Full Parroquial 15-5-2022

L’Homilia de Mn. Segimon

HOMILIA CINQUÈ DIUMENGE DE PASQUA (Apocalipsi 21, 1-5 /Joan 13, 31-35)

1.- La segona lectura ens ha parlat d’ “un Cel nou i d’ una Terra Nova”, és a dir, del Regne que Déu té preparat per a tots aquells que l’ estimen.

Els imagineu ? Per això Jesús va morir a la creu. Perquè, malgrat les nostres debilitats,  fos possible la nostra salvació. Una salvació que –no ho oblidem- es va fent cada cop més plena a través de l’ Eucaristia de cada diumenge, que ens va transformant en homes i dones nous, més semblants a Jesús.

2.- Però ens equivocaríem si penséssim que Jesús va donar la vida perquè un dia poguéssim habitar en el seu Regne de Plenitud. No. Jesús va donar la vida perquè nosaltres, els qui creiem en Ell, tinguéssim la força necessària  per començar ja a renovar aquest món en què vivim : per fer-ne una Terra Nova.

El Senyor ens demana a tots un compromís sincer per a anar aconseguint que aquesta terra comenci a ser  l’ avançada del Cel. És a dir, un món que cada vegada s’ acosti més al projecte de Déu. Ningú que es digui creient, es pot desentendre d’ aquest compromís. Pensem si en seria de diferent la nostra vida si de veritat aquest món fos conforme al desig de Déu.

I la ciència i la tècnica estarien al servei de l’ home i no pas de la guerra i de la violència ! Quants problemes greus com la fam, les malalties, la ignorància, es solucionarien si tot el que es gasta per destruir i matar, es destinés a aquests usos, pacífics, tan vitals !.

Llavors també regnaria la pau autèntica dins de cada família, de cada país, en tot el món i també en el cor de tota persona humana. I en fi podríem seguir somiant.

Us imagineu, pares i mares, que els vostres fills poguessin viure en un món així ? Doncs és aquest el món que Déu vol !

3.- La pregunta que ens podem fer és si tot això que hem dit és una utopia irrealitzable o si podem anar donant passos en aquesta direcció.

La resposta la trobem a l’ evangeli que hem escoltat. Jesús ens senyala el camí per a renovar-ho tot : que ens estimem els uns als altres. “Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres”.

Aquesta és la solució del problema. Si nosaltres som capaços d’ estimar, és a dir, d’ ajudar i respectar les persones, podem estar segurs que estem fent progressar el món, acostant-lo cada cop més al projecte de Déu.

Perquè, quan ens sentim estimats de debò, alguna cosa neix dins nostre. L’ amor estimula  allò de millor que hi ha en la persona humana. I el bé es va estenent i renovant la terra. I, encara que els problemes siguin immensos, esforcem-nos-hi amb esperança.

No tinguem moral de derrota, perquè llavors es perd l’ estímul per lluitar. No siguem d’ aquells que solament critiquen però que no mouen un dit. Potser no depèn de nosaltres eliminar tot el mal del món. Però sí que depèn de mi augmentar-lo. Doncs… no l’augmentem !

I fem alguna cosa més . Recordem aquelles paraules  d’ Albert Schweitzer que, parlant dels problemes immensos del Tercer Món, deia : “La diferència que hi ha entre el que caldria fer i el que tu pots fer, és la mateixa que hi ha entre l’ oceà infinit i una gota d’ aigua. Però d’ aquesta gota depèn que visquis o no a l’ altura de persona humana”.

Posem-hi la nostra goteta : estimem de veritat, tal com ens ha dit Jesús. La resta ja la farà el Senyor. El seu Esperit no resta inactiu : treballa en el cor de molts homes i dones de bona voluntat, que també aniran portant la seva gota d’ aigua.

“Jo faré que tot sigui nou”, ens ha dit el Senyor a la segona lectura. Ens ho hem de creure. Jesús no ha ressuscitat en va. S’ ha d’ anar notant a través nostre, la seva influència.

I aquí hi ha un repte important per als pares, perquè això s’ aprèn bàsicament a casa i a l’ escola. Reflexionem-hi !

Mn. Segimon García Ramiro.

