Full Parroquial 10-7-2022
L’Homilia de Mn. Segimon
HOMILIA DE LA FESTA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Joan 16, 12 -15).
1.- Evangeli d’ avui comença amb unes paraules de Jesús molt il·luminadores : “Encara tinc moltes coses a dir-vos. Quan vindrà l’ Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la Veritat Sencera”.
Els evangelis no són una paraula fossilitzada, una paraula que, un cop s’ ha llegit una vegada, ja ens la sabem i ja no cal tornar-la a llegir perquè n’ hem extret tot el significat. Al contrari : Jesús ens vol dir que l’ Esperit Sant que portem dins ens va revelant a poc a poc, d’ una manera progressiva, el sentit profund de les paraules de Jesús. Mai no podrem dir que l’ he exhaurit : sempre serà paraula nova.
Recordo una mare separada que passava angúnies econòmiques i que deia que fins aleshores no havia descobert el sentit profund d’ aquella petició del Parenostre en què demanem al Senyor que ens doni el pa de cada dia. Ara la resava cada matí amb una nova esperança.
Potser nosaltres hem tingut també experiències semblants. Hi ha passatges evangèlics que hem escoltat moltes vegades i que ens relliscaven : ens sonaven a cosa coneguda. Però arriba un moment que, potser perquè hi ha hagut canvis importants en la nostra vida o tal vegada perquè hem sabut escoltar d’ una manera més receptiva. El cas és que aquelles paraules ens trasbalsen i ens fan impacte. És l’ Esperit de Jesús que portem dins qui ens hi ha fet descobrir un sentit nou que fins aleshores no havíem copsat.
Hem de ser conscients que el Senyor té encara moltes coses a dir-nos. L’ Evangeli encara guarda secrets, secrets que ens poden il·luminar la vida i omplir-la d’ esperança.
2.- Hi ha també una altra ensenyança molt important que podem treure de l’ evangeli d’ aquest diumenge de la Santíssima Trinitat. Jesús, que sempre es presenta com a Fill de Déu, ens parla avui del Pare i de l’ Esperit Sant.
Vol que entenguem que ser cristià no és creure senzillament en Déu sinó creure en un Déu que és Pare i Mare : és a dir, que ens ha creat, que ens ha donat la vida i que és provident amb nosaltres perquè ens estima. En creure en un Déu que també és Fill, és a dir, que ha volgut experimentar el dolor, la injustícia i la mort, com nosaltres, perquè tinguéssim la seguretat que ens comprèn. I en un Déu que és Esperit Sant, és a dir, una força d’ amor que habita en el nostre cor, que ens va descobrint progressivament el sentit de les paraules de Jesús i que ens va impulsant a assemblar-nos-hi cada cop més.
Aquest és el Déu en qui hem de creure, si volem ser cristians. Un Déu que no solament ens mana coses sinó que es posa a fer-les conjuntament amb nosaltres, perquè el portem dins.
3.- Si Jesús ens ho hagués revelat, nosaltres no hauríem descobert mai que el nostre Déu no és un Déu solitari. I si Jesús ha volgut fer-nos-ho saber no és pas per satisfer la nostra curiositat intel·lectual sinó per una raó molt més seriosa : perquè entenguem com hem de viure.
Nosaltres som fets a imatge de Déu, però d’ un Déu trinitari. Per tant, la nostra vida només trobarà el sentit ple en la mesura que siguem capaços de ser imatges d’ aquest Déu trinitari, enmig del món. És a dir : en la mesura que, com el nostre Pare del Cel, siguem capaços d’ estimar tothom sense que ningú ens resulti indiferent, perquè tots som fills d’ aquest Déu provident, que es preocupa del creixement de tots, sense excloure ningú.
També hem de reflectir la imatge de Jesús , el fill de Déu, el germà de tots, que ha vingut a servir i no pas a fer-se servir. I amb una preferència pels més necessitats. Sempre tenim a prop nostre persones que són més dèbils, com per exemple, els ancians, els malalts, els infants, els immigrants, els desprotegits. Són aquests els qui hem de cuidar més si volem ser com Jesús.
I finalment sent imatges d’ aquell Esperit que és portador de joia i d’ esperança. Però que, sobretot, ens impulsa a estimar.
Continuem ara la nostra Eucaristia, que és una trobada amb aquest Jesús que encara té moltes coses a dir-nos.
Reflexionem – hi !
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
10 de juliol DIUMENGE XV DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Dt 30,10-14
Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir
Lectura del llibre del Deuteronomi
Moisès s’adreçà al poble i li digué: «Escoltaràs el Senyor, el teu Déu, guardant els seus manaments i els seus decrets escrits en el llibre d’aquesta Llei, i et convertiràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l’ànima. La Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast. No és pas al cel, que puguis dir: Qui és capaç de pujar-hi per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Ni és tampoc a l’altra banda del mar, que puguis dir: Qui és capaç de travessar-lo per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir: les tens als llavis, les tens al cor».
Salm responsorial 68,14 i 17.30-31.33-34.36-37 (R.: 33)
A vós us prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant,
vós que sou fidel a salvar els amics.
El vostre amor, Senyor, vessa bondat;
mireu-me, per la vostra gran misericòrdia.
R. Els humils que busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida».
O bé:
Al·leluia.
Jo, Déu meu, soc un pobre sofrent.
