Full Parroquial 13-11-2022

L’Homilia de Mn. Segimon

DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY (Lc 21,5-19)

  1. Els jueus d’aquell temps se sentien orgullosos del temple de Jerusalem. Tenien, certament, motius per a estar-ne satisfets: els marbres, l’or, els tapissos, tota l’ornamentació era l’admiració dels pelegrins. Aquell temple era considerat una de les meravelles del món antic. Però Jesús, amb el seu llenguatge clar, que no permet interpretacions ambigües, els diu: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït; no quedarà pedra sobre pedra». Havia de ser molt dur per als jueus sentir aquestes paraules.
  2. Però, evidentment, Jesús no els ho deia pas per amargar-los, sinó per donar-los a ells, i també a nosaltres, una ensenyança molt clara: que no posem la nostra confiança en cap cosa humana, per meravellosa que sigui, perquè tot és fràgil, tot és caduc.

Val la pena que avui ens preguntem molt sincerament en què posem la nostra confiança. ¿La poso en els diners, en la meva intel·ligència, en el prestigi, en la meva salut, en tal persona o institució? Hem de ser conscients que res d’això no és sòlid i que tot se’ns pot enfonsar. Encara que siguin coses molt respectables. Els que tenim uns quants anys ja hem pogut experimentar que, amb el temps, s’enfonsen moltes de les coses en què confiàvem. ¿Som conscients que l’únic que es manté és el Senyor?

I no oblidem, per tant, que la veritable estimació és l’única cosa d’aquest món que no desapareix, perquè és un reflex de Déu. I Déu és indestructible. En què fonamentem la nostra vida? En què la gastem?

 

  1. En la nostra vida, és cert, cada dia se’ns destruiran coses, cada dia se’ns enfonsaran seguretats. Però nosaltres, confiant en el Senyor, hem de saber reconstruir dia a dia la nostra vida. Cada dia hem de ressuscitar la nostra esperança.

Recordem que quan Jesús va morir, semblava que tot s’hagués acabat: fins els apòstols ho creien així. Però sobre el sepulcre, va brillar la llum de la resurrecció i tot va canviar: començava una nova època.

Jesús ens ha advertit que també nosaltres haurem de passar dificultats. Però diu que no ens hem d’alarmar: és el preu que hem de pagar per a aconseguir la victòria. Ell no ens deixa a les fosques, ni en la indefensió. Ens ho ha dit clarament en l’evangeli: «No es perdrà ni un dels vostres cabells». Confiem en la paraula del Senyor? Sabem viure amb esperança? ¿Vivim com unes persones ressuscitades, salvades per Jesús?

 

  1. En tota vida humana hi ha dificultats, i el fet de tenir fe no ens en dispensa pas. En això som com tothom. Però la nostra actitud com a deixebles de Jesús sí que ha de ser diferent. Ell ens ha dit en l’evangeli: «Serà una ocasió de donar testimoni». És en els moments difícils quan cadascú dona la talla de si mateix i quan es posa de manifest la sinceritat de la nostra fe i confiança en el Senyor. Quan, humanament parlant, tot ens va bé, segurament no hi ha gaires diferències externes entre els creients i aquells que no ho són.

És en els moments de foscor quan hem de demostrar que som homes i dones de fe. És en els moments de desànim, quan se’ns enfonsen les seguretats humanes, que hem de demostrar que som homes i dones d’esperança. I és en els moments d’enfrontament, que hem de demostrar que som homes i dones que no guardem rancor per ningú. Això sí que és donar testimoni.

 

  1. I no tinguem por: enfrontem-nos amb les dificultats, ben convençuts que portem dins la força del Senyor que ens dona la seguretat de la victòria final: «Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida», ens ha dit Jesús. Ens ho hem de creure!

Reflexionem-hi!

Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA

13 de novembre DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY / Cicle C

Lectura primera Ml 3,19-20a
Per a vosaltres sortirà el sol de la felicitat
Lectura de la profecia de Malaquies
Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia, quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l’arrel ni la tija, diu el Senyor de l’univers. Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.
Salm responsorial 97,5-6.7-9b.9cd (R.: 9)
Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i tocs de corn.
R. Ve el Senyor a judicar amb raó tots els pobles.
Bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten;
tots els rius aplaudeixen,
i aclamen les muntanyes,
en veure que ve el Senyor a judicar la terra. R.
Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb raó. R.
Lectura segona 2Te 3,7-12
Qui no vulgui treballar, que no mengi
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos. Entre vosaltres no vivíem mai desvagats, i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem, sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia per no afeixugar ningú dels vostres. No és que no tinguem dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida, perquè vosaltres l’imitéssiu. Recordeu que quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta regla: «Qui no vulgui treballar, que no mengi». Us escrivim això perquè sentim dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no treballar, es posen on no els demanen. A tots aquests, els ordenem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.
Al·leluia Lc 21,38
Alceu el cap ben alt
perquè molt aviat sereu alliberats.
Evangeli Lc 21,5-19
Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra». Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?». Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: “Soc jo”, i també: “Ja arriba el moment”. Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida». Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida».

