Full Parroquial 27-11-2022

L’Homilia de Mn. Segimon

Primer diumenge d’Advent (Rm 13,11-14 – Mt 24,37-44)

  1. Avui, primer diumenge d’Advent, comencem l’any litúrgic: comencem un nou any cristià. Com serà aquest any per a nosaltres? No ho sabem. En la vida sempre anem de sorpresa en sorpresa. Moltes de les coses que hem viscut, ni les havíem somiat abans que ens passessin. No sabem exactament què ens aportarà aquest any que comencem. Però una cosa sí que sabem amb tota certesa: que, passi el que passi, podem comptar sempre amb l’ajut i l’estimació del Senyor. Això sí que és absolutament cert. La llàstima és que massa sovint oblidem aquesta realitat tan esperançadora.

Per això Jesús, en l’evangeli d’avui, ens ha dit: «Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor». ‘Vetllar’ significa «estar atent». Hem d’estar atents per a poder acollir aquest Senyor que ve a salvar-nos. Perquè ell se’ns fa present no sols al terme de la nostra vida, sinó ja ara, cada dia, a cada instant.

El Senyor se’ns acosta per omplir-nos dels seus dons: la pau interior, la joia íntima, l’esperança a prova de decepcions, la capacitat d’estimar generosament, la fortalesa per a superar situacions difícils. Seria llàstima que per estar distrets no acollíssim el Senyor i ens quedéssim amb el cor buit i trist.

  1. Aquest és el sentit de l’Advent: estar atents per saber descobrir Déu present en la nostra vida i renovar el nostre esforç per viure d’acord amb aquesta esperança.

L’Advent ha de ser un temps de renovació de l’esperança, de tornar a començar. «Benaurats aquells que no perden mai la il·lusió de tornar sempre a començar».

És trist no tenir esperança, perquè llavors la vida es contempla com una cosa buida, absurda, sense sentit. Els que creiem en Jesús i l’Evangeli, hem de ser portadors d’esperança: és una de les necessitats més grans de la nostra època. Cal reconèixer que, mirant les coses amb ulls humans, hi ha pocs motius d’esperança: violències, corrupció, injustícies, misèria, inseguretat, drames… Veiem un panorama bastant negre; no podem pas tancar els ulls a la realitat que descobrim cada dia. Tenir fe no és pas ser cec.

  1. Tenir fe vol dir veure les coses amb la llum de Déu, és a dir, més enllà de les aparences humanes. Vol dir creure fermament que, en els afanys de cada dia, en la nostra lluita per fer un món millor juntament amb les persones de bona voluntat, no estem sols: també hi intervé el Senyor. No en queda al marge. Confiem, doncs, en aquest Senyor, que sap treure bé dels mals, com va demostrar a la creu: d’un suplici, en va treure la salvació per a tots els homes.

Creiem i confiem en aquest Senyor (Jesucrist), que és bo i poderós, perquè hem vist com actua. En un instant va convertir el seu perseguidor en el gran apòstol Pau. Amb una sola paraula va calmar aquella tempesta al llac de Tiberíades. Amb una ordre seva va curar el paralític i va ressuscitar Llàtzer. I moltes altres coses que ens fan veure que la força i la imaginació de Déu van sempre molt més enllà de les nostres previsions.

  1. L’Advent ha de ser, per a tots nosaltres, un temps d’esperança: esperem la manifestació del Senyor. Però l’esperança cristiana no és una actitud passiva, com si esperéssim que Crist ho fes tot. Per això sant Pau ens ha dit: «Prou de dormir: ja és hora d’aixecar-nos».

Deixem-nos de pessimismes i de pors que no porten a res. Comencem el nou any litúrgic amb il·lusió, amb ganes de viure. Benaurats els qui no perden mai la il·lusió de tornar a començar sempre! Fem el bé al nostre entorn: estimem i ajudem aquells que en tenen més necessitat. Aportem el nostre granet de sorra, fermament convençuts que així contribuïm a millorar les coses, que el que fem val la pena, que no és inútil, que deixa petjades que no s’esborren. La resta ja la farà el Senyor en el moment oportú.

5,        Continuem ara la nostra eucaristia, que és una trobada amb el Senyor. No la desaprofitem.

Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA

27 de novembre DIUMENGE I D’ADVENT / Cicle A

Lectura primera Is 2,1-5
El Senyor reuneix totes les nacions
en la pau eterna del Regne de Déu
Lectura del llibre d’Isaïes
Paraules revelades a Isaïes, fill d’Amós, sobre Judà i Jerusalem.
Als darrers temps s’alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor al cim de les muntanyes i per damunt dels turons. Totes les nacions hi afluiran, hi aniran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob, que ens ensenyi els seus camins i seguim les seves rutes; perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, l’oracle del Senyor».
Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la guerra.
Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor.
Salm responsorial 121,1-2.4-5.6-7.8-9 (R.: 1)
Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
R. Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor.
A complir l’aliança d’Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David. R.
Augureu la pau a Jerusalem:
Que visquin segurs els qui t’estimen,
que sigui inviolable la pau dels teus murs,
la quietud dels teus merlets. R.
Per amor dels meus germans i amics, deixeu-me dir:
«Que hi hagi pau dintre teu».
Per la casa del Senyor, el nostre Déu,
et desitjo la felicitat. R.
Lectura segona Rm 13,11-14a
Tenim la salvació a prop nostre
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, siguem conscients dels moments que vivim. Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos. Avui tenim la salvació més a prop nostre que quan vam abraçar la fe. S’acaba la nit i el dia s’acosta. Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca, revestim-nos l’armadura del combat a plena llum. Comportem-nos dignament com a ple dia. Fora l’abús de menjar i beure, fora els plaers i les impureses, fora les renyines i les enveges. Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor.
Al·leluia Salm 84,8
Senyor, feu-nos veure el vostre amor
i doneu-nos la vostra salvació.
Evangeli Mt 24,37-44
Vetlleu i estigueu a punt
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Quan vindrà el Fill de l’home, passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l’arca. No s’havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots. Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l’un fora pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fora presa i l’altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el lladre vindria, no s’hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

