Full Parroquial 8-5-2022

L’Homilia de Mn. Segimon

HOMILIA DEL QUART DIUMENGE DE PASQUA. DIUMENGE DEL BON PASTOR.  

(Joan 10, 27-30)

1.- Diumenge del bon Pastor. De les múltiples imatges que intenten descriure  qui és Jesús per a nosaltres (l’ Anyell, el Senyor, el Rei, la Pedra angular, el Fill de l’ Home, la Llum, el Servent, la Veritat, la Vida, la Porta…)en aquest diumenge 4art de Pasqua cada any se’ns presenta Jesús com el Bon Pastor, seguint el capítol 10 de l’ Evangeli de Joan : Jo conec les meves ovelles i elles em coneixen i em segueixen.

Però aquest lliurament admirable per part del Pastor ens demana a nosaltres una actitud receptiva i acollidora. : “Les meves ovelles escolten la meva veu i elles em segueixen”. És veritat que la imatge i la mateixa paraula de “ramat” i d’ “ovelles” no semblen entusiasmar-nos molt avui. El nom de “ramat” indica tal vegada “gregarisme”, falta de personalitat.

No és aquesta certament la intenció de Jesús en comparar-nos a un ramat, perquè ressalta altres qualitats que podem copiar d’ unes ovelles fidels al seu pastor.

Si volem ser seguidors de Jesús, no es tracta solament d’ estar batejats sinó de creure en ell, d’ escoltar la seva veu, tractar de que la nostra mentalitat sigui com la seva. Això, no només quan el camí se’ns fa fàcil sinó també  quan estem immersos  encara “en la gran tribulació  de la que ens parla l’ Apocalipsis. És llavors quan més llum i força ens voldrà comunicar Crist – Ressuscitat, a través de la seva comunitat i dels Sagraments.

En el diumenge del bon Pastor farem bé d’ examinar-nos si nosaltres som “bones ovelles” i bons deixebles de Crist – Jesús. Si el coneixem, si l’ escoltem i si el seguim.

2.- La salvació és per a tots i respecte a casa un. Hi ha encara un altre aspecte que ens fa pensar. Com el bon Pastor s’ ocupa de totes les ovelles i ha donat la seva vida per totes, així l’ Església intenta ser universal i anunciar a tots els homes la Bona Nova, amb la perspectiva ideal que ja ens presenta l’ Apocalipsis : una gernació immensa de tota raça i de llengua, que ja gaudeix de Déu.

A més, les lectures d’ avui ens inviten a pensar si el nostre mètode evangelitzador és com el del Crist, coneixent a cada un i respectant la seva situació i la seva cultura.

En la tasca missionera que l’ Església ha anat desenvolupant des de fa molts segles, és notori l’ esforç  d’ inculturació de la Teologia i de la Litúrgia, segons les característiques culturals de cada poble. Fa temps que l’ Església s’ ha decidit a adoptar les llengües vives de cada regió per a la seva celebració litúrgica, cosa que ja en el segle IX intentaren fer  els germans Ciril i Metodi en terres eslaves i altres missioners en el segle XVI, al llunyà Orient. 

Per a evangelitzar les persones i els pobles, a més del pas que s’ ha donat del llatí a  les més de quatre-centes llengües en què ara es celebra a l’ Església, ens resta encara molta tasca a fer.

També haurem d’ adaptar-nos  a la situació de fe de les persones… i dels nuvis que vénen a demanar les seves noces per l’ Església. O de les famílies que demanen el Baptisme o la Primera Comunió o l’ enterrament eclesiàstic per als seus.

3.- El Bon Pastor ens parla i ens alimenta en l’ Eucaristia. En l’ Eucaristia, tal vegada sigui el moment privilegiat en què nosaltres, seguidors de Jesús, escoltem la seva veu, fem cas del que ens diu i ens alimentem amb el seu Cos i amb la seva Sang, quan ell, com l’ autèntic Bon Pastor “ens dóna la vida eterna”.

En l’ oració sobre les ofrenes d’ avui, expressem una vegada més una definició del que succeeix cada vegada que celebrem l’ Eucaristia com a memorial de la mort salvadora de Jesucrist : que l’ actualització repetida de la nostra redempció sigui per a nosaltres font de goig incessant. 

