Full Parroquial 29-5-2022
L’Homilia de Mn. Segimon
HOMILIA DEL DIUMENGE DE L’ ASCENSIÓ (Lc 24, 46-53). 29 de maig 2022.
1.- Jesús va viure pocs anys entre nosaltres, però l’ empremta que ens ha deixat és inesborrable. I abans d’ anar-se’n definitivament a la casa del Pare, ens encarrega una missió : “Vosaltres sou els meus testimonis”.
Som els testimonis de Jesús. Som els que hem de donar fe que Jesús no és una faula sinó una realitat. És un encàrrec realment seriós. Tant si som homes com dones, tant si som solters com casats, separats, religiosos o vidus; tant si som comerciants, com metges, tècnics, treballadors, estudiants o mestresses de casa, per a tots, l’ objectiu fonamental de la nostra vida és escampar per tot arreu la Bona Nova de Jesús : ajudar a descobrir que tots som fills i filles de Déu i que ens hem d’ estimar com a germans. I que aquesta és la clau de la felicitat. No n’ hi ha d’ altra.
Preguntem-nos sincerament : És aquest l’ objectiu de la meva vida ? Altrament… què faig en aquest món ?
2.- Jesús també ens ha dit unes paraules que fan reflexionar : “El Messies havia de patir i de ressuscitar”. Totes dues coses : patir i ressuscitar.
Nosaltres som els continuadors de Jesús. I ell ens adverteix clarament que en qualsevol camí que escollim trobarem el patiment. Hi hem de comptar. Però el sofriment viscut en la fe no és mai inútil. És com el de la dona que infanta : sempre és portador de vida.
Ens tocarà lluitar per a portar a terme la “missió” rebuda. Hi haurà moments difícils, com ho van ser els de la Passió per Jesús. Però finalment, com ell, arribarem al triomf.
L’ Ascensió de Jesús ens ve a confirmar que el desig de viure eternament feliços que tots portem al cor no és una utopia sinó que és possible. Que un dia serà realitat.
Ens ho creiem, això ? Vivim d’ acord amb aquesta esperança ? No tinguem por, perquè en aquesta línia no estem mai sols. “Jo us enviaré el do que el Pare Déu ha promès i vindrà sobre vosaltres”.
Ens ho ha dit Jesús i ell és fidel en les seves promeses. Tots, des del Baptisme, portem dins, el seu Esperit. Un Esperit que, si no l’ ofeguem, ens porta llum, força, pau interior i, sobretot, capacitat d’ estimar.
3.- L’ Evangeli d’ avui també ens transmet el darrer gest que va fer Jesús abans d’ anar-se’n : “Alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s’ allunyà d’ ells portat amunt cap al cel”.
Les persones no solament ens comuniquem amb les paraules. També portem dins moltes coses amb un gest. Amb una mirada, amb un somriure, amb una encaixada…si n’ expressem de coses !
És ben cert. Per exemple, a través del prevere, quan rebem el sagrament de la reconciliació; al final de la missa; quan us caseu…. I la benedicció de Déu no és mai un gest inútil sinó que sempre és eficaç. Preguntem-nos si sabem valorar aquesta constant protecció del Senyor.
4.- L’ evangeli acaba dient-nos que, un cop Jesús havia desaparegut de la seva vista, els deixebles “plens d’ una alegria immensa, se’ n tornaren a Jerusalem”. Tornen a la seva feina habitual però ja no són els mateixos : hi tornen amb un cor nou, renovat, més esperançat. És el fruit d’ haver estat en contacte amb Jesús.
Tant de bo que l’ eucaristia tingués aquest mateix efecte en nosaltres : Ajudar-nos a tornar a les nostres tasques habituals amb més esperança, amb més capacitat d’ estimar, amb més ganes de viure.
Reflexionem-hi !
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
29 de maig DIUMENGE VII DE PASQUA
ASCENSIÓ DEL SENYOR / Cicle C
Solemnitat
Lectura primera Fets 1,1-11
S’enlairà davant d’ells
Lectura dels Fets dels Apòstols
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del Regne de Déu.
Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant». Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?». Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra».
Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel».
Salm responsorial 46,2-3.6-7.8-9 (R.: 6)
Aplaudiu, pobles de tot el món,
aclameu Déu amb entusiasme.
El Senyor és l’Altíssim, el terrible,
rei de reis a tot el món.
R. Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
O bé:
Al·leluia.
Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
Canteu a Déu, canteu-li,
canteu al nostre rei. R.
Que és rei de tot el món,
canteu a Déu un himne.
Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat. R.
Lectura segona He 9,24-28;10,19-23
Crist ha entrat al cel mateix
Lectura de la carta als cristians hebreus
Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del veritable, fet per mà d’homes, sinó que ha entrat al cel mateix, i s’ha presentat davant Déu per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades, altrament hauria hagut d’anar sofrint la seva passió des de la creació del món. De fet no ha aparegut fins ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada com a víctima per abolir el pecat. Els homes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una sola vegada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui esperen el moment de rebre’l.
