Full Parroquial 12-6-2022

L’Homilia de Mn. Segimon

HOMILIA DE LA FESTA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Joan 16, 12 -15).

1.- Evangeli d’ avui comença amb unes paraules de Jesús molt il·luminadores : “Encara tinc moltes coses a dir-vos. Quan vindrà l’ Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la Veritat Sencera”.

Els evangelis no són una paraula fossilitzada, una paraula que, un cop s’ ha llegit una vegada, ja ens la sabem i ja no cal tornar-la a llegir perquè n’ hem extret tot el significat. Al contrari : Jesús ens vol dir que l’ Esperit Sant que portem dins ens va revelant a poc a poc, d’ una manera progressiva, el sentit profund de les paraules de Jesús. Mai no podrem dir que l’ he exhaurit : sempre serà paraula nova.

Recordo una mare separada que passava angúnies econòmiques i que deia que fins aleshores no havia descobert el sentit profund d’ aquella petició del Parenostre en què demanem al Senyor que ens doni el pa de cada dia. Ara la resava cada matí amb una nova esperança.

Potser nosaltres hem tingut també experiències semblants. Hi ha passatges evangèlics que hem escoltat moltes vegades i que ens relliscaven : ens sonaven a cosa coneguda. Però arriba un moment que, potser perquè hi ha hagut canvis importants en la nostra vida o tal vegada perquè hem sabut escoltar d’ una manera més receptiva. El cas és que aquelles paraules ens trasbalsen  i ens fan impacte. És l’ Esperit de Jesús que portem dins qui ens hi ha fet descobrir un sentit nou que fins aleshores no havíem copsat.

Hem de ser conscients que el Senyor té encara moltes coses a dir-nos. L’ Evangeli encara guarda secrets, secrets que ens poden il·luminar la vida i omplir-la d’ esperança.

2.- Hi ha també una altra ensenyança molt important que podem treure de l’ evangeli d’ aquest diumenge de la Santíssima Trinitat. Jesús, que sempre es presenta com a Fill de Déu, ens parla avui del Pare i de l’ Esperit Sant.

Vol que entenguem que ser cristià no és creure senzillament en Déu sinó creure en un Déu que és Pare i Mare : és a dir, que ens ha creat, que ens ha donat la vida i que és provident amb nosaltres perquè ens estima. En creure en un Déu que també és Fill, és a dir, que ha volgut experimentar el dolor, la injustícia i la mort, com nosaltres, perquè tinguéssim  la seguretat que ens comprèn. I en un Déu que és Esperit Sant, és a dir, una força d’ amor que habita en el nostre cor, que ens va descobrint progressivament el sentit de les paraules de Jesús i que ens va impulsant a assemblar-nos-hi cada cop més.

Aquest és el Déu en qui hem de creure, si volem ser cristians. Un Déu que no solament ens mana coses sinó que es posa a fer-les conjuntament amb nosaltres, perquè el portem dins.

3.- Si Jesús ens ho hagués revelat, nosaltres no hauríem descobert  mai que el nostre Déu no és un Déu solitari. I si Jesús ha volgut fer-nos-ho saber no és pas per satisfer la nostra curiositat intel·lectual sinó per una raó molt més seriosa : perquè entenguem com hem de viure.

Nosaltres som fets a imatge de Déu, però d’ un Déu trinitari. Per tant, la nostra vida només trobarà el sentit ple en la mesura que siguem capaços  de ser imatges d’ aquest Déu trinitari, enmig del món. És a dir : en la mesura que, com el nostre Pare del Cel, siguem capaços  d’ estimar tothom sense que ningú ens resulti indiferent, perquè tots som fills d’ aquest Déu provident, que es preocupa del creixement de tots, sense excloure ningú.

També hem de reflectir  la imatge de Jesús , el fill de Déu, el germà de tots, que ha vingut a servir i no pas a fer-se servir. I amb una preferència pels més necessitats. Sempre tenim a prop nostre persones que són més dèbils, com per exemple, els ancians, els malalts, els infants, els immigrants, els desprotegits. Són aquests els qui hem de cuidar més si volem ser com Jesús.

I finalment sent imatges d’ aquell Esperit que és portador de joia i d’ esperança. Però que, sobretot, ens impulsa a estimar.

Continuem ara la nostra Eucaristia, que és una trobada amb aquest Jesús que encara té moltes coses a dir-nos.

Reflexionem – hi !

Mn. Segimon García Ramiro.

   

LECTURES DE LA MISSA

12 de juny SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Cicle C

Lectura primera Pr 8,22-31

La saviesa compartia amb els homes les seves delícies

Lectura del llibre dels Proverbis

Això diu la Saviesa de Déu: «De molt abans de començar les seves obres el Senyor m’infantà com a primícia de tot el que ha fet. He estat configurada des de sempre, des del començament, abans que la terra existís. No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d’on brollen les aigües, i jo ja havia nascut. He nascut abans que les muntanyes, abans que fossin plantades les altures; encara no havia fet la terra ni els llacs, ni la massa terrosa dels continents; quan ell instal·lava la volta del cel, jo hi era; quan traçava el cercle de l’horitzó sobre els oceans, quan fixava allà dalt el cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l’oceà, quan posava límits al mar que no desobeeix les seves ordres, quan construïa els fonaments de la terra, jo era al seu costat com un deixeble preferit, feia les seves delícies cada dia, jugava contínuament a la seva presència, jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies».

Salm responsorial 8,4-5.6-7.8-9 (R.: 2a)

Quan miro el cel que han creat les mans vostres,

la lluna i els estels que hi heu posat.

Jo dic: Què és l’home, perquè us en recordeu?

