Full Parroquial 9-10-2022

L’Homilia de Mn. Segimon

DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY (Lc 17,11-19)

  1. En l’evangeli d’avui Jesús es dol d’una actitud que tots, d’alguna manera, tenim: la manca d’agraïment.

Fa més de cinquanta anys vaig poder fer l’experiència, cada diumenge, de conviure amb leprosos a la leproseria ubicada, si mal no recordo, al sector del Tibidabo i que a hores d’ara és a Fontilles, a València. És d’aquelles experiències que no s’obliden. Sortosament, avui dia la ciència té mitjans per a prevenir-la o per a evitar que s’arribi a la dramàtica situació de veure com es van destruint els membres del cos. Però en temps de Jesús aquella malaltia era pràcticament incurable i tenia, a més, unes conseqüències socials terribles, ja que estaven condemnats per la llei a viure aïllats, separats de tothom. Per això sobta que després que Jesús els cura i els dona la possibilitat de refer la seva vida, només un sigui capaç de tornar enrere per donar les gràcies.

  1. Hi ha una cosa curiosa: escoltant l’evangeli, veiem clar que aquells nou homes van obrar malament, però ens costa molt més de descobrir que nosaltres, més o menys conscientment, també som desagraïts. I és que, per llei psicològica, ens resulta més fàcil veure els defectes dels altres i molt més difícil adonar-nos dels nostres. Val la pena que avui ens deixem interpel·lar per la Paraula de Déu i revisem les nostres actituds.
  2. Cadascun de nosaltres no existiríem si el Senyor no ens hagués estimat amb preferència. Jo existeixo, però molts altres homes i dones possibles no vindran mai a l’existència. Per què?

Perquè Déu m’ha estimat amb predilecció: ha volgut que fos precisament jo qui rebés el do de la vida. Existeixo perquè ell ho ha volgut. No hi ha cap altra raó. Quantes vegades li he agraït el do de la vida que em permetrà ser eternament feliç?

  1. Moltes persones no tenen fe. Nosaltres sí que en tenim, i això dona sentit i seguretat a tota la nostra vida. Ja que aquests dies celebrem la festa de Santa Teresa, recordem aquelles paraules seves tan profundes: «Nada te turbe, nada te espante. Quien a Dios tiene nada le falta. Sólo Dios basta».

Que en seria, de trista i desesperançada, la nostra vida si no tinguéssim fe! Però la fe no és cap mèrit nostre: és un do gratuït de Déu. Quantes vegades la hi hem agraït? La veritable fe és agraïda. L’agraïment és un dels termòmetres de la fe. Tenim un cor agraït?

  1. Nosaltres no som perfectes: constantment fallem. Però el Senyor no es cansa mai de perdonar-nos. Ens continua estimant fins i tot quan li hem girat la cara, com ens ha recordat la segona lectura. Qui és conscient de tot el que rebem del Senyor s’hauria d’esforçar per deixar un rastre de la seva bondat pertot arreu on va vivint. Ho fem?
  2. I diguem, per acabar, que també cal saber ser agraïts amb les persones que Déu ens ha posat al costat. Ben poca cosa és exclusivament meva: pràcticament res. No seríem el que som, tant humanament com en la fe, sense l’ajut, sense la influència positiva de les persones que hem tingut a prop al llarg de la nostra vida. ¿Sabem mostrar el nostre agraïment als pares, educadors, familiars, amics…?

Nosaltres ens movem i anem a veure qui sigui per aconseguir un favor. Però potser ens costa molt més gastar temps i energia per agrair el bé que certes persones ens han fet. És trist, això! I tan fàcil com és!: una trucada de telèfon, unes paraules afectuoses, una carta, una visita, un somriure amable… Per què ens costa tant de fer-ho?

L’agraïment humanitza les nostres relacions. No oblidem que la fraternitat neix de les persones agraïdes. L’agraïment crea fraternitat. I jo, soc creador de fraternitat?

Reflexionem-hi!

Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA

9 d’octubre DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY / Cicle C

Lectura primera 2R 5,14-17

Naaman se’n tornà cap a l’home de Déu

i confessà que el Senyor és l’únic Déu

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, Naaman de Síria baixà al Jordà i s’hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l’home de Déu. La pell se li tornà com la d’una criatura i quedà pur de la lepra. Llavors se’n tornà amb tot el seu seguici cap a l’home de Déu, entrà a casa d’ell i, dret al seu davant, li digué: «Ara sé ben bé que, fora d’Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra. Per favor, accepta un present del teu servidor». Eliseu li digué: «No acceptaré res. T’ho juro per la vida del Senyor, davant del qual estic sempre, a punt per servir-lo». Naaman insistia que admetés el present, però Eliseu s’hi negà. Llavors Naaman digué: «Permets que el teu servidor carregui dues mules de terra d’aquest país? És que d’ara endavant el teu servidor no oferirà cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus, sinó només al Senyor».

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 2)

Canteu al Senyor un càntic nou:

ha fet obres prodigioses,

la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seva ajuda,

i els pobles contemplen la salvació.

O bé:

Al·leluia.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,

i els pobles contemplen la salvació.

L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment

a la casa d’Israel. R.

Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra

la salvació del nostre Déu.

Aclameu el Senyor arreu de la terra,

esclateu en cants i en crits d’alegria. R.

Lectura segona 2Tm 2,8-13

Si som constants en les proves també regnarem amb el Crist

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Estimat, pensa que Jesucrist, del llinatge de David, ha ressuscitat d’entre els morts. Aquesta és la bona nova que jo predico, i per això he de sofrir fins a trobar-me empresonat com si fos un malfactor. Però les presons no poden encadenar la paraula de Déu. Jo ho suporto tot per amor dels elegits, perquè ells també aconsegueixin la salvació i la glòria eterna que Déu ens dona en Jesucrist.

Això que diem és ben cert: Si morim amb ell, també viurem amb ell; si som constants en les proves, també regnarem amb ell; si el neguem, ell també ens negarà; però, com que no pot negar-se ell mateix, ell continua fidel si nosaltres no li som fidels.

Al·leluia 1Te 5,18

Doneu gràcies en tot.

Perquè això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.

Evangeli Lc 17,11-19

Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!». En veure’ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots».

Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?». Llavors li digué: «Aixeca’t i ves-te’n. La teva fe t’ha salvat».

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

PROFETES ENTREMIG DE REIS

Els llibres dels Reis formen part del  conjunt de libres que la bíblia hebrea considera profètics. Són els profetes anteriors o profecia no escrita i que la bíblia cristiana té catalogats com a llibres històrics. Primer i Segon de Reis apareixen a les nostres bíblies separats, però cal considerar-los una sola obra si es vol respectar la seva unitat narrativa.

El conjunt de llibres: Josué, Jutges, 1 i 2 Samuel i 1 i 2 de Reis formen el que s’ha anomenat la història deuteronomista. Aquesta és  el resultat del treball d’una escola que s’inspira en la teologia i  els principis del Deuteronomi. Més que esmerçar-se en la fidelitat històrica, cerca interpretar la història teològicament. Per elaborar aquesta reflexió el deuteronomista es val de diverses fonts entre les quals hi ha relats de miracles protagonitzats per profetes. El text de la primera lectura d’aquest diumenge ( 2 Re 5,14-17) en recull un, el de la guarició del siri Naaman obtinguda gràcies a la intervenció del profeta Eliseu. La redacció de la història deuteronomista comença abans de l’exili, probablement en temps del bon rei Josies, i segurament s’acaba un cop fet el retorn.

El propòsit del reactor deuteronomista era explicar com el poble del Senyor havia anat a parar a l’exili. La causa s’explica perquè tant Israel, el regne del nord, com Judà, el del sud, representats pels seus reis, eren culpables d’haver comés moltes i terribles infidelitats i mereixien el càstig de la dispersió entre les nacions amb la corresponent submissió als pobles idòlatres estrangers.

