Full Parroquial 20-11-2022

L’Homilia de Mn. Segimon

JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN (Lc 23,35-43)

  1. La mort és el moment culminant de la vida d’una persona. És el moment de la veritat, en el qual cadascú es mostra tal com és i dona la seva autèntica talla.

L’evangeli d’avui ens mostra Jesús en aquest moment suprem. I val a dir que impressiona. Jesús ha passat tota la vida fent el bé, però, malgrat això ha estat condemnat injustament. I la major part dels seus amics l’han abandonat. Tenia molts motius per a protestar, queixar-se, estar amargat, ressentit amb tothom. I, això no obstant, les úniques paraules que diu, a aquell home crucificat al costat seu, són de perdó i de salvació: «T’ho dic amb tota veritat: avui seràs amb mi al paradís».

  1. És tot un exemple per a nosaltres. És veritat aquella dita: «Tal la vida, tal la mort». Jesús va viure sempre perdonant, estimant, servint, portant la salvació a tot arreu. La seva actitud a la creu és el coronament d’una vida gastada tota amb un objectiu molt clar: estimar-nos i salvar-nos.

A la llum d’aquest fet ens podem fer una pregunta: Quina orientació va prenent la meva vida? Si segueixo com fins ara, quina serà la meva autèntica talla, la que mostraré quan arribi el moment suprem? És un bon punt de reflexió per a tots nosaltres, ara que som a les acaballes de l’any litúrgic. No oblidem que «tal la vida, tal la mort».

  1. Avui, com sabeu, celebrem la festa de Jesucrist, Rei de tot el món. Val la pena que recordem què volem dir amb això: volem recordar i manifestar que els valors que proclama Jesús són els que desitgem viure nosaltres. Creiem fermament que, malgrat haver estat condemnat, Jesús té raó.

En la pregària eucarística de la festa d’avui escoltarem els valors que Jesús proclama com a constitutius del seu Regne: la pau, la veritat, la justícia, l’amor, el perdó. Cal recordar que les coses serien molt diferents, si tots acceptéssim aquests valors en les nostres relacions amb els altres. Imaginem-nos que fos així. De vegades va bé somiar una mica. Per exemple, com m’agradaria que fos la meva família? Sens dubte que ens agradaria que tots ens respectéssim i ens estiméssim. Que cadascú s’oblidés de buscar la seva pròpia felicitat per pensar solament en com fer la vida més agradable als altres. Sens dubte que això ens agradaria.

I, com m’agradaria que fos el món? Doncs, sense injustícies, ni guerres, ni violència. Que hi hagués aliment, habitatge, treball, cultura per a tothom. Que la llei suprema, que ho regís tot, fos el sentit del bé comú, de la solidaritat, i no pas de l’egoisme. I així podríem anar somiant i imaginant com serien totes les realitats humanes si acceptéssim de veritat els valors de Jesús. Només és un somni: cert. Un somni que serà plena realitat en l’altra vida, ja que per aconseguir-ho, Jesús ha mort  a la creu. I el seu sacrifici no ha estat inútil.

  1. Però Jesús ha donat la vida perquè ja aquí, en aquest món, aquest somni comenci a ser una realitat. Aquest és el sentit de la festa d’avui: recordar-nos que Jesús ens crida a renovar-ho i millorar-ho tot. Hauríem de tenir l’obsessió de canviar les coses a millor, de manera que en arribar al terme de la nostra vida, hàgim pogut aportar la nostra goteta.

Nosaltres no ho podem resoldre tot, però sí que podem aportar aquesta goteta. I moltes gotetes formen un riu, i els rius omplen la mar. No ens desanimem. Fem el que està al nostre abast, sense perdre mai l’esperança. L’esperança no és un somni, sinó la força que aconsegueix que els somnis es facin realitat. Perquè Déu lluita al costat dels qui tenen esperança, dels qui confien en ell.

Reflexionem-hi!

Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA

20 de novembre Diumenge XXXIV de durant l’any

SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST,

REI DE TOT EL MÓN

Cicle C

Lectura primera 2S 5,1-3
Ungiren David rei d’Israel
Lectura del segon llibre de Samuel
En aquells dies, les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron i li digueren: «Som família teva, som os del teu os i carn de la teva carn. Ja abans, mentre Saül era el nostre rei, tu conduïes les tropes d’Israel quan anaven a la guerra i quan en tornaven, i el Senyor et digué: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà”». Així, quan els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, el rei David va fer amb ells un pacte davant el Senyor i l’ungiren rei d’Israel.
Salm responsorial 121,1-2.4-5 (R.: 1)
Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
R. Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor.
A complir l’aliança d’Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia.
Els tribunals del palau de David. R.
Lectura segona Col 1,12-20
Ens traspassà al Regne del seu Fill estimat
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, en el regne de la llum. Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al regne del seu Fill estimat, en qui tenim el nostre rescat, el perdó dels nostres pecats.
Ell és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.
Al·leluia Mc 11,10
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Beneït el Regne del nostre pare David,
que està a punt d’arribar.
Evangeli Lc 23,35-43
Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit». Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix». Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus».
Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres». Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal». I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». Jesús li respongué: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís».

