Full Parroquial 1-5-2022

L’Homilia de Mn. Segimon

HOMILIA DEL 3er DIUMENGE DE PASQUA (Joan 21, 1-19)        1 de maig del 2022.

El Ressuscitat segueix essent el protagonista. Jesús ressuscitat omple tota l’ escena : és a qui anuncien els apòstols, a qui canten i fan homenatge els àngels i els benaurats en el cel, qui s’ apareix als seus al costat del llac i qui perdona Pere.

1)    La pesca miraculosa en el nom de Crist Ressuscitat.

Després d’ una nit en la que no havien aconseguit pescar res, al llac, a indicació de Jesús, Pere i els seus amics tenen una pesca miraculosa. ¡ Quantes nits de treball infructuós recordem en la nostra vida personal i apostòlica !  Encara que també segurament  eren pesques miraculoses que no es podien explicar  pels mers recursos i mèrits humans, sinó que es deurien atribuir a l’ ajuda invisible de Crist i del seu Esperit.

2)    Fracassos i èxits, alegries i decepcions.

Podem aprendre la lliçó de l’ Evangeli : quan Jesús hi era, els deixebles aconseguien una pesca admirable . Quan no hi era… no pescaven res.

Igual ens passa a nosaltres. El Crist Ressuscitat que se’ ns apareix en la seva Paraula, en la seva Eucaristia, en la presència continuada en la nostra existència, és qui fa eficaç el nostre treball.  L’ avís que va donar Jesús als seus al darrer Sopar val també per a nosaltres : “Sense mi, no podeu fer res”. Això ens invita a no comptar solament amb els nostres mètodes i estructures sinó a treballar en el nom del Senyor, amb una actitud d’ humilitat i a la vegada amb la confiança què el nostre treball no serà en va. Ell –Jesús- donarà eficàcia al que nosaltres fem.

3)    Valentia per al testimoniatge de la nostra fe.

Els apòstols ens donen un admirable exemple de coherència i valentia. No es deixen emmordassar en el seu testimoni, ni per les prohibicions, ni per l’ ambient hostil ni per la presó.

En el decurs dels segles  ¡ quants cristians han imitat els Apòstols donant testimoni . fins i tot amb les seves vides, de la seva fe en Crist Ressuscitat !  Joves i grans, religiosos i laics, homes i dones, des del Papa fins al darrer nen que ha fet la primera comunió, segueixen donant exemple d’ aquesta enteresa que ens hauria de contagiar a tots. Perquè segueix fent falta, en mig d’ aquest món, que està més aviat distret. Fan falta cristians i comunitats així, que es sentin  i actuïn com a testimonis de Crist, moguts per l’ Esperit.

Són testimonis creïbles de Crist, les comunitats i les famílies que s’ estimen i que promouen la Pau i la Justícia; que s’ esforcen per ajudar tothom, en actitud de servei, en mig d’ un món egoista. Ja ens va dir Jesús : “En això coneixeran que sou deixebles meus; si us estimeu els uns als altres”.

Per grans que siguin les dificultats i per hostil i indiferent que ens sembli l’ ambient social, si estem plens de la Pasqua del Senyor, convençuts de la fe en Ell i moguts pel seu Esperit, se’ns notarà en tot moment, en les paraules i en els fets, quina és la nostra motivació.

Ens mantindrem ferms en la fe, independents de les modes o dels corrents ideològics o dels interessos humans o, fins i tot, de les ordres que ens puguin donar lleis merament humanes o persones interessades en fer-nos callar. Tal vegada haurem de recordar també nosaltres la consigna  que va donar Sant Pere : “S’ ha d’ obeir Déu, abans que els homes”

4)     L’ Eucaristia que ens prepara cada vegada Crist.

No només aquell esmorzar al costat del llac, amb pa i peix, sinó res menys que el seu Cos i la seva Sang. I ens diu : “Preneu i mengeu”. És  el que enriqueix la nostra fe i ens dóna forces per a ser cada vegada més creïbles testimonis de Crist Ressuscitat, en aquest món.