Que el vostre ajut em defensi.
Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
reconeixeran la grandesa del Senyor. R.
Se n’alegraran els humils quan ho vegin;
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida».
El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius. R.
Déu salvarà Sió,
reconstruirà les viles de Judà;
hi habitaran els servents del Senyor,
ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els que estimen el nom de Déu. R.
Lectura segona Col 1,15-20
Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.
Al·leluia Jo 6,63b.68b
Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida,
vós teniu paraules de vida eterna.
Evangeli Lc 10,25-37
Per a mi, qui són aquests altres?
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús s’alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?». Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?». Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs».
Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?». Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava, donà dos denaris a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home que havia caigut en mans de lladres?». Ell respongué: «El qui es va compadir d’ell». Jesús li digué: «Doncs tu fes igual».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
MOLT A PROP TEU
Els israelites són a Moab, a l’est de la mar Morta. Han vagat quaranta anys pel desert sota el lideratge de Moisès, i s’enfronten a dos canvis significatius. Una és que Moisès morirà aviat, sense haver entrat a la Terra Promesa. La segona és que el poble aviat creuarà el riu Jordà per entrar a la Terra Promesa. A les acaballes del llibre del Deuteronomi, Moisès els transmet la seva saviesa al llit de mort.
En el capítol 28, Moisès ha promès benediccions si els israelites obeeixen els manaments de Déu (28,1-14). Després els adverteix de les conseqüències que comporta la desobediència (28:15-68).
Segueix el capítol 29 amb una crida a renovar l’aliança amb el Senyor i els recorda el viatge miraculós que havien fet d’Egipte fins a Moab i la victòria sobre els reis que volien atacar Israel. Els recorda la idolatria de les nacions per les quals han passat i els adverteix que el Senyor castigarà els idolatres.
En el capítol 30, comença dient-los que es converteixin (hebreu: sub, tornar/convertir-se) al Senyor amb tot el cor (v:2) i el Senyor renovarà la vida (v:3). Promet que el Senyor els portarà a la Terra Promesa (v,5) i circumcidarà els seus cors (v,6) i maleirà els seus enemics (v,7) i recorda que escoltar el Senyor i complir els manaments es garantia de prosperitat (vv.8i 9). I aquí és on comença el text de la primera lectura d’avui (Dt 30, 10-14). Els capítols 28 i 29 són bastant negatius en el seu to perquè adverteixen Israel de les conseqüències de la desobediència i fa una crida a l’obediència. Ara Moisès espera que els israelites escoltin i retornin al Senyor a fi de gaudir de les seves benediccions. Tot i que, segons el text, Moisès pronuncia les paraules a Moab, cal pensar que el text fou escrit – si més no retocat- desprès de l’experiència de l’exili.
El verb hebreu ”shub” és clau en el text que precedeix la nostra lectura que hi apareix en el v.10. És un “terme – concepte” fonamental de la teologia deuteronomista. El redactor del text nia l’esperança, en el profund del seu cor, que Israel, tornant / convertint-se dels seus pecats tornarà a ser el poble de Déu. Està convençut que el retorn a Déu prepara el retorn de l’exili i que retornant a Déu, Ell retornarà la seva mirada cap Israel. Valent-se del verb tornar / convertir-se estableix una xarxa de relacions entre el convertir-se dels pecats, tornar de l’exili i el tornar Déu a fixar-se en Israel.
L’estil amb que està escrit el text ens porta a establir lligams amb la literatura sapiencial. De fet hi ha una estreta relació entre llei i saviesa. Així ho ensenya el mateix Deuteronomi: “Mireu: el Senyor, el meu Déu, m’ha manat que us ensenyi aquests decrets i aquestes prescripcions perquè els compliu … Guardeu-los i compliu-los. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per savis i assenyats. Quan sentiran parlar de tots aquests decrets, diran: “Quina saviesa i quin seny té aquesta gran nació!” (Dt 4,5-6). “La llei desborda de saviesa” dirà el Siràcida (24,25, també Ba 4,1). L’autèntica saviesa és el coneixement de la llei; “qui fa seva la llei, obté saviesa” dirà també el Siràcida (15,1). A semblança de la saviesa que es fa present a la terra (Ba 3,38) i que s’ofereix com un regal (Pr 8), la llei també s’ofereix en tant que, com diu el nostre text, és fàcil de trobar.
“La paraula és molt a prop teu”. Els rabins admetien la llei escrita i la llei oral. Algunes escoles rabíniques consideraven que ambdues tenien el mateix valor perquè ambdues provenien de Moisès. Desprès de l’exili la llei oral prengué molta força (Ne 8,7). En un temps on no hi havia internet, ni impremtes, ni fotocopiadores ni editorials que reprodueixen els textos a milers, la transmissió oral tels textos tenia un paper de primer ordre. La gent no sabia llegir ni tenia una còpia personal i escrita de la llei per això la llei oral permet que l’autor del text pugui dir: la llei la tens a prop. La proclamació oral comporta la memorització, la memorització la interiorització i aquesta fa que la llei quedi gravada en el cor i això està en perfecta sintonia amb el profeta Jeremias (31,33) quan diu: “Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriure en el seu cor”. De ser escrita en taules de pedra (Ex 31,18), la llei ara quedarà gravada en el cor de les persones.
Diumenge 15 durant l’any 10 de Juliol de 2022