El deuteronomista té un gran interès en presentar la contribució dels profetes en la història d’Israel i de Judà. Són molts els profetes que intervenen al llarg d’aquesta història: Gad (1Sa 22,5), Natan (2Sa 7), Ahià (1 Re 11,29-37), Micàieu fill d’Imià (1 Re 22,8-18), Jonàs fill d’Amitai ((2 Re  14,25), Samuel ( 1 i 2 Sa) Entre ells sobresurten els llargs relats d’Elies (1Re 17- 2Re 1) i Eliseu (2Re 2,1-17,41). Mitjançant els profetes el Senyor es dirigeix constantment al seu poble invitant-lo  a retornar al recte camí. Aquesta missió pren un relleu especial quan es tracta de les relacions amb la monarquia que van ser sempre tenses i complicades. La monarquia podia semblar un desafiament a la plena, total i absoluta sobirania de Déu que sobrepassa amb escreix la sobirania reial.

El relat de la guarició de Naaman té un especial interès en mostrar la sobirania del Senyor. Vol esmicolar la convicció que el poder del Senyor, Déu d’Israel, està encotillat als límits del territori geogràfic d’Israel. El Senyor actua quan vol, on vol i sobre qui vol. Abans del trobament amb Eliseu, Naaman s’entrevista amb el rei d’Israel. Aquest es sent totalment impotent davant la malaltia de Naaman. Aquest detall indica que el poder del Senyor és superior al poder de qualsevol rei de la terra. És Deu l’artífex de la guarició, ni el rei ni el profeta. És això mateix el que es vol indicar quan Eliseu refusa cap mena de tracte directe amb Naaman. També el fet de banyar-se 7 ( número sagrat) vegades a les tèrboles aigües del riu Jordà que té més poder guaridor que els rius de  Damasc Amanà i Parpar té més a veure en una intervenció divina que no pas amb una realitat científica.

La presència de profetes en els relats dels llibres dels Reis és la il·lustració narrativa d’un enunciat que trobem en diversos indrets de l’Escriptura:  “Des del dia que els vostres pares van sortir del país d’Egipte fins avui, no m’he cansat d’enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes. Però vosaltres no m’heu escoltat ni heu fet cas de mi: heu anat a la vostra” diu el profeta Jeremies (7,25-26) i a Nehemies es diu: “Durant molts anys vas tenir paciència amb ells; els advertia el teu esperit, per mitjà dels teus profetes. Però no volgueren escoltar, i els vas posar en mans de pobles estrangers” (9,30 també Dn 9,6; Ba 1,21; 2 Cr 24,19; 36,16). Ells són la denúncia constant de l’incompliment de l’Aliança davant el poble i davant, sobretot, els seus representants , els reis. Recorden constantment, com es pot veure en el relat de la guarició de Naaman, que la sobirania és la del Senyor.

Diumenge 28 durant l’any. 9 d’Octubre de 2022

AVISOS

·        Aquest diumenge celebrem el Dia de l’ Església Diocesana, la Diada de Germanor. El nostre bisbat fa una crida per “viure i expressar, amb obres, la fraternitat en el si de les diòcesis i també en el conjunt de la societat”.

 

A tal efecte, al Full Dominical hi trobareu un opuscle titulat “La nostra Església” que ofereix una informació detallada dels recursos humans i materials de l’ església diocesana i de com han estat empleats en aquests darrer any. També veureu unes fotocòpies grans que estan posades a les cartelleres.

 

Se’ns demana, doncs, de nou, la nostra col·laboració econòmica dipositant els nostres donatius als sobres que trobarem al final de l’ església, tal com fem habitualment.

·        Dilluns, a les 5 de la tarda, al Casal Parroquial, reunió mensual de “Vida Creixent”. Ja sabeu que és una trobada dirigida a persones grans i que està centrada en l’ aprofundiment de l’ Evangeli. És una trobada lògicament oberta a tothom.
·        El dijous dia 10, Mn. Antoni Matabosch serà el ponent de la sessió de l’ Escola de Teologia del Maresme. Parlarà de la “Saviesa Cristiana sobre l’ Ecologia”, dins del curset sobre “Ciència i Teologia”que va començar el dijous passat i que s’ allargarà fins al primer dijous de desembre. Les inscripcions es poden fer allà mateix. Mireu els programes específics que s’ han editat.
·        El proper diumenge hi ha l’ aplec de Sant Martí de Mata, de forta  tradició a Mataró. Subratllar que la Missa a l’ ermita es celebrarà a les 12 del migdia d’ aquest diumenge 13, tot i que Sant Martí és de fet el divendres dia 11. Sempre hi assisteix una bona colla de persones de la nostra Parròquia.