Mn. Segimon García Ramiro.    

LECTURES DE LA MISSA

1 de maig DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle C

Lectura primera Fets 5,27b-32.40b-41

Nosaltres en som testimonis,

i n’és també testimoni l’Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies els apòstols comparegueren davant el sanedrí, i el gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home». Pere i els apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen». Ells prohibiren als apòstols de parlar més en nom de Jesús, i els deixaren anar. Els apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús.

Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b (R.: 2a)

Amb quin goig us exalço, Senyor!

m’heu tret a flor d’aigua quan m’ofegava,

i no heu permès que se n’alegrin els enemics.

Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts,

quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat la vida.

R.: Amb quin goig us exalço, Senyor!

O bé:

Al·leluia.

Canteu al Senyor, els qui l’estimeu,

enaltiu la seva santedat.

El seu rigor dura un instant;

el seu favor, tota la vida.

Cap al tard tot eren plors,

l’endemà són crits de joia. R.

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;

ajudeu-me, Senyor.

Heu mudat en joia les meves penes,

Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre. R.

Lectura segona Ap 5,11-14

L’Anyell que ha estat degollat

és digne de rebre tot poder

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, tot mirant la visió vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que rodejava el tron de Déu, junt amb els vivents i els ancians. Eren milers i miríades de miríades que cridaven: «L’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança». Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que deien: «Al qui seu al tron i a l’Anyell sigui donada la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles». Els quatre vivents responien: «Amén». I els ancians es prosternaren adorant.

Al·leluia

Crist, el creador de totes les coses, ha ressuscitat

i s’ha compadit del llinatge humà.

Evangeli Jo 21,1-19

Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava.

Igual va fer amb el peix

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me’n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu». Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.

Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?». Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

VEURE EL CEL

Entre les cartes a les set esglésies i les visions dels set segells, el llibre de l’Apocalipsi presenta Joan invitat a contemplar el cel i una litúrgia celestial que acaba amb una doxologia – esclat de lloança dirigida al qui seu al tron i a l’Anyell – que llegim a la segona lectura d’aquest diumenge ( Ap 5,11-14).

L’autor de l’Apocalipsi no veu només el que està passant, la persecució de l’Església pel poder romà, sinó també el que passarà en el futur. La lluita entre el poder romà i l’Església porta a veure-hi i pensar en aquesta gran lluita establerta  entre Déu i el diable al llarg de tota la historia de l’Església, història farcida de dificultats, de lluites en les que noves feres i prostitutes sembla que siguin les que en surten més ben parades. Les aparences fan pensar en una Església abocada al fracàs i a la destrucció però no és així.

En la visió inaugural de 4,1-5,14 ( que com hem dit en llegim les versets finals) Joan és portat a contemplar el món celestial, allà veu el qui seu al tron, l’Anyell, els 24 ancians, els 4 vivents i miríades d’àngels. La desharmonia, les lluites, les persecucions, les catàstrofes que van apareixent a tot al llarg del llibre de l’Apocalipsi i que són el resultat del poder i de la maldat humana contrasten i amb l’harmonia que hi ha en el cel que es fruit del poder diví i que s’expressa en la litúrgia celestial i la lloança. La terra és el lloc on dominen els impius, els idòlatres, els opressors. El cel és el mon transcendent de Déu, és el món dels sants, dels qui no són opressors ni idòlatres. Veure el cel és veure un món no perceptible per la vida luxosa de l’imperi i la ciutat de Roma  i no obstant es fa visible per Joan representant d’una Església que camina vers la fi. Aquesta és la fi que espera a la història humana. La història humana de l’Església, segons els designis de Déu, va cap a una fi que Déu té ben determinada. A Joan li és concedit de contemplar anticipadament aquesta fi: un nou poble de Déu triomfant que contrasta amb l’actual poble de Déu que està sofrint a la terra.

