Full Parroquial 14-8-2022

L’Homilia de Mn. Segimon

DIUMENGE 20è DE “DURANT L’ ANY”. (Lluc 12, 49-57).

1.-. L’ Evangeli d’ avui és d’ aquells que en un primer moment ens deixa desconcertats. Sempre diem que Jesús és benèvol i humil de cor, que vol la pau, que vol la unió, que vol que tots siguem germans.

I avui, Ell mateix ens assegura que ha vingut a calar foc i a portar la divisió. ¡ I amb quina força ho diu !   Amb apassionament diríem. ¿Com entenem nosaltres aquestes paraules de Jesús ? Quan les escoltem… ¿sentim també néixer divisió dintre del nostre cor ?  ¿Com reaccionem ?

2.- Evidentment, Jesús desitja que els homes i dones siguem capaços de viure en pau, sentint-nos germans. Precisament, per a aconseguir tot això, Ell va donar la vida i ens va deixar el manament d’ estimar-nos els uns als altres.

Però no confonguem les coses : hi por haver una pau i una unió falses, no volgudes per Jesús. Ell no vol una pau mandrosa : la pau dels que s’ instal·len a la vida còmoda de la mediocritat. Jesús no vol una pau que sigui fruit de l’ evasió de responsabilitats.

Si per a evitar-nos problemes i complicacions , no protestéssim contra la mentida , contra l’ abús dels dèbils, contra la injustícia… llavors tal vegada no crearíem crispacions. Potser no.

Però solament seria una pau i una unió aparentment falses. Certament no seria la pau i la unió que vol Jesús, l’ única que és sòlida, ferma, autèntica : l’única capaç de construir un món solidari, el Regne de Déu.

M’ esforço per construir aquesta pau ? O prefereixo callar per a evitar-me complicacions ? Si fos així, no ens queixem, perquè els governants o qui sigui contemplen passivament el que passa en tants llocs de la nostra societat i del nostre món. Nosaltres estaríem fent el mateix.

Hem de reconèixer que sovint som bastant incoherents. Nosaltres parlem molt però portser en la pràctica sols aspirem a un cristianisme “LIGHT”, ue s’ evadeix de prendre compromisos. Però això no soluciona res.

3.- No és això el que vol Jesús. Ell ens ha dit d’ una manera molt gràfica, que dins d’ una mateixa casa n’ hi haurà cinc de dividits : “tres contra dos i do contra tres”.  Vol que entenguem que construir la seva pau, és a dir, acceptar l’ evangeli amb totes les seves conseqüències, té un preu. Si seguint l’ evangeli jo prenc certes decisions, pot passar que no hi estiguin d’ acord algunes de les persones que m’ envolten. I llavors es podrà crear a prop meu un clima hostil, poc amistós.

Això pot passar per exemple si rebutjo de participar en un negoci “brut” o si em poso al costat d’ una persona que és tractada injustament. I també si dono gratuïtament una part del meu temps o si renuncio a la venjança o em nego a avortar… En diran que sóc estúpid, babau…

Però és aquesta l’ actitud que ens demana Jesús : que no siguem violents o destructors, sinó que defensem els valors de l’ evangeli. I que ho fem amb tanta fermesa, que no ens fem enrere, encara que hi hagi prop nostre persones que no ho entenguin.

Ser cristià és acceptar que el valor màxim de la vida, aquell que està per damunt de tots, és Jesús, el seu evangeli. ´

És aquest el nostre estil de vida ? És aquesta la nostra fermesa ?Quin és, per cadascú de nosaltres, el valor màxim, aquell que tinc per irrenunciable ?

4.- Finalment Jesús també ens ha dit que venia ”a calar foc a la terra”. El foc de la Bíblia és un dels signes de Déu. És aquest foc el que Jesús ve a propagar : el foc de Déu.

No és un foc destructor com aquell que crema boscos sinó un foc purificador que mereix l’ amor que ens té.

A través de la Paraula de Jesús i del seu Esperit, es va destruint el mal que hi ha en nosaltres i ens va purificant els nostres cors.

I un cor purificat és un cor que estima. I és també l’ únic capaç  de viure i d’ irradiar la pau de Jesús : la verdadera pau.

Preguntem-nos si deixem obrar el Senyor en el nostre cor; si ens deixem purificar pel seu foc. Com canviaríem !

Reflexionem-hi !

Mn. Segimon García Ramiro.

