Full Parroquial 24-4-2022

L’Homilia de Mn. Segimon

DIUMENGE DE PASQUA . (Fets 10, 34. 37-43 /Joan 20, 1-9).

 

 

1.- Avui és Pasqua. Avui celebrem la festa més gran de totes les festes. I la més pròpia dels cristians. No és, com passa en altres casos, l’ acomodació d’ una festa que ja existia sinó la celebració de la festa específica dels qui seguim Jesús. Avui celebrem que l’ Amor i la Vida han guanyat !.

 

Jesús va ser , segons ens ha recordat Pere a la primera lectura, aquell que va passar per tot arreu fent el bé i alliberant els qui estaven esclavitzats pel mal.

 

No obstant semblava que la vida de Jesús havia acabat en el fracàs més absolut. Va ser crucificat i va morir a la creu. Semblava tot perdut. Però Déu, el Pare, no el podia deixar abandonat. I no li va deixar, Sobre el sepulcre va brillar la llum de la resurrecció i tot va ser radicalment nou.

 

Els primers que ho van comprovar van ser Maria Magdalena i els apòstols Pere i Joan. Ells buscaven un Jesús mort. Però finalment entengueren que era cert el que deien les Escriptures : que Jesús “havia de ressuscitar d’ entre els morts”. I aquest fet ho va capgirar tot.

 

El Pare – Déu, ressuscitant Jesús, ha demostrat que el seu Fill tenia raó : que viure estimant i fent el bé no porta al fracàs sinó a la victòria definitiva. En endavant, el mal i la mort ja no tindran la darrera paraula. Això ens ha de donar una gran esperança.

 

 

2.- De vegades, davant de les violències i de les injustícies que veiem en aquest món, ens desanimem, ens angoixem… i potser diem “No sé on anirem a parar !”.

 

Doncs anirem a parar allà on Déu té previst que arribem : al triomf esclatant del Bé sobre el Mal, a la victòria de la Vida sobre la Mort.

 

Perquè malgrat que Déu no intervindrà mai per a evitar el mal que fem els homes –no ho va fer ni per salvar el seu Fill Jesús- Ell s’ ha reservat la darrera paraula en la nostra vida personal i en la Història Humana.

 

Aquesta darrera paraula no l’ ha cedida a ningú. Finalment guanyarà la Vida i el Bé s’ imposarà sobre el Mal. Això no és cap utopia sinó una realitat que queda ben palesa (clara) al Calvari. D’ una mort injusta, Déu en treu la Salvació del Món, la darrera paraula no és el mal ni la mort, sinó la Resurrecció i la Vida.

 

 

3.- Però tinguem en compte una cosa que massa sovint oblidem. Ser salvats per Crist ni significa únicament que, en arribar al terme de la nostra vida, Déu ens acollirà bondadosament. Significa molt més que això.

 

La Salvació de Déu és també una força que té poder per a alliberar-nos de tot allò que ens impedeix d’ arribar a ser un nou Jesús, capaç de passar per tot arreu fent el bé i estimant. Ara ja podem “somiar” perquè tot és possible, Podem ser millors i podem aconseguir un món més fraternal. Podem !

 

 

4.- Però no vulguem quedar-nos per a nosaltres sols Aquest descobriment. El missatge passatge pasqual és ben clar : “Escampeu la Bona Nova de Jesús ressuscitat  per tot arreu “. Som els testimonis de Jesús –Ressuscitat !

 

Creure en la Bona Nova de Jesús ressuscitat asserena els cors i dóna sentit a la vida humana. Molta gent però, no ho sap.  Som nosaltres els únics que ho podem ensenyar i demostrar.

 

No es tracta de forçar res sinó de transparentar amb senzillesa però amb convicció aquesta fe que ens permet viure la nostra vida amb esperança i amb la pau al cor, malgrat les dificultats que mai no ens mancaran.

 

Això és molt contagiós i fa molt d’ impacte en aquesta societat tan insolidària, violenta i desesperada que ens ha tocat viure.

 

Que se’ns noti doncs que la nostra fe és una font inesgotable de joia i d’ esperança, que inunda de pau els nostres cors i una força que fa possible viure fent el bé i estimant. Que se’ns noti de veritat que la Resurrecció del Crist ha influenciat tota la nostra vida. Que se’ns noti ! 

 

Reflexionem-hi !

 

 

Mn. Segimon García Ramiro. 