Gran part del text que llegim avui l’ocupa una doxologia. Aquesta paraula prové de l’unió de dues paraules gregues “doxa” que vol dir glòria i “logos” que vol dir paraula; doxologia voldrà dir, per tant, allò que es diu de la glòria de Déu i, per deducció, proclamar o enaltir la glòria de Déu. Són abundantíssimes les doxologies escampades per tot l’Antic i el Nou testament. Són expressions breus, concises, denses, sovint en estil d’himnes. El llenguatge humà i per tant també el bíblic no sempre té una funció informativa, no sempre ha de trametre missatges. Hi ha ocasions en que el llenguatge tramet emocions, sentiments o estats d’ànim deixant en un segon terme el missatge o el contingut doctrinal.

La doxologia es desmarca d’altres tipus de pregària com es ara la pregària de perdó. No s’implora el perdó de Déu; en aquest sentit és la típica pregària dels salvats, dels alliberats representats pels 24 ancians. Al estar salvats ja no  necessiten demanar perdó per unes culpes de les que n’ha estat redimits per la sang de l’Anyell. Als salvats només els és pròpia la lloança, la doxologia.

La doxologia tampoc és una pregària de súplica o de petició. No es demana res a Déu. En aquest sentit cal destacar el caràcter gratuït de la doxologia; d’ella no se n’espera cap benefici ni cap resultat. La gratuïtat es realitza en una doble dimensió; l’ésser humà no n’espera cap benefici, és pura lloança a Déu. Tampoc Déu necessita res de res perquè ho té tot. És lloança a Déu pel que Ell és, reconeixement de la seva grandesa. La doxologia mostra l’actitud autènticament religiosa que reconeix la grandesa de Déu a partir de la consciència de la petitesa humana. La doxologia situa l’ésser humà en el lloc que realment li correspon. És una actitud pura i simplement d’adoració que ha d’ocupar el primer lloc en qualsevol actitud i pregària del creient, per això és tan pròpia del llenguatge celestial.

Diumenge 3er de Pasqua 1 de Maig de 2022

AVISOS

·         Aquest diumenge, dia 2 d’ octubre, Mn. Jaime Moyà, que va ser ordenat  sacerdot la setmana passada, presidirà una Missa Unitària, aquí a Sant Josep, a les dotze del migdia. La celebració anirà acompanyada posteriorment d’ un xeflis o pica-pica, al pati del Casal Parroquial, que és obert a tothom. Recordar que tothom qui vulgui participar en l’ obsequi de Mn. Jaime, pot fer-ho dipositant la seva col·laboració, dins d’ un sobre,  a les caixes del final de l’ església.

·         Com cada primer cap de setmana de mes, es fa avui la Col·lecta Especial per a la Parròquia. Trobarem també els sobres adients a l’ entrada de l’ església per a efectuar els nostres donatius.

·         El dilluns 3, de 5 a 6 de la tarda, hi ha la primera sessió del curs de “Vida Creixent”, un moviment laic de persones grans que busca créixer en la fe, partint de l’ Evangeli i de les pròpies experiències. El tema escollit per aquest anys és “Estimar”.  Serà al Casal Parroquial, com en anys anteriors

·         El dimecres 5, a les 7 de la tarda, com tots els primers dimecres de mes, tenim la Missa a la Cripta, per als difunts de la Parròquia. Ja sabeu que s’ entra per la Muralla de Sant Llorenç.

·         Dir-vos també que comença la Catequesi d’ Infants i que es programen cursos i trobades per a diferents nivells, així com conferències i  activitats. El novembre hi haurà també el primer curset de l’ Escola de Teologia. Tot plegat exigeix la col·laboració i el compromís col·lectiu, perquè la formació és sempre clau en una comunitat parroquial.
·         Recordem finalment que diumenge vinent, dia 9 d’ octubre, tenim l’ excursió d’ inici de curs al Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta i a Sant Miquel d’ Olèrdola, a la comarca de l’ alt Penedès. Podeu agafar els tríptics que s’ han editat  i que trobareu al final de l’ església. Les inscripcions es fan al Casal Parroquial, qualsevol dia, de 5 a 9 del vespre.