   

LECTURES DE LA MISSA

14 d’ agost DIUMENGE XX DURANT L’ANY / Cicle C

Lectura primera Jr 38,4-6.8-10

Ai, mare meva! M’has posat al món a mi,

que tinc contra meu tota la terra

Lectura del llibre de Jeremies

En aquells dies, alguns dels principals de Jerusalem digueren al rei: «Que Jeremies mori d’una vegada. Aquest home no fa sinó desmoralitzar els guerrers que queden a la ciutat i tots els restants del poble. Aquest home no vol el bé del poble, sinó la seva perdició». El rei Sedequies els respongué: «Està a les vostres mans». El rei era incapaç de negar-los res. Ells, doncs, prengueren Jeremies i el tiraren a la cisterna de Melquies, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi baixaren amb unes cordes. A la cisterna no hi havia aigua, sinó fang; Jeremies quedà enfonsat en el fang. Llavors Abdemèlec, un home del palau reial, anà a trobar el rei a la porta de Benjamí i li digué: «Rei, senyor meu, no està bé això que aquests homes han fet amb el profeta Jeremies: l’han tirat a la cisterna, i ara, que ja no hi ha pa a la ciutat, es morirà allà dintre de fam». Llavors el rei donà aquesta ordre a Abimèlec, el cusita: «Emporta’t tres homes i treu de la cisterna el profeta Jeremies abans no es mori».

Salm responsorial 39,2-3a.3bcd.4.18 (R.: 14)

Tenia posada l’esperança en el Senyor,

i ell, inclinant-se cap a mi

ha escoltat el meu clam.

R. Senyor, no tardeu a defensar-me.

O bé:

Al·leluia.

M’ha tret fora del fang,

del llot on em moria,

ha posat els meus peus sobre la roca,

i m’hi sento segur. R.

Ha inspirat als meus llavis un càntic nou,

un himne de lloança al nostre Déu;

tots els qui ho han vist, se n’admiren,

i confien més en el Senyor. R.

Ara soc un pobre desvalgut,

però el Senyor pensa en mi.

Sou vós qui m’ajudeu i em deslliureu,

Déu meu, no trigueu més. R.

Lectura segona He 12,1-4

Sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer

en la prova que ens ha estat proposada

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar; així s’assegué a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats de resistir. En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang.

Al·leluia Jo 10,27

Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor;

també jo les reconec i elles em segueixen.

Evangeli Lc 12,49-57

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no l’hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d’ara dins una mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra».

Deia també a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: “Ja ve la pluja”. I efectivament, la pluja arriba. I quan el vent bufa del sud, dieu: “Farà calor”. I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l’aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?».

 

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

EL PERILL DE L’AMBICIÓ

A l’evangeli d’aquest diumenge es llegeix el text de Lluc (Lc 12,13,21) on Jesús adverteix del perill que suposa l’avarícia i acumular riqueses. Aquesta advertiment va precedit en el text per la intervenció d’un home demanant que Jesús intervingui en un afer d’herència i segueix la paràbola de l’home ric que recolzat per una gran fortuna es disposa a viure bé sense saber que la vida se li acabarà d’immediat.

Tenint en compte la legislació hebrea, l’herència d’una persona era un tot. El més avantatjós era que l’herència es mantingués unida donat que el fraccionament de les propietats restava productivitat sobretot en l’agricultura. L’hereu gestionava les necessitats de la vida en comú dels germans i germanes. Però la separació de béns es podia presentar en qualsevol moment. Llavors el fill gran  rebia el doble que la resta de germans però havia d’assegurar el manteniment de la resta de la família. Vist així es fa comprensible la pregunta de l’home. Es pressuposa que el pare va morir i el fill gran es nega a repartir l’herència. El germà que es sent perjudicat cerca en Jesús un mediador que dirimeixi l’afer extrajudicialment costum habitual en aquells temps. Tot i que la reglamentació sobre l’herència estava regulada en el llibre del Deuteronomi (21,15-17) i del  Nombres (27,1-11; 36, 7-9) era normal que es presentés al cas a un rabí o un expert en la llei perquè a la vida sempre es donen caos no previstos per la llei; per això l’home acudeix a Jesús.

Jesús es nega a acceptar el paper de mediador. El perquè ens el dona l’advertiment del verset 15. “Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no prové pas dels seus béns”. Jesús intueix que l’home no actua mogut per la necessitat d’uns béns que li assegurin la subsistència, sinó que exigeix l’herència per utilitzar-la en el seu propi interès. La demanda de l’home està alimentada per l’ambició de la riquesa i no per la necessitat bàsica de subsistència humana i per això Jesús no vol entrar en el seu joc perquè s’adona que l’arrel de les desavinences entre els dos germans és l’ambició de l’un i l’altre.