Germans, la sang de Jesús ens permet d’entrar confiadament al lloc santíssim. Ell n’ha inaugurat l’entrada, obrint-nos un camí nou i viu en el cortinatge d’accés, que és el seu propi cos. Tenim un gran sacerdot a la casa de Déu. Per tant, presentem-nos-hi amb tota la fe d’un cor que no enganya, ja que el nostre cos ha estat rentat amb l’aigua del baptisme, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa. Mantinguem ferma l’esperança que ens dona la fe que professem: Déu compleix fidelment les seves promeses.
Al·leluia Mt 28,19.20
Aneu a convertir tots els pobles;
jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.
Evangeli Lc 24,46-53
Mentre els beneïa, era emportat amunt cap al cel
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis. Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt». Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània, alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel; ells es prosternaren adorant-lo. Després, plens d’una alegria immensa, se’n tornaren a Jerusalem. I contínuament eren al temple donant gràcies a Déu.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
PRESERVAR LA UNITAT
En el setè diumenge de pasqua pertoca llegir un fragment de l’anomenada pregària de Jesús (Jn 17,1-26). Els tres cicles litúrgics reparteixen la pregària en tres fragments. En el cicle C es llegeixen els versets 20-26. La introducció a la pregària (v 1) comença dient: “Desprès d’haver dit tot això, Jesús…” , d’aquesta manera enllaça la pregària de Jesús amb els anteriors discursos de comiat (cc.13-16). En la tradició veterotestamentària jueva després de pronunciar un discurs de comiat el patriarca o heroi que es s’acomiadava dels seus pronunciava una darrera pregària. Seguint aquest costum, l’autor del quart evangeli ha volgut situar una gran pregària després dels dos discursos de comiat.
L’autor del quart evangeli posa en boca de Jesús una pregària pels deixebles de, per dir-ho d’alguna manera, segona fornada. Atenent-nos al mateix evangeli, són els que en l’aparició als deixebles quan hi ha Tomàs, Jesús lloa dient: “Feliços els qui creuran sense haver vist” (20,29). És lògic pensar que les comunitats joàniques on es produeix el quart evangeli van créixer, suposem que en nombre i en extensió. Aquests futurs deixebles creuran gràcies a la paraula dels primers. La paraula no és altra cosa que l’ensenyament de Jesús i la proclamació de la seva mort i resurrecció esdeveniment que reporta la salvació. I aquesta paraula quedarà consignada en el text evangèlic que, en el cas de les comunitats joàniques, és el quart. Aquest evangeli per aquestes comunitats serà la seva “carta magna” el seu referent indiscutible.
Jesús prega per la unitat dels deixebles: “Que tots siguin u”. Habitualment quan es llegeixen aquestes paraules es tendeix a pensar en els cismes i ruptures que s’han produït a llarg de la història de l’Església. Evidentment l’autor del quart evangeli no estava pensant en això. El tema de la unió apareix en altres passatges de l’evangeli. A l’acabament de la paràbola del bon pastor Jesús diu: “Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu i hi haurà un sol ramat i un sol pastor” (Jn 10,16). També en la imatge del cep i els sarments hi ha una referència a la unitat, sobretot pel que fa a mantenir-se unit a la comunitat i , de retruc, mantenir-se units els membres del grup: “Si algú se separa de mi és llençat fora i s’asseca com les serments” (Jn 15,6).
El conjunt de les tres cartes de Joan donen notícia de situacions difícils que comprometeren greument la unitat entre les esglésies joàniques: problemes doctrinals i dificultats en les relacions personals entre cristians i també malentesos greus entre els responsables. És cert que les cartres s’escrigueren desprès de l’evangeli. Es donaren aquestes situacions en el temps en que es redactaren les cartes o quan es va escriure l’evangeli ja passava alguna cosa? El fet que la pregària de Jesús inclogui una petició per la unitat fa pensar que les tensions venien de lluny.
Les fortes tensions internes en la comunitat eren degudes a interpretacions diverses i fins i tot contraposades sobre la persona de Jesús. Uns i altres es consideraven cristians veritables. No tots els creients en Jesús, sobretot els judeocristians, van acceptar el pas del rol messiànic de Jesús (això els era fàcil admetre-ho) a la revelació de Jesús com a Fill de Déu i en conseqüència de la condició divina del Verb. Aquesta fou l’afirmació i proclamació sobre Jesús que s’imposà com a més representativa de la tradició joànica.
A més d’això hi havia el grup dels qui negaven que Jesús s’hagués encarnat fent-se un home sotmès a la mort. Aquests foren els qui iniciaren una tendència de caràcter gnòstic que fou causa també d’uns escissió a l’interior de les esglésies joàniques.
És important no passar per alt el fonament que ha de tenir aquesta unitat. Aquesta no ha de ser de tipus institucional a fi que tot funcioni millor, ni una unitat resultat d’un consens. El model i el fonament ha de ser la unitat recíproca entre el Pare i el Fill, unitat viscuda en l’amor de l’un a l’altre. La comunitat, per tant, és cridada a viure en un amor fratern donant testimoni de la perfecta unitat entre el Pare i el Fill, presentant-se davant el món com una comunitat unida, farà més fàcil aconseguir que el món cregui.
Diumenge 7é de Pasqua. 29 de Maig de 2022