   

LECTURES DE LA MISSA

15 de maig DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle C

Lectura primera Fets 14,21b-27

Anunciaven a la comunitat tot el que Déu havia fet junt amb ells

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pau i Bernabé se’n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar al Regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions. Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats, i amb pregàries i dejunis els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut. Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d’anunciar a Perga la paraula, baixaren a Atàlia, i d’allà se’n tornaren per mar a Antioquia, des d’on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu perquè duguessin a terme l’obra que acabaven d’acomplir. Així que arribaren, reuniren la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe als qui no són jueus.

Salm responsorial 144,8-9.10-11.12-13ab (R.: 1)

El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al càstig, gran en l’amor.

El Senyor és bo per a tothom,

estima entranyablement tot el que ell ha creat.

R. Beneiré el vostre nom per sempre,

Déu meu i rei meu.

O bé:

Al·leluia.

Que us enalteixin les vostres criatures,

que us beneeixin els fidels;

que proclamin la glòria del vostre Regne

i parlin de la vostra potència. R.

Que facin conèixer als homes les gestes del Senyor,

la magnificència gloriosa del seu Regne.

El vostre Regne s’estén a tots els segles,

el vostre imperi, a totes les generacions. R.

Lectura segona Ap 21,1-5a

Déu ens eixugarà dels ulls totes les llàgrimes

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs, i vaig sentir cap a l’indret del tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-que-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat». Llavors el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou».

Al·leluia Jo 13,34

Us dono un manament nou, diu el Senyor:

Que us estimeu els uns als altres

tal com jo us he estimat.

Evangeli Jo 13,31-33a.34-35

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.

Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus».

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

AFERMAR COMUNITATS

La primera lectura d’aquest diumenge narra l’acabament del primer viatge del projecte missioner de Pau. El text es troba al  llibre dels Fets des Apòstols (Ac 14,21b-27).

El primer que crida l’atenció és la gran quantitat de noms de poblacions. Hom hi podria veure simplement una informació a l’estil d’un reportatge o com un diari de missió que va consignant els esdeveniments. Però cal veure-hi més. Al darrere de cada nom geogràfic hi ha una comunitat cristiana, cadascuna amb la seva peculiaritat i personalitat. Comunitats nascudes com a resultat de la tasca evangelitzadora de Pau. Amb el que diem es veu com la comunitat té en aquest passatge un paper important. Fixem-nos que Lluc recorda que Pau i Bernabé foren enviats per la comunitat d’Antioquia de Síria a evangelitzar. Ara tornen a la comunitat que es reuneix expressament per rebre informació dels resultats aconseguits. Pau i Bernabé no informen a una autoritat superior a qui cal retre comptes, sinó que comparteixen el que han fet amb la comunitat.

També crida l’atenció que Pau i Bernabé tornin a Antioquia passant per aquelles ciutats on han estat rebutjats i perseguits: Antioquia de Pisídia (13,50), Iconi (14,5-6), Listra  (14,19-20) comunitats sotmeses a dificultats originades per la confrontació amb els jueus defensors de la llei mosaica. L’anunci de la bona Nova no està exempt de dificultats, ja ho va predir el mateix Jesús (Lc 21,12-18). El mateix Pau en les seves cartes detalla les contrarietats i dificultats de la seva  missió ( 1Co 4,11-13; 2Co 4,8-9; 6,4-10; 11,23-33; 12,10; Rm 8,35-36). Pau i Bernabé escullen el camí més complicat per tornar a Antioquia, hi havia rutes més fàcils i menys perilloses; en això segueixen l’exemple de Jesús que anà a Jerusalem passant per Samaria, el camí més dificultós ( Lc 9,52s).