Per reblar l’advertiment, Lluc introdueix la paràbola de l’home ric. L’home parla només amb ell mateix i només cal repassar els verbs i pronoms en primera persona. Els seus pensaments giren entorn ell mateix i les seves propietats. Ni Déu ni  els altres compten per res, els ha fet desaparèixer del seu pensament. En això s’assembla a aquells rics de Samaria  que estirats en els seus divans, no senten cap pena pel desastre de les tribus de Josep ( Am 6,3-7). La seva ambició no té mesura: tirarà a terra els graners, en construirà de nous per guardar tot el seu gra. Ha oblidat que, tal com diu el Siràcida  “Béns i mals, vida i mort, pobresa i riquesa, tot ve del Senyor” (11,14) i que tal com ensenya, en el llibre de Qohèlet, la saviesa ancestral d’Israel “menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball no és un bé que depengui de l’home mateix, sinó que és un do de Déu. Perquè, ¿qui pot menjar i qui pot fruir si això no li arriba de Déu? Ell dona saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls”; recollir i emmagatzemar serveix de ben poca cosa: “Tot això també és en va i afany inútil” (2,24-25).

Déu li diu a l’home ric: Neci. És una expressió dura i contundent sobretot si es té en compte la càrrega negativa que el terme té en la literatura bíblica, sobretot en els llibres sapiencials on el neci hi té molt mala premsa. Generalment es contraposa a la figura del savi, el neci és arrogant , insolidari i passa olímpicament de Déu. Aquest judici negatiu el trobem en el sal 14: “ Pensen dintre seu els insensats: «Déu no és res.» Són corromputs, el seu obrar és detestable, no n’hi ha cap que faci el bé”; l’home ric no fa cap afirmació explícita sobre la inexistència de Déu, però viure sense tenir-lo en compte és com negar-lo. Apilonar ingents fortunes amb l’únic objectiu de passar-ho bé a la vida és el súmmum de la insensatesa, sobretot si es té en compte la responsabilitat que exigeix la vida i s’oblida que la mort ho pot estroncar tot en qualsevol moment. L’avar és un impiu, un neci que només vol acaparar sense cap temor de Déu que es el principi de la saviesa (Pr 1,7; 9,10).

Diumenge 18 durant l’any. 31 de Juliol de 2022

AVISOS

·         Aquest diumenge, dia 2 d’ octubre, Mn. Jaime Moyà, que va ser ordenat  sacerdot la setmana passada, presidirà una Missa Unitària, aquí a Sant Josep, a les dotze del migdia. La celebració anirà acompanyada posteriorment d’ un xeflis o pica-pica, al pati del Casal Parroquial, que és obert a tothom. Recordar que tothom qui vulgui participar en l’ obsequi de Mn. Jaime, pot fer-ho dipositant la seva col·laboració, dins d’ un sobre,  a les caixes del final de l’ església.

·         Com cada primer cap de setmana de mes, es fa avui la Col·lecta Especial per a la Parròquia. Trobarem també els sobres adients a l’ entrada de l’ església per a efectuar els nostres donatius.

·         El dilluns 3, de 5 a 6 de la tarda, hi ha la primera sessió del curs de “Vida Creixent”, un moviment laic de persones grans que busca créixer en la fe, partint de l’ Evangeli i de les pròpies experiències. El tema escollit per aquest anys és “Estimar”.  Serà al Casal Parroquial, com en anys anteriors

·         El dimecres 5, a les 7 de la tarda, com tots els primers dimecres de mes, tenim la Missa a la Cripta, per als difunts de la Parròquia. Ja sabeu que s’ entra per la Muralla de Sant Llorenç.

·         Dir-vos també que comença la Catequesi d’ Infants i que es programen cursos i trobades per a diferents nivells, així com conferències i  activitats. El novembre hi haurà també el primer curset de l’ Escola de Teologia. Tot plegat exigeix la col·laboració i el compromís col·lectiu, perquè la formació és sempre clau en una comunitat parroquial.
·         Recordem finalment que diumenge vinent, dia 9 d’ octubre, tenim l’ excursió d’ inici de curs al Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta i a Sant Miquel d’ Olèrdola, a la comarca de l’ alt Penedès. Podeu agafar els tríptics que s’ han editat  i que trobareu al final de l’ església. Les inscripcions es fan al Casal Parroquial, qualsevol dia, de 5 a 9 del vespre.