobles glorifiquen Déu, és per pura bondat. Ho diu l’Escriptura: «Us lloaré entre les nacions, cantaré al vostre nom».
Al·leluia Lc 3,4-6
Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí;
tothom veurà la salvació de Déu.
Evangeli Mt 3,1-12
Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». És d’ell que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”». Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: «Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dona bons fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
VIURE AL MARGE
Comentari a l’evangeli del 2n diumenge d’Advent. A.
El text de Mateu que llegim a l’evangeli d’avui està dedicat a presentar la persona de Joan Baptista. Joan formava part del col·lectiu de persones o grups que vivien al marge dels centres de poder. Els seus valors, normes, pràctiques de conducte i estil de vida els desmarcaven de la oficialitat pautada i sovint imposada per les autoritats religioses del judaisme i de l’imperi romà dominant. Formaven part de la societat, però es mantenien en la perifèria. Quedaven al marge del poder religiós i polític del seu temps, si bé sofriren sovint les represàlies d’aquest poders. Jesús compartí amb Joan aquesta marginalitat.
El signe més clar d’aquest marginalitat és el desert. Al marge del distanciament geogràfic que representa el desert, aquest té un significat teològic de doble signe. En positiu el desert és el lloc on Déu es manifesta i dona la Llei a la muntanya del Sinaí (Ex 19,1s), en negatiu és un lloc temible on hi viuen animals perillosos (Dt 8,15). El desert és el lloc on es forgen moviments d’alliberament messiànic (Flavi Josep BelJ. 2,12). Es contraposa com a lloc alternatiu al poderós país d’Egipte (Ex 5,1; 7,16). El territori del Faraó és Egipte, el territori d’Israel és el desert. Joan se’n va al desert perquè és el lloc alternatiu a la poderosa ciutat de Jerusalem i allunyat del centres de poder de l’imperi.
Joan predicava l’adveniment del regne del cel. Donat que s’entenia que el cel és el lloc on habita Déu, regne del cel és equivalent a regne de Déu, expressió que usen Marc i Lluc. La gent que l’escoltava només en coneixia un de regne, el de l’imperi romà. Regne és un tipus d’organització de la societat on el poder d’un de sol determina les formes de relació dels ciutadans amb el poder i entre ells mateixos. L’imperi romà es caracteritzava per afavorir les classes altes de la societat a base de l’explotació i opressió de les classes pobres i baixes sovint amb l’ús despietat de la força. Els valors determinants eren el prestigi social, la riquesa i la moral de trepitja i no et deixis trepitjar. El resultat de tot això era la recerca del prestigi, benefici i poder de les elits governants.
Regne del cels usa el llenguatge imperialista però introdueix una novetat sorprenent: “dels cels” que, com hem dit, és equivalent de “regne de Déu” .Segons aquest, l’existència d’homes i dones es caracteritzarà , per tant, pels valors de l’imperi sinó pels criteris de Déu que trobem ben descrits en el salm 72 que demana pel rei l’exercici d’un poder modèlic basat, com en la reialesa de Déu, en dret i la justícia (Sl 97,2). En ell els humils seran emparats, els pobres salvats, els opressors desfets i abundarà la pau, el benestar i la prosperitat. Els egoismes i injustícies dels poders polítics seran substituïts per la justícia i el dret de Déu tantes vegades proclamats en els salm i pels profetes. Evidentment el regne del cel es converteix en un contrincant i una alternativa al regne imperial i a la llarga seran incompatibles. Només des de la marginalitat es pot predicar el regne dels cels.
“No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham”. Fariseus i saduceus, tot i que enemistats entre ells, es consideraven els puntals de la religiositat d’Israel. Ells pensen que són fills d’Abraham i com a tals són el poble escollit i són els preferits de Déu (Dt 14,2). Es senten superiors i esgrimeixen aquesta superioritat davant Jesús proclamant-se fills d’Abraham (Jn8) Creuen que tenen garantida la participació en els beneficis de Déu. La preferència per part de Déu no pot fallar perquè Déu no pot deixar de salvar-los hagi sigut quin hagi sigut el seu comportament. La filiació d’Abraham passa per davant les exigències de la Llei, per això, si la incompleixen, la filiació d’Abraham els salvarà. Un exemple molt clar d’aquesta pretensió el trobem en la paràbola de l’home ric i Llàtzer que recull l’evangelista Lluc (16,19-31). Des del sheol l’home ric invoca Abraham i suplica la seva pietat a la que creu tenir-hi dret per ser ell un fill d’Abraham.
Les pretensions dels fariseus i saduceus en qualsevol moment poden quedar esmicolades perquè Déu pot treure fills d’Abraham fins de les pedres. Un toc universalista que posa la mirada en el pagans que entraran a la comunitat cristiana. Es comença a forjar un nou poble messiànic substitutiu del poble messiànic que pretenen ser fariseus i saduceus.
Diumenge 2on d’Advent. 4 de Desembre de 2022.