“A cada església van designar-hi responsables que les presidissin” (v.23). El terme grec traduït per responsables és “presbyteroi” que vol dir ancians o homes d’edat avançada. Hi he versions que al traduir usen el terme preveres. Traduir “presbyteroi” per responsables és una traducció interpretativa. De fet ni en les seves cartes autèntiques ni en les deuteropaulines l’apòstol Pau no parla mai ni de preveres ni d’ancians. A 1Te parla dels que “treballen entre vosaltres” que es podrien considerar com una mena de dirigents. A Fl 1,1 parla de bisbes i diaques però no d’ancians, reflectint la situació existents de les comunitats receptores de les cartes pastorals on sí es mencionen els bisbes i diaques (Tt 1,5; 1 Tm 5,17-19), càrrecs propis d’un model d’organització eclesial més propi del s. II. El que passa és que qui escriu el llibre dels fets dels Apòstols és Lluc i aquest, quan es tracta de la direcció de comunitats els més probable és que estigui pensant en l’estil de direcció de les comunitats palestinenques que es regien per un consell d’ancians, estil de direcció inspirat en les sinagogues jueves on un consell d’ancians exercia el govern d’una sinagoga.

En les cartes que Pau dirigeix a les joves esglésies sorgides de la seva activitat missionera hi ha constància d’una gran diversitat d’estructures organitzatives i formes ministerials. És coherent pensar que a cada comunitat hi havia cristians dedicats a la seva guia i al seu servei. Per Pau el sol fet d’haver rebut l’Esperit pel baptisme faculta qualsevol cristià pel servei i el guiatge, malgrat tot, Pau parla d’uns ministeris fonamentals encaminats al creixement de la comunitat: apòstols, profetes i mestres ( 1Co 12,28).

Pel que fa a les noves comunitats sorgides del seu primer viatge missioner: Antioquia de Pisídia, Listra, Iconi, Debre, a Pau li preocupa la consolidació de la fe i la vida d’aquestes i vol ajudar-les en les dificultats i prevenir-les de predicadors forans que les podrien desviar de la fidelitat a l’evangeli. A aquest fi es val de la seva autoritat i presència, de les seves cartes i quan no pot anar-hi hi envia delegats i és coherent pensar que quan aquests no donin abast, s’elegeixin responsables estables i permanents. El plural responsables fa pensar que es tracta d’equips dirigents i d’individus concrets amb tasques de direcció i que es tracti d’elecció fa pensar que tota la comunitat participa de la designació. La consolidació de les comunitats afavorirà el creixement de l’Església.

Diumenge 5é de Pasqua. 15 de Maig de 2022

AVISOS

·         Aquest diumenge, dia 2 d’ octubre, Mn. Jaime Moyà, que va ser ordenat  sacerdot la setmana passada, presidirà una Missa Unitària, aquí a Sant Josep, a les dotze del migdia. La celebració anirà acompanyada posteriorment d’ un xeflis o pica-pica, al pati del Casal Parroquial, que és obert a tothom. Recordar que tothom qui vulgui participar en l’ obsequi de Mn. Jaime, pot fer-ho dipositant la seva col·laboració, dins d’ un sobre,  a les caixes del final de l’ església.

·         Com cada primer cap de setmana de mes, es fa avui la Col·lecta Especial per a la Parròquia. Trobarem també els sobres adients a l’ entrada de l’ església per a efectuar els nostres donatius.

·         El dilluns 3, de 5 a 6 de la tarda, hi ha la primera sessió del curs de “Vida Creixent”, un moviment laic de persones grans que busca créixer en la fe, partint de l’ Evangeli i de les pròpies experiències. El tema escollit per aquest anys és “Estimar”.  Serà al Casal Parroquial, com en anys anteriors

·         El dimecres 5, a les 7 de la tarda, com tots els primers dimecres de mes, tenim la Missa a la Cripta, per als difunts de la Parròquia. Ja sabeu que s’ entra per la Muralla de Sant Llorenç.

·         Dir-vos també que comença la Catequesi d’ Infants i que es programen cursos i trobades per a diferents nivells, així com conferències i  activitats. El novembre hi haurà també el primer curset de l’ Escola de Teologia. Tot plegat exigeix la col·laboració i el compromís col·lectiu, perquè la formació és sempre clau en una comunitat parroquial.
·         Recordem finalment que diumenge vinent, dia 9 d’ octubre, tenim l’ excursió d’ inici de curs al Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta i a Sant Miquel d’ Olèrdola, a la comarca de l’ alt Penedès. Podeu agafar els tríptics que s’ han editat  i que trobareu al final de l’ església. Les inscripcions es fan al Casal Parroquial, qualsevol dia, de 5 a 9 del vespre.