Full Parroquial 17-7-2022
L’Homilia de Mn. Segimon
HOMILIA DE LA FESTA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Joan 16, 12 -15).
1.- Evangeli d’ avui comença amb unes paraules de Jesús molt il·luminadores : “Encara tinc moltes coses a dir-vos. Quan vindrà l’ Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la Veritat Sencera”.
Els evangelis no són una paraula fossilitzada, una paraula que, un cop s’ ha llegit una vegada, ja ens la sabem i ja no cal tornar-la a llegir perquè n’ hem extret tot el significat. Al contrari : Jesús ens vol dir que l’ Esperit Sant que portem dins ens va revelant a poc a poc, d’ una manera progressiva, el sentit profund de les paraules de Jesús. Mai no podrem dir que l’ he exhaurit : sempre serà paraula nova.
Recordo una mare separada que passava angúnies econòmiques i que deia que fins aleshores no havia descobert el sentit profund d’ aquella petició del Parenostre en què demanem al Senyor que ens doni el pa de cada dia. Ara la resava cada matí amb una nova esperança.
Potser nosaltres hem tingut també experiències semblants. Hi ha passatges evangèlics que hem escoltat moltes vegades i que ens relliscaven : ens sonaven a cosa coneguda. Però arriba un moment que, potser perquè hi ha hagut canvis importants en la nostra vida o tal vegada perquè hem sabut escoltar d’ una manera més receptiva. El cas és que aquelles paraules ens trasbalsen i ens fan impacte. És l’ Esperit de Jesús que portem dins qui ens hi ha fet descobrir un sentit nou que fins aleshores no havíem copsat.
Hem de ser conscients que el Senyor té encara moltes coses a dir-nos. L’ Evangeli encara guarda secrets, secrets que ens poden il·luminar la vida i omplir-la d’ esperança.
2.- Hi ha també una altra ensenyança molt important que podem treure de l’ evangeli d’ aquest diumenge de la Santíssima Trinitat. Jesús, que sempre es presenta com a Fill de Déu, ens parla avui del Pare i de l’ Esperit Sant.
Vol que entenguem que ser cristià no és creure senzillament en Déu sinó creure en un Déu que és Pare i Mare : és a dir, que ens ha creat, que ens ha donat la vida i que és provident amb nosaltres perquè ens estima. En creure en un Déu que també és Fill, és a dir, que ha volgut experimentar el dolor, la injustícia i la mort, com nosaltres, perquè tinguéssim la seguretat que ens comprèn. I en un Déu que és Esperit Sant, és a dir, una força d’ amor que habita en el nostre cor, que ens va descobrint progressivament el sentit de les paraules de Jesús i que ens va impulsant a assemblar-nos-hi cada cop més.
Aquest és el Déu en qui hem de creure, si volem ser cristians. Un Déu que no solament ens mana coses sinó que es posa a fer-les conjuntament amb nosaltres, perquè el portem dins.
3.- Si Jesús ens ho hagués revelat, nosaltres no hauríem descobert mai que el nostre Déu no és un Déu solitari. I si Jesús ha volgut fer-nos-ho saber no és pas per satisfer la nostra curiositat intel·lectual sinó per una raó molt més seriosa : perquè entenguem com hem de viure.
Nosaltres som fets a imatge de Déu, però d’ un Déu trinitari. Per tant, la nostra vida només trobarà el sentit ple en la mesura que siguem capaços de ser imatges d’ aquest Déu trinitari, enmig del món. És a dir : en la mesura que, com el nostre Pare del Cel, siguem capaços d’ estimar tothom sense que ningú ens resulti indiferent, perquè tots som fills d’ aquest Déu provident, que es preocupa del creixement de tots, sense excloure ningú.
També hem de reflectir la imatge de Jesús , el fill de Déu, el germà de tots, que ha vingut a servir i no pas a fer-se servir. I amb una preferència pels més necessitats. Sempre tenim a prop nostre persones que són més dèbils, com per exemple, els ancians, els malalts, els infants, els immigrants, els desprotegits. Són aquests els qui hem de cuidar més si volem ser com Jesús.
I finalment sent imatges d’ aquell Esperit que és portador de joia i d’ esperança. Però que, sobretot, ens impulsa a estimar.
Continuem ara la nostra Eucaristia, que és una trobada amb aquest Jesús que encara té moltes coses a dir-nos.
Reflexionem – hi !
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
17 de juliol DIUMENGE XVI DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Gn 18,1-10a
Senyor, no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Abraham a l’alzina de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Alçà els ulls i veié tres homes aturats davant d’ell. Així que els veié corregué a rebre’ls des de l’entrada de la tenda, es prosternà, inclinà el front fins a terra i digué: «Senyor, si m’heu concedit el vostre favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent. Permeteu que portin aigua per rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra de l’alzina. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que us ha fet passar prop del vostre servent». Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit».
Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: «Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets». Després corregué cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan tot era a punt, prengué mató, llet i el vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d’ells sota l’ombra de l’alzina, mentre ells menjaven. Llavors li preguntaren: «On és Sara la teva esposa?». Abraham respongué: «És dintre la tenda». Ell li digué: «L’any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill».
Salm, responsorial 14,1b-3a.3b-4b.5 (R.: 1a)
Qui podrà viure a la muntanya sagrada?