LECTURES DE LA MISSA

24 d’abril DIUMENGE II DE PASQUA: OCTAVA DE PASQUA / Cicle C

Lectura primera Fets 5,12-16

Cada vegada se’ls afegien més homes i dones

que es convertien a la fe en el Senyor

Lectura dels Fets dels Apòstols

Els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble. Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó. Ningú dels altres no gosava anar amb ells, encara que el poble en feia grans elogis. Cada vegada se’ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor. Fins pels carrers la gent treia els malalts i els deixava allà amb les lliteres perquè, quan Pere arribava, almenys la seva ombra en toqués algun. També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones molestades per esperits malignes, i tots recobraven la salut.

Salm responsorial 117,1-2.3-4.22-24.25-27a (R.: 1)

Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo,

perdura eternament el seu amor.

Que respongui la casa d’Israel:

perdura eternament el seu amor.

R. Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo,

perdura eternament el seu amor.

O bé:

Al·leluia.

Que respongui la casa d’Aharon:

perdura eternament el seu amor.

Que responguin els qui veneren el Senyor:

perdura eternament el seu amor. R.

La pedra que rebutjaven els constructors

ara corona l’edifici.

És el Senyor qui ho ha fet,

i els nostres ulls se’n meravellen.

Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,

alegrem-nos i celebrem-lo. R.

Ah, Senyor, doneu-nos la victòria!

Ah, Senyor, feu que prosperem!

Beneït el qui ve en nom del Senyor.

Us beneïm des de la casa del Senyor.

El Senyor és Déu. Que ell ens il·lumini. R.

Lectura segona Ap 1,9-11a.12-13.17-19

Vaig estar mort, però ara visc per sempre més

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres comparteixo en Jesús les penes, la paciència i la reialesa, vaig ser deportat a l’illa de Patmos per haver predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús. El dia del Senyor l’Esperit s’apoderà de mi, i vaig sentir darrere meu un gran crit, com un toc de corn que deia: «Escriu en uns fulls això que veus i envia-ho a les set comunitats». Vaig girar-me per veure de qui venia la veu que em parlava, i vaig veure set lampadaris d’or, i enmig dels lampadaris algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or.

En veure’l vaig caure com mort als seus peus. Ell posà sobre meu la mà dreta i em digué: «No tinguis por. Jo soc el primer i el darrer. Soc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, doncs, tot el que vegis, la situació present i la que vindrà després».

Al·leluia Jo 20,19-31

Diu el Senyor: Tomàs, perquè m’has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist.

Evangeli Jo 20,19-31

Vuit dies més tard, Jesús entrà

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

LLIGAR I DESLLIGAR

El capítol 20 de l’evangeli de Joan, desprès de narrar l’anada al sepulcre de Pere i el deixeble estimat i l’aparició a Maria Magdalena, explica una doble aparició de Jesús als deixebles; és aquest passatge que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Jn 20,19-31).

A diferència de Lluc que, si bé que anunciat (24,49), posposa el do de l’Esperit a la segona part de la seva obra (Ac 2,1-13), en Joan el do de l’Esperit és simultani a l’experiència de trobament amb Jesús ressuscitat. En l’evangeli  de Joan l’Esperit té un protagonisme que no té en cap dels sinòptics. Jesús parlarà a Nicodem del naixement per l’Esperit (3,6.8) i de l’Esperit que es dona sense límits (3,34); dirà a la samaritana que cal adorar al Pare en Esperit i en veritat (4,23s). En els discursos de comiat Jesús promet als seus deixebles el do de L’Esperit (14,26; 15,26; 16,13) que defineix com a Esperit de veritat (14,17) i Defensor (14,26).  Quan Jesús s’apareix als deixebles i els fa do de l’Esperit no fa altre cosa que complir el que havia promès: donar-los l’Esperit i no deixar-los sols (14,18).  L’Esperit és la instància suprema en la vida de la comunitat. Més que el guiatge de bisbes i preveres més propi de les cartes pastorals  (escrits que apareixeran més tard) i de la constitució presbiteral desenrotllada en la tradició palestinenca inspirada en la constitució sinagogal jueva, les comunitats joàniques entengueren que l’autoritat procedeix de l’Esperit. Ell és el  mestre per excel·lència (14,26; 16,13). La comunitat joànica aprengué de l’Esperit  a través de l’obra del deixeble estimat perquè entenia que era l’Esperit que actuava darrere la interpretació de la tradició provinent de Jesús tal com era tramesa pel deixeble estimat.