Què és un mortal, perquè li doneu autoritat?

R. Senyor, sobirà nostre, que n’és de gloriós

el vostre nom per tota la terra!

Gairebé l’heu igualat als àngels,

l’heu coronat de glòria i de prestigi,

l’heu fet rei de les coses que heu creat,

tot ho heu posat sota els seus peus. R.

Ramades de bous i ovelles,

fins i tot els animals de la selva,

l’ocell que vola i els peixos del mar,

i tot el que segueix els camins dels oceans. R.

Lectura segona Rm 5,1-5

Estem en pau amb Déu, gràcies a Crist,

per l’amor que l’Esperit Sant vessa en els nostres cors

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, ara que ja som justos, com a creients que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu. Encara més: fins enmig de les proves trobem motiu de satisfacció, perquè sabem que les proves ens fan constants en el sofriment, la constància obté l’aprovació de Déu, l’aprovació de Déu dona esperança, i l’esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.

Al·leluia Cf. Ap 1,8

Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant,

a Déu que és, que era i que ha de venir.

Evangeli Jo 16,12-15

Tot allò que és del Pare és meu;

l’Esperit Sant rebrà d’allò que és meu i us ho anunciarà

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu».

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

TENIR ENTRADA

En el primer tram de la carta als Romans (Rm 1,16-4-25) Pau exposa un dels punts fonamentals del seu pensament teològic: el poder de Déu per declarar just l’ésser humà al marge del compliment de les obres de la Llei jueva. El segon bloc comença amb el text (Rm 5,1-5) que llegim a la segona lectura d’aquest diumenge; en aquesta part de la carta mostrarà les conseqüències que la justificació per la fe té per la vida cristiana. El text s’ha escollit perquè en ell s’hi constata l’acció del Pare, de Jesús el Fill i de l’Esperit, resultant així apropiat per la festivitat de la Santíssima Trinitat.

En esquema el text mostra els resultats de la justificació: estar en pau amb Déu, tenir entrada en el do de la gràcia i esperar la glòria de Déu. Tot això s’esdevé, no obstant, en un món on les proves i les tribulacions continuen essent-hi presents. Això ha de ser motiu de satisfacció perquè les proves estimulen la paciència, la paciència obté la virtut i és el fonament de l’esperança que assegura que el do de l’Esperit ha estat vessat en els cors dels creients.

 

“Estem en pau amb Déu” (v.1) dirà Pau als cristians de Roma que coneixen de sobres la propaganda imperial muntada per enaltir la Pax romana; saben de memòria la retòrica de l’imperi. Roma establí la pau a base de dominar i pacificà l’imperi per la força de les armes, insistint en el reconeixement de l’emperador com Senyor del món. L’afirmació de Pau és revolucionària: només Déu és Senyor de món. La paraula grega que traduïm per pau és “eirene” però Pau, com un bon jueus que és, sap que el terme prové de la paraula hebrea “shalom” que vol dir quelcom més que absència d’hostilitats. Pel que fa a les relacions amb Déu, pau és estar en harmonia espiritual amb Déu, tenir el cor i la voluntat personals conjuminats amb la voluntat de Déu. La pau de Déu és possible gràcies a l’acció de Jesús i el do de l’Esperit.

 

La justificació dona entrada a la gràcia. Gràcia és el favor purament gratuït concedit per un poderós a una persona que l’implora; gràcia és el favor de Déu envers una humanitat que no se’l mereix, és l’acompliment del projecte de salvació de Déu portat a terme per Jesús; gràcia és l’amor que Déu ens té.

 

Per entendre l’expressió  “tenim accés a aquesta gràcia” cal imaginar-se un rei molt poderós assegut en el seu tron des del qual va concedint privilegis i favors. La gent normal no pot acostar-s’hi i només uns pocs privilegiats tenen accés a la seva presència. Els profetes de l’Antic Testament varen expressar simbòlicament la grandesa del tron de Déu en el cel que simbolitza la grandesa, la majestat i la transcendència de Déu, la distància infinita respecte el creat (Is 6,1; Ez 1,26). Existia la convicció que veure Déu era morir (Ex 33,20) i això omplia de por. No hi havia accés directe i immediat vers Déu. Calia la mediació ( i encara amb limitacions) dels sacerdots per accedir a la presència de Déu.

 

Amb Jesús la relació dels homes amb Déu ha canviat. Quan mor a  la creu el vel del temple es trenca de dalt a baix senyal que s’han trencat les barreres que impedeixen l’accés a Déu que habita simbòlicament a la part més sagrada del santuari (Mc 15,38; Mt 27,51; Lc 23,45). Jesús crucificat, ressuscitat i exaltat a la dreta de Déu ha entrat al santuari celestial (tema que exposa amb detall la carta als Hebreus He 9,11-12) i  intercedeix en favor d’aquells pels quals va morir. Jesús obre l’accés a la salvació definitiva que es farà total a la fi dels temps.

 

Tenir accés a la gràcia comporta esperar a participar en la glòria de Déu. A la mateixa carta als romans, Pau ha dit “ tots havien pecat i vivien provats de la glòria de Déu” (3,23). Ara justificats, l’accés és possible. Tenien en compte la imatge del tron present en el nostre text, la glòria és la presència de Déu. “Déu us crida a la seva glòria” diu 1 Tes 2,12. Els justificats estan cridats a participar d’aquesta presència benefactora de Déu.

 

Diumenge de la Santíssima Trinitat. 12 de Juny de 2022

AVISOS

·         A partir d’ ara, cada dijous al vespre, Adoració Eucarística a la Capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, de 18 a 20, amb Rosari a ¼ de 8.