El qui obra honradament
i practica la justícia,
diu la veritat tal com la pensa;
quan parla, no escampa calúmnies.
R. Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?
Mai no fa mal al proïsme,
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honra i aprecia els fidels del Senyor. R.
No fia els seus diners a interès,
ni es ven per condemnar cap innocent.
El qui obra així mai no caurà. R.
Lectura segona Col 1,24-28
El misteri que d’ençà que existeixen els segles,
Déu guardava amagat, ara l’ha revelat al seu poble sant
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l’Església. Ara jo soc servidor d’aquesta Església: Déu m’ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres les seves promeses, el seu misteri secret, que d’ençà que existeixen els segles i les generacions humanes ell guardava amagat, però que ara ha revelat al seu poble sant. Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i la grandesa d’aquest misteri que ell es proposava a favor dels qui no són jueus. El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l’esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres. Nosaltres l’anunciem. Sense fer distincions, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist.
Al·leluia Cf. Lc 8,15
Feliços els qui amb cor bo i dòcil
guarden la paraula de Déu,
i donen fruit amb perseverança.
Evangeli Lc 10,38-42
Marta l’acollí. Maria ha escollit la millor part
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
TRIBULACIONS
A la segona lectura d’aquest diumenge llegim uns versets del primer capítol de la carta als colossencs (Col 1 24-28). El text comença dient: “Ara estic content de patir per vosaltres i de completar en el que falta en les tribulacions de Crist (v.24)”. Sorprèn l’expressió “ completar el que falta a les tribulacions de Crist” Es fa molt difícil imaginar que Pau pensés que pot afegir quelcom al valor que té per ell la mort de Jesús a la creu. De cap manera hom es pot imaginar que Pau suggerís que podia romandre reduïda l’eficàcia de la mort de Jesús. És que fou una acció imperfecta? És que fou un esdeveniment que no es va acabar del tot? És que va succeir d’una manera deficient?.
Davant aquest plantejament cal fer algunes consideracions. El terme estrella és “thlipsis”, tribulacions. Aquest terme en el Nou testament no s’aplica mai a Jesús. En canvi, sí que parla de les tribulacions de l’apòstol (1Co 7,28; 2Co 1,4; 4,17; 6,4; 7,4; 8,2; 2 Te 1,6). Sense que aparegui el terme tribulacions, aquestes són descrites a 2Co 11,23-29 amb tot detall per Pau manifestant les tribulacions que com apòstol ha de suportar per portar a terme el seu treball missioner. Els sofriments de Jesús són una cosa i les tribulacions de Pau una altra. En tot cas, les tribulacions de Pau el fan solidari del sofriment i patiment de Jesús.
Tribulacions és un terme dins el judaisme usat per designar els temps de calamitats que precedeixen l’adveniment de la salvació definitiva. Aquest pensament d’estil apocalíptic l’usa Marc en el seu evangeli (13, 19.24) i ho fa com a preludi de l’adveniment del Fill de l’Home. Si en el pensament jueu les tribulacions indiquen que Déu no trigarà a intervenir enviant el Messies, en el Nou Testament les tribulacions són la característica que hi ha entre la primera vinguda de Jesús i el seu retorn.
Donat que el sofriment va unit al ministeri apostòlic, el sofriment que falta és el que va unit a la predicació dels enviats que han de constituir i fer créixer noves comunitats i d’una manera especial quan aquestes sorgeixen entre els gentils en confrontació amb el judaisme tradicional. En tot cas, el que falta són les tribulacions que, al llarg de la història, s’esdevindran a fi de portar a terme la realitat salvadora i alliberadora de Jesús.
Per dues vegades en el nostre text apareix la paraula “mystêrion”. L’ésser humà d’aquella època que es considerava religiós es veia empresonat per un destí cec i inflexible; tenallat per el poder angoixant de dimonis i esperits malignes que rondaven pels aires o per forces semi divines perverses. No és estrany, doncs, que davant l’allau opressor de tantes potències sobrenaturals, els éssers humans religiosos del món grec – romà sentissin la necessitat de cercar l’ajuda d’altres poders superiors que contrarestessin aquestes forces malignes i que els alliberessin de tants perills. Les religions mistèriques del món grec- romà oferien la possibilitat d’una protecció davant de tantes pors i temors.
Les religions mistèriques estaven perfectament organitzades en el món hel·lenístic i romà; tenien un fort atraient. Ser membre d’una d’elles s’aconseguia per mitjà d’uns rituals d’iniciació detalladament regulats. L’accés als misteris estava reservat a uns pocs privilegiats. Les pràctiques i comportaments estaven protegits pels silenci.
Quan el cristianisme començà a créixer hagué de fer front a aquest fenomen i havia d’oferir quelcom millor que les religions dels misteris. El cristianisme oferia una salvació millor, més completa, més segura i a sobre gratuïta. Jesús és completament superior a les divinitats salvadores dels misteris.
El text que llegim avui proclama i afirma amb tota claredat que davant el ventall i mercat de misteris, només un és el misteri veritable, sòlid, segur i gratuït i aquest és Crist. Ara s’ha revelat universalment a tothom i no només a uns pocs privilegiats, sense secrets, sense necessitat de condicionants previs. En Crist es revela el pla de Déu sobre la història humana a fi que es faci realitat la salvació de tota persona humana.
Diumenge 16 durant l’any. 17 de Juliol de 2022