És en aquest context del do de l’Esperit que Jesús atorga als deixebles la capacitat lligar i deslligar que algunes versions tradueixen per perdonar o no perdonar. Els verbs grecs “krateô” i “afiemi” provenen respectivament dels verbs hebreus “asar” que vol dir aturar, vincular, confinar, encadenar, prohibir i el verb “hitir” que vol dir deslligar, desvincular, deixar anar, permetre. Existia entre els rabins jueus una mena de cerimònia d’ordenació en la que a l’estudiant que havia acabat els seus estudis religiosos en una escola rabínica se li delegava una certa autoritat per prendre decisions davant qualsevol situació dins una comunitat concreta. Una de les preguntes que feia el rabí principal era: pot lligar, pot deslligar? Si la resposta era afirmativa ja tenia autoritat delegada. Si s’esdevenia quelcom digne de ser jutjat, perquè la llei de Moisès no podia preveure totes les situacions que es donen  a la vida, el cas era portat davant aquesta persona i, per l’autoritat que li havia esta atorgada, lligava o deslligava, és a dir, jutjava el cas.

L’autoritat que es dona als deixebles és per actuar sobre el pecat. Aquesta capacitat no prové, doncs, d’un ritual d’ordenació que confereix el poder, sinó que està inseparablement lligada al do de l’Esperit.  El pecat s’ha entendre no en el sentit d’una transgressió moral sinó com el rebuig a la persona, al missatge i la revelació de Jesús. “Pel que fa al pecat perquè no creuen en mi” diu Jesús en el discurs de comiat (16,9).  Si pecar vol dir no acceptar Jesús, l’acció sobre el pecat té un abast universal; tota persona humana es pot beneficiar de l’acció regeneradora de l’Esperit que actua on, vol, quan vol i sobre qui vol, capacitant-la per l’acceptació de Jesús.

També s’ha de dir que és tota la comunitat que està facultada per perdonar, per accionar sobre el pecat. El col·lectiu dels dotze, terme que implicaria una certa jerarquització, gairebé no apareix en l’evangeli de Joan i si ho fa (Tomàs és considerat un dels dotze) no té el sentit d’autoritat que es pot trobar en els sinòptics (exemple: Lc  9,1).  Deixeble cal entendre-ho en un significat molt ampli. No només els dotze són deixebles i no s’ha de limitar el ser deixeble al gènere masculí. Entre els deixebles de Jesús de les comunitats joàniques hi hauria de ben segur homes i dones i, en virtut de la llibertat de l’Esperit, també elles el van rebre i també a elles se’ls donà la capacitat d’actuar sobre el pecat i transmetre la força vivificant de l’Esperit.

Diumenge 2on de Psqua. 24 d’Abril de 2022

AVISOS

·         Aquest diumenge, dia 2 d’ octubre, Mn. Jaime Moyà, que va ser ordenat  sacerdot la setmana passada, presidirà una Missa Unitària, aquí a Sant Josep, a les dotze del migdia. La celebració anirà acompanyada posteriorment d’ un xeflis o pica-pica, al pati del Casal Parroquial, que és obert a tothom. Recordar que tothom qui vulgui participar en l’ obsequi de Mn. Jaime, pot fer-ho dipositant la seva col·laboració, dins d’ un sobre,  a les caixes del final de l’ església.

·         Com cada primer cap de setmana de mes, es fa avui la Col·lecta Especial per a la Parròquia. Trobarem també els sobres adients a l’ entrada de l’ església per a efectuar els nostres donatius.

·         El dilluns 3, de 5 a 6 de la tarda, hi ha la primera sessió del curs de “Vida Creixent”, un moviment laic de persones grans que busca créixer en la fe, partint de l’ Evangeli i de les pròpies experiències. El tema escollit per aquest anys és “Estimar”.  Serà al Casal Parroquial, com en anys anteriors

·         El dimecres 5, a les 7 de la tarda, com tots els primers dimecres de mes, tenim la Missa a la Cripta, per als difunts de la Parròquia. Ja sabeu que s’ entra per la Muralla de Sant Llorenç.

·         Dir-vos també que comença la Catequesi d’ Infants i que es programen cursos i trobades per a diferents nivells, així com conferències i  activitats. El novembre hi haurà també el primer curset de l’ Escola de Teologia. Tot plegat exigeix la col·laboració i el compromís col·lectiu, perquè la formació és sempre clau en una comunitat parroquial.
·         Recordem finalment que diumenge vinent, dia 9 d’ octubre, tenim l’ excursió d’ inici de curs al Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta i a Sant Miquel d’ Olèrdola, a la comarca de l’ alt Penedès. Podeu agafar els tríptics que s’ han editat  i que trobareu al final de l’ església. Les inscripcions es fan al Casal Parroquial, qualsevol dia, de 5 a 9 del vespre.