JERUSALEM CENTRE EL MÓN
Un petit oracle de la primera part del llibre del profeta Isaïes (Is 2,2-5) llegim a la primera lectura
d’aquest primer diumenge d’Advent. Protagonista del text és la ciutat de Jerusalem, el seu temple i
Sió la muntanya sobre la que s’edifica la ciutat i el temple.
El to positiu que té el text s’entén encara millor si es té en compte el que ha dit el profeta en el
capítol 1er del llibre. Isaïes ha vist la decadència moral d’un poble i d’una ciutat que no fan cas del
seu Déu i no escolten la seva veu i el seu ensenyament. El profeta es desfoga amb un clam típic del
llenguatge de les lamentacions. La ciutat de Déu en la qual residia el tribunal de justícia que havia de
defensar els drets de les vídues i els orfes, dels oprimits i desheretats està dirigida per uns
governants lladres i bandolers que es venen al millor postor.
Exposada aquesta situació és quan entre en escena el nostre text. És l’anunci que Jerusalem serà
purificada. Recuperarà el seu antic esplendor, el de quan era argent de bona llei (1,22). Jerusalem
esdevindrà un referent no tan sols pels israelites sinó per totes les nacions.
El text pertany a una col·lecció que fou inserida en el llibre d’Isaïes en una època desconeguda i
que va des de 2,1 fins a 4,6. Desprès de les dures paraules del capítol 1er. Arriba l’alleujament d’un
oracle de salvació. El profeta s’inspira en les peregrinacions que es feien a Jerusalem per donar
culte al Senyor, el que passa és que els pelegrins no són només els components del poble d’Israel
sinó que s’amplia a totes les nacions. Pel seu to universalista, a semblança del tercer Isaïes (Is 60),
el text podria ser obra d’un profeta posterior a l’exili que va inserir aquest oracle a fi de donar ànims
a un poble desanimat per la catàstrofe que suposà l’exili. Aquest oracle d’Isaïes és gairebé idèntic al
text de Miquees 4,1-4, tant que alguns autors consideren primitiu el text de Miquees.
En temps passats Israel va caminar pel desert cap a la muntanya del Sinaí per rebre el do de la Llei,
la paraula del Senyor, la Torà. Ara són tots els pobles de la terra que caminen cap a la muntanya de
Sió, on hi ha Jerusalem i el temple, a la recerca la la “torà” i la “dabar”. “Torà” és la Llei però el seu
significat és ensenyament, instrucció, doctrina. “Dabar” és la paraula profètica que interpreta i
explana el sentit de la “torà”. “Dabar” i “torà”, abans de la incorporació dels Escrits conformaven la
totalitat de l’Escriptura jueva. El llibre del Deuteronomi ( 28,1-14) assegura la prosperitat a aquells
que compleixin la Llei, és a dir, visquin segons l’ensenyament del Senyor. Ara, quan tots els pobles
de la terra acceptin l’ensenyament i la paraula profètica experimentaran el poder de transformació
que ensenyament i paraula tenen perquè són capaços de portar la pau i la justícia en un món
dominat per guerres i injustícies. La imatge de la transformació de les armes en instruments
agrícoles és d’una gran bellesa i té un gran atractiu, tant és així que en l’oficina central de les
Nacions Unides hi apareix aquest text d’Isaïes 2,4. La pau serà una característica fonamental dels
futurs temps messiànics.
Jerusalem és la ciutat predilecte del Senyor, Ell l’ha escollit per habitar eternament en el seu temple
fent-ne així símbol de la seva presència (Dt 12,5; 1Re 11,13; Sl 132,13). Cor de les grans
peregrinacions en les grans festes. Baluard de la religiositat d’Israel. Lloc on hi ha establert el tron de
la dinastia de David (Sl 132,15-18). En el nostre text Jerusalem apareix com un ideal de lideratge
espiritual. En el moment de la peregrinació definitiva, Jerusalem es convertirà en capdavantera i
referent per tots els pobles. Homes i dones que no formen part del poble d’Israel escoltaran
l’ensenyament i la paraula del Senyor i viuran en la seva presència. El Senyor oferirà els seus dons
a tots els pobles trencant així les barreres nacionalistes.
Jerusalem és la antítesis de Babel (Gn 11,1-9); allà els pobles de la terra volien arribar al cel però tot
acabà amb la dispersió i la confusió de llengües. Aquí els pobles pugen a la muntanya de la
presència divina. El seu ensenyament i paraula serà un únic llenguatge que els reunirà en un sol
poble capaç de caminar / comportar-se segons la llum il·luminadora de Déu.
Diumenge 1er d’Advent 27 de Novembre de 2022.

AVISOS

·         A partir d’ ara, cada dijous al vespre, Adoració Eucarística a la Capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, de 18 a 20, amb Rosari a ¼ de 8.