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

TESTIMONIS
Gran part del capítol 21 de l’evangeli de Lluc conté el que s’anomena discurs escatològic (Lc 21,5-
38) dit així per la paraula grega que origina aquesta expressió “eschaton” (últim) i tracta de les
realitats darreres tant de la fi de Jerusalem com la fi del món sencer. D’aquest discurs en llegim un
bon tros de la primera part (Lc 21,5-19).
Una bona part del text que ens ocupa està dedicat a predir les persecucions que sofriran les
comunitats cristianes (vv. 12-18). El discurs escatològic de Lluc està inspirat en el de Marc contingut
en el capítol 13 del seu evangeli. Pel que fa a les persecucions l’esquema es manté si bé Lluc
introdueix alguna modificació.
Lluc, a diferència de Marc, comença dient “abans de tot això”. Acaba de parlar dels que es valdran
del nom de Jesús per enganyar, de guerres, terratrèmols, fams, pestes, fets espantosos i senyals del
cel; abans de tot això s’esdevindran les persecucions. És a dir, abans de la destrucció de Jerusalem
i del temple, abans de les grans calamitats s’esdevindran les persecucions. Serà una realitat que es
produirà d’una manera immediata desprès de la mort de Jesús i que acompanyarà l’existència de les
comunitats cristianes des de bon començament i al llarg de la seva existència.
“Us portaran a les sinagogues … i us faran comparèixer davant reis i governadors”. La persecució
tindrà un caràcter religiós (sinagoga) i civil (reis i governadors). Jesús no es posà en contra la
sinagoga, va anar a la de Natzaret a fer el seu discurs programàtic (Lc 4,16), però en el temps que
escriu Lluc segurament es van produir les primeres ruptures i enfrontaments entre sinagogues i
comunitats d’aquí les primers persecucions (Ac 9,1). Pel que fa a les persecucions de caràcter civil
no s’haurien produït encara les generals a tot l’imperi, però sí segur algunes de puntuals com ara la
de Neró a Roma l’any 64, abans que Lluc redactés la seva doble obra.
Lluc no esmenta com Marc l’anunci de l’evangeli però coincideix amb ell en el fet de donar testimoni.
L’ús tan abundant del terme “testimoni” en escrits i sermons de tota mena pot contribuir a
desdibuixar el significat d’aquest terme. Testimoni igual que defensa que també apareix en el text
són dos termes propis del llenguatge judicial. Ens fixarem en testimoni. És aquell que, donat un
esdeveniment, és convocat a explicar el que ha passat i donar la seva versió del que és veritat. A
partir del testimoni ho pot accedir al que és real. El testimoni va estar al lloc dels fets, ho veié, ho
experimentà i és això el que el qualifica per ser testimoni. El qui no té accés als fets o
esdeveniments no té altre recurs que refiar-se del testimoni i acceptar el que narra coma real. La
declaració del testimoni porta cap a la veritat. Transcendint l’àmbit judicial el testimoni esdevé
revelació; aquells que escolten el testimoni creuen que el que afirma és una manifestació fiable del
que els és ocult.
Jesús demana als seus deixebles que siguin testimonis i confirma que ho seran (Lc 24,48). En la
segona part de la seva obra, Lluc presenta Jesús dient: “Quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre
rebreu una força que us farà testimonis” (Ac1,8). El testimoni és el que ha estat en el lloc dels fets i
ha sentit i ha vist, per això quan es proposa el substitut de Judes es demana a l’assemblea que el
candidat hagi acompanyat als apòstols tot el temps que Jesús visqué amb ells des del baptisme de
Joan fins que fou endut al cel (Ac 1,21s). Barsabàs i Maties formaven part del grup de testimonis
qualificats perquè estigueren on havien d’estar, escoltaren i veieren. Lluc considera que Pau també
és testimoni perquè en la seva experiència de trobament amb Jesús sentí i veié ( Ac 22,15; 2616). El
testimoniatge caracteritzarà el deixeble de Jesús (Ac 2,32; 3,15; 5,32; 13,31)
A la preocupació pel moment en que succeiran les realitats últimes, Jesús anteposa l’anunci d’una
altra realitat més immediata que està com aquell qui diu a la cantonada i que s’esdevindrà abans de
les realitats últimes: les persecucions. El to de les paraules de Jesús pretén inspirar una gran
confiança: “No es perdrà ni u sol dels vostres cabells”.
Diumenge 33 durant l’any. 13 de Novembre 2022

AVISOS

·        Aquest diumenge celebrem el Dia de l’ Església Diocesana, la Diada de Germanor. El nostre bisbat fa una crida per “viure i expressar, amb obres, la fraternitat en el si de les diòcesis i també en el conjunt de la societat”.

 

A tal efecte, al Full Dominical hi trobareu un opuscle titulat “La nostra Església” que ofereix una informació detallada dels recursos humans i materials de l’ església diocesana i de com han estat empleats en aquests darrer any. També veureu unes fotocòpies grans que estan posades a les cartelleres.

 

Se’ns demana, doncs, de nou, la nostra col·laboració econòmica dipositant els nostres donatius als sobres que trobarem al final de l’ església, tal com fem habitualment.

·        Dilluns, a les 5 de la tarda, al Casal Parroquial, reunió mensual de “Vida Creixent”. Ja sabeu que és una trobada dirigida a persones grans i que està centrada en l’ aprofundiment de l’ Evangeli. És una trobada lògicament oberta a tothom.
·        El dijous dia 10, Mn. Antoni Matabosch serà el ponent de la sessió de l’ Escola de Teologia del Maresme. Parlarà de la “Saviesa Cristiana sobre l’ Ecologia”, dins del curset sobre “Ciència i Teologia”que va començar el dijous passat i que s’ allargarà fins al primer dijous de desembre. Les inscripcions es poden fer allà mateix. Mireu els programes específics que s’ han editat.
·        El proper diumenge hi ha l’ aplec de Sant Martí de Mata, de forta  tradició a Mataró. Subratllar que la Missa a l’ ermita es celebrarà a les 12 del migdia d’ aquest diumenge 13, tot i que Sant Martí és de fet el divendres dia 11. Sempre hi assisteix una bona colla de persones de la nostra Parròquia.