Tanmateix, fora de la celebració, en el decurs del dia i de la setmana, hem de seguir essent els deixebles que escolten la seva veu i el segueixen en el seu estil de vida.

Pensem-hi !

Mn. Segimon García Ramiro.

   

LECTURES DE LA MISSA

8 de maig DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle C

Lectura primera Fets 13,14.43-52

Ara ens adrecem als qui no són jueus

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s’assegueren. Quan ja es dispersava la gent reunida a la sinagoga, molts dels jueus i dels prosèlits seguiren Pau i Bernabé. Ells els parlaven, mirant de persuadir-los que es mantinguessin fidels a la gràcia de Déu. El dissabte vinent gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor. Quan els jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant que es posaren a impugnar amb paraules injurioses tot el que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra”».

Quan sentiren això els qui no eren jueus, se n’alegraren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe. La paraula del Senyor s’escampava per tota la regió.

Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat a promoure una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de protesta, s’espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n’anaren a Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant.

Salm responsorial 99,2.3.5 (R.: 3c)

Aclameu el Senyor arreu de la terra,

doneu culte al Senyor amb cants de festa,

entreu davant d’ell amb crits d’alegria.

R.: Som el seu poble i el ramat que ell pastura.

O bé:

Al·leluia.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,

que és el nostre creador i que som seus,

som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.

Que n’és, de bo, el Senyor!

Perdura eternament el seu amor,

és fidel per segles i segles. R.

Lectura segona Ap 7,9.14b-17

L’Anyell serà el seu pastor,

i els menarà vora les fonts de l’aigua viva

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans. Un dels ancians em digué: «Aquests són els qui venen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs. Per això estan davant el tron de Déu, donant-li culte nit i dia dins el seu santuari. El qui seu en el tron els protegirà amb la seva presència, mai més no passaran fam, mai més no passaran set, ni estaran exposats al sol ni a la calor, perquè l’Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls».

Al·leluia Jo 10,14

Jo soc el bon pastor, diu el Senyor:

jo reconec les meves ovelles,

i elles em reconeixen a mi.

Evangeli Jo 10,27-30

Jo dono la vida eterna a les meves ovelles

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

UN PAS CAP ALS PAGANS

En la vida de sant Pau ocupa un lloc molt important la ciutat d’Antioquia. Va ser allà on va descobrir la primera comunitat cristiana formada de jueus i de pagans convertits, i on va prendre consciència plena de la urgència de la missió que anés més enllà de les fronteres de l’Israel històric. Gràcies a l’encoratjament de la comunitat, Pau va poder instal·lar allà la seva base d’operacions per a la resta de les seves grans correries apostòliques. I allà va tornar sempre al final de les mateixes per associar els seus germans a l’acció de gràcies pel progrés de l’Evangeli.

A Antioquia va ser on l’Esperit el va designar juntament amb Bernabé per dur a terme la primera missió apostòlica (Ac 13,1-3). Van sortir d’Antioquia i es van dirigir a l’illa de Xipre, terra de Bernabé. Arribats a Salamina es van dirigir a Pafos, on més tard embarcarien per dirigir-se cap a les regions de Pisídia i Panfília. Desembarquen a Perga i es dirigeixen Antioquia de Pisídia. La primera lectura d’avui, un fragment del llibre dels Fets dels Apòstols (Ac 13,14.43-52), ens parla de la seva estada en aquesta ciutat concretament de la reacció dels jueus després del llarg discurs de Pau durant l’estada a la sinagoga d’aquesta ciutat.

El discurs de Pau no agrada als jueus, sobretot als dirigents de la sinagoga. Què els ha dit? L’homilia de Pau ha exposat als jueus d’Antioquia de Pisídia que la història de salvació està encaminada totalment a la persona de Jesús, el Salvador que Déu  ha disposat en favor d’Israel i és en virtut d’aquest Jesús ressuscitat que arriba l’anunci del perdó dels pecats i la salvació que els jueus no han aconseguit amb la llei de Moisès; aquesta salvació l’obté tot aquell que simplement creu en Jesús.  Pau demana als jueus adhesió a Jesús en qui culminen les promeses de Déu i també demana als pagans la conversió sense necessitat de sotmetre’s a les exigències de la llei impossible de complir i inútil per aconseguir la salvació.

