Full Parroquial 3-4-2022
“Sinodalitat, parròquia i temps quaresmal”
- Que la nostra Parròquia de Sant Josep : que en aquests moments de continuada reorganització, sàpiga trobar el camí d’ un testimoniatge ferm i autèntic en el Mataró del segle XXI. Que sigui un referent i que es mostri sempre fidel a l’ Evangeli.
- Que el model que ens representa Sant Josep, el nostre Patró del qual celebràvem fa uns dies la seva festa, ens sigui far i guia per a no perdre mai el nord d’ aquesta renovació i evolució. Que el “caminar junts”, sigui una realitat i que siguin rebutjades les discòrdies internes i sapiguem trobar el camí de la unitat i del progrés que l’ Església tota, necessita.
- Que la Quaresma d’ enguany sigui plenament viscuda, d’ acord amb les diferents formes d’ entendre una Església, que és plural. Que sapiguem actualitzar la pregària, els dejunis i les penitències tradicionals en la línia insinuada el passat Dimecres de Cendra, pel Papa Francesc. Sempre en el camí de preparació per la Pasqua.
- Que el Sínode en el que estem immersos tingui autèntica transcendència en el futur immediat. Que sense perdre els orígens, la nostra Església sàpiga renovar-se i respondre fermament a tots els interrogants que la mateixa evolució de la vida ens va presentant. Que s’ impliqui en la realitat del món en què vivim. Que treballi pels necessitats, pels tristos i afligits, pels malalts, pels marginats i que s’ obri a l’ acolliment de tots i de tothom, en aquest món ple de recels, de desconfiances i d’ enfrontaments absurds.
EL CONSELL PASTORAL PARROQUIAL
LECTURES DE LA MISSA
3 d’abril DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle C
Lectura primera Is 43,16-21
Estic a punt de fer una cosa nova
perquè en la solitud begui el meu poble
Lectura del llibre d’Isaïes
El Senyor, el qui obrí enmig del mar un camí, una ruta enmig de l’aigua impetuosa, el qui feu sortir per a la batalla carros i cavalls, guerrers valents i fornits i tots caigueren, no s’aixecaren mai més, s’apagaren com un ble consumit, ara diu això: «No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n’adoneu? Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud, els animals feréstecs, xacals i estruços em glorificaran en veure que poso aigua en el desert, que abunden els rius en la solitud perquè begui el meu poble, que jo m’he escollit. Aquest poble que m’he configurat proclamarà la meva lloança».
Salm responsorial 125,1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R.: 3)
Quan el Senyor renovà la vida de Sió
ho crèiem un somni;
la nostra boca s’omplí d’alegria,
de crits i de rialles.
R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem!
Els altres pobles es deien: «És magnífic
el que el Senyor fa a favor d’ells».
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem! R.
Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,
criden de goig a la sega. R.
Sortien a sembrar tot plorant,
emportant-se la llavor;
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll les seves garbes. R.
Lectura segona Fl 3,8-14
Per Crist m’he avingut a perdre tot avantatge;
el meu desig és configurar-me a la seva mort
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, tots els avantatges que jo pogués tenir els considero desavantatjosos comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo escòria a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporat a ell. Ni tan sols soc just gràcies a una justícia meva guanyada perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia que Déu dona als creients. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts. No vull pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança d’apoderar-me’n; puc fer-ho, ja que Jesucrist s’apoderà de mi. Germans, no m’imagino pas haver-me’n apoderat; el que faig és oblidar-me dels avantatges que he deixat enrere i llançar-me tot jo cap allò que tinc al davant; corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist.
Vers abans de l’evangeli Jl 2,12-13
Reconcilieu-vos amb mi de tot cor, diu el Senyor,
que soc clement i misericordiós.
Evangeli Jo 8,1-11
Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat,
que comenci a tirar pedres
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?». Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres». Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?». Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
XACALS I ESTRUÇOS
La segona part del llibre del profeta Isaïes també coneguda com Deuteroisaïes parla als exiliats a Babilònia anunciant-los el final de la deportació i, sobretot, animant-los al retorn a la terra d’Israel. D’aquest llibre en llegim un fragment a la primera lectura d’aquest diumenge (Is 43,16-21)
El text litúrgic recull un oracle d’aquest anònim profeta i comença amb les paraules: “això diu el Senyor”. És una forma habitual dins la literatura profètica usada per indicar que s’inicia un oracle. Desprès d’aquesta introducció segueix una referència a l’esdeveniment de l’èxode. Sempre el record de l’èxode és per Israel un record fonamental. Els textos bíblics s’hi refereixen moltíssimes vegades. En el llibre del Segon Isaïes és un dels temes estrella. L’experiència de l’exili porta a reflexionar sobre l’èxode des d’una nova perspectiva: si el Senyor va ser capaç d’arrencar el seu poble de l’opressió dels egipcis, ha de ser capaç també de sostreure’l de l’opressió babilònica. Parlant de l’èxode el tex diu que el Senyor va obrir un camí enmig del mar i establí un pas de terra seca; ara serà al revés, el camí s’obrirà enmig del sec desert i hi haurà aigua abundant a fi que el poble no passi set.
“Heus ací que ara faig una cosa nova” (v.19). L’”heus ací” és una interjecció que sovint en els textos bíblics es col·loca per cridar l’atenció de l’oient o lector. Els escrits antics no tenien el subratllat i aquesta era una manera de subratllar determinades frases. Una cosa nova vol dir que, malgrat les similituds amb l’èxode, el retorn de l’exili, segons el profeta, serà una realitat radicalment nova. Ho dona a entendre usant els verbs que apareixen a Gènesi en els relats de creació del món “asá” (fer Gn 1,7.11.12.16.25.26.31) i la creació de l’home “yatzar” (formar Gn 2,7.8).
“No recordeu més els fets passats, no penseu en les coses antigues” (v.18). Israel sempre ha meditat el seu passat, ja hem dit que l’èxode és un record constant en els textos bíblics. El record d’aquest alliberament sempre ha dotat de força per fer front les dures i constants contrarietats que Israel ha experimentat al llarg de la seva història. Però no és aconsellable anquilosar-se en el passat sinó que cal mirar cap el futur. És cer que entre els dos alliberaments hi ha una línia de continuïtat, però l’èxode de Babilònia superarà en esplendor i glòria a l’alliberament d’Egipte. Mirar el futur és deixar de lamentar-se inútilment pels pecats comesos. Babilònia és el passat; davant la temptació d’instal·lar-se en una deportació que ja pot anar bé, mirar el futur és il·lusionar-se pel retorn a la terra, per començar de nou.
“Els animals feréstecs, xacals i estruços em glorificaran” (v.20).Per explicar aquesta frase pot ajudar tenir present el que diu el primer Isaïes: “Un bou coneix el seu propietari i un ase l’estable del seu amo, però a mi Israel no em coneix” (Is 1,3). Amb ironia el profeta està demanant que Israel sigui capaç de reconèixer el Senyor. No fer-ho és rebaixar-se a un nivell per sota dels animals. El nostre text parla de xacals i estruços; els xacals són animals de desert que entre d’altres coses s’alimenten de restes d’animals morts i aquest contacte amb cadàvers els fa animals impurs. Els estruços deixen el niu abandonat, com diu el llibre de les Lamentacions “són com una mare sense cor” (4,3); això els ha fet símbol dels qui endurits pel pecat han abandonat el Senyor; són animals ritualment