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

EL RÈTOL DE LA CREU
Aquest diumenge festivitat de Crist Rei llegim a l’evangeli un fragment del relat de la passió segons
el text de Lluc (Lc 23,35-43) en el hi trobem tres temes: les burles de la gent i les autoritats, el rètol
de la creu i la conversa del bandolers entre ells i Jesús.
Val la pena parar atenció al rètol de la creu entre altres coses perquè justifica que s’hagi escollit
aquest text per aquesta festivitat. Des del punt de vista històric ( hi ha motius per pensar en un fet
històric) el rètol on hi havia escrita la causa de la condemna era portat pel condemnat penjant del
coll o en altres casos era portat per un servent que precedia la comitiva que feia camí cap el lloc del
suplici, desprès es penjava en el pal de la creu. El rètol tenia la missió d’informar al públic en general
i tenia un objectiu dissuasiu. Tothom qui passava per l’indret podia llegir la inscripció. En el cas de
Jesús la causa que figurava era la pretensió de ser rei d’Israel.
Tots quatre evangelistes informen del rètol a la creu si bé amb lleugeres variants respecte el text. En
el cas de Lluc el text diu: “El rei dels jueus és aquest” (v.38). L’adjectiu “aquest” vol centrar l’atenció
en la persona de Jesús. Aquest i no un altre. El missatge des del punt de vista dels romans és
aquest: Esperàveu un rei que us alliberés del nostre poder, doncs aquí el teniu, mireu-lo crucificat,
totalment desacreditat i derrotat. Mireu el que els passa a tots els qui gosen enfrontar-se al poder de
Roma i que representen una amenaça pel seu imperi . Per part dels romans la inscripció té un to de
mofa i s’afegeix la les mofes i burles de la gent, les autoritats, els soldats i un dels condemnats.
Des del punt de vista teològic el que es cou en l’afirmació “El rei dels jueus és aquest” és la qüestió
del messianisme de Jesús. El títol de rei va associat conceptual i teològicament al títol de messies.
Messies és la paraula hebrea que traduïm al grec per crist i que vol dir ungit i ungits ho eren els reis
d’Israel. En temps de Jesús el poble vivia en l’espera messiànica ( Lc 3,15), l’adveniment d’un
messies que els alliberés de l’opressió els romans . De les burles del poble i d’un dels criminals “Si
ets el Messies” es dedueix que les actuacions de Jesús han aixecat esperances messiàniques. Els
deixebles d’Emaús esperaven que Jesús alliberaria Israel (Lc 24,21) i abans de pujar al cel els
deixebles encara li pregunten “Es ara el temps en què restabliràs el Regne en favor d’Israel?” (Ac
1,6). El condicional “Si ets el Messies de Déu” porta a les paraules del diable dites durant les
temptacions al desert ”Si ets fill de Déu”. La temptació que Jesús té d’optar per un messianisme
violent i triomfant que faci fora el poder opressor dels romans és una constant en la vida de Jesús.
Jesús rebutja aquest tipus de messianisme. L’únic messianisme que accepta Jesús és el
messianisme del Servent del Senyor tal com s’exposa en els cants del servent del Segon Isaïes (Is
52,13-53,12). Un messianisme que el portarà al rebuig i a la creu tal com Ell ho prediu en els
anuncis de la seva passió i mort (Lc 9,22.22; 18,31-33). En el targum del Segon Isaïes el Servent del
Senyor és anomenat Messies i prosperarà, serà enaltit, creixerà i serà molt poderós (TgIs 52,13). El
messianisme de Jesús és un messianisme que passa per la creu.
Tot el passatge de les burles i el rètol de la creu té el propòsit de presentar Jesús com el just sofrent
i innocent condemnat a mort injustament. La intervenció del popularment conegut com a bon lladre
té, entre altres coses, la finalitat de d’emfasitzar la injustícia de la condemna. El passatge s’inspira
sobretot en el salm 22 on hi apareix la figura del just sofrent i escarnit i també en el mencionat
passatge del segon Isaïes; aquest s’escau del tot a Jesús perquè Jesús , com el servent del Senyor,
farà justos els altres i, portant damunt seu el pecat de tots, intercedirà per les infidelitats.
El que comença essent una burla i una ironia acaba convertint-se en l’afirmació d’una gran veritat
teològica: Jesús és el Messies d’Israel, sí, però no com la gent es pensa. Injustament sofrent, la
seva mort serà un gran benefici.
Festivitat de Crist Rei. 20 de Novembre de 2022

AVISOS

·         A partir d’ ara, cada dijous al vespre, Adoració Eucarística a la Capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, de 18 a 20, amb Rosari a ¼ de 8.