Els dirigents de la sinagoga demanen a Pau i Bernabé que tornin el dissabte següent a fi de continuar la seva exposició. Hom pensaria que han quedat encantats i que en volen més. Tot el contrari. Davant el desacord i l’argumentació de les paraules de Pau, el requeriment dels líders de la sinagoga respon al desig de preparar-se per refutar el plantejament de Pau i Bernabé pel que fa a la única via de salvació, Jesús.

L’estratègia no dona resultat; la segona intervenció de Pau i Bernabé a la sinagoga esdevé un èxit total, “gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la Paraula del Senyor”.  La reacció dels jueus és furibunda, a manca d’arguments profereixen paraules injurioses i atien el descrèdit. La violència emprada no prové només de l’enveja sinó que s’hi cou un argument teològic de pes. Israel es considera el poble escollit, ell és el dipositari de la llei donada a Moisès al Sinaí que és l’única que pot conferir la salvació. Els pobles estrangers si la volen aconseguir han de passar per l’acceptació de la llei mosaica amb totes les seves imposicions i prescripcions. Israel es considera el mediador necessari per la salvació de la humanitat. Tot aquest entramat teològic salta pels aires quan Pau i Bernabé proclamen que tan sols amb la fe en Jesús ressuscitat i l’acceptació de la seva persona n’hi ha prou per aconseguir la salvació i que no cal observar les prescripcions de la llei de Moisès per aconseguir-la.

Pau i Bernabé han seguit una estratègia de predicació segons la qual s’adrecen primer als jueus (Ac 13,5; 3,26; Rm 1,16; 2,10-11) però els jueus han rebutjat la seva predicació i no han acceptat que Déu hagi constituït Jesús l’únic i definitiu mitjancer de la salvació. Llavors prenen la decisió de dirigir-se als pagans. Ho fan seguint el mandat de Jesús de ser testimonis d’ell fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8). Aporten, a més, l’aval de l’Escriptura:  “Jo t’he fet llum de les nacions perquè portis la meva salvació d’un cap a l’altre de la terra” (Is 49,6). La mateixa Escriptura tan apreciada pels jueus contempla ja l’accés dels pagans a la salvació. La profecia d’Isaïes es complirà (Lc 2,32) en Jesús: “llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el teu poble”.

Diumenge 4rt de Pasqua. 8 de Maig de 2022.

AVISOS

  1. Segueixen les conferències de l’ Escola de Teologia. En aquesta ocasió es parla de  “Jesús, una aproximació històrica” i són a càrrec de Carles Comes. Seran els dies 26 de maig i 2 i 9 de juny, a les 7 de la tarda. Podeu veure els programes que es van repartir fa uns dies.
  1. El dissabte vinent, 28, Concert Benèfic per Càritas a l’ església de l’ Hospital que anirà a càrrec de la Coral “La Perla de l’ Havana”. L’ entrada és lliure amb aportacions voluntàries.
  I, el mateix dia, de 5 a 9 del vespre, aquí al davant, al Casal Parroquial, Tastet de Menjar Peruà (Mixtura Peruana) organitzat pels Amics del Bisbe Joan Godayol.
  1. Es prepara una excursió de fi de curs de cara al diumenge 12 de juny. Es va, amb autocar, al Santuari de la Mare de Déu del Cós, que queda a la Garrotxa. I, a la tarda, es visitarà l’ Espai Cràter, d’ Olot. Hi ha tríptics explicatius a l’ entrada de l’ església i les inscripcions estan ja obertes : qualsevol dia a la tarda de 5 a 9, al Casal Parroquial.
  1. Dir-vos que s’ ha publicat ja el segon número del Butlletí que preparen els responsables del nostre Arxiu de Sant Josep, amb diferents articles que fan referència a la història de la Parròquia. Es disposa també d’ exemplars del primer número. Si no en trobeu al final de l’ Església, podeu demanar-los als responsables de l’ Arxiu o al  Despatx Parroquial.
  1. Finalment, el proper diumenge dia 29, a les 7 de la tarda, hi ha la Pregària de Taizé, de cada darrer diumenge de mes. En aquesta ocasió es fa a l’ Església del Sagrat Cor, del carrer d’ Aribau, al barri de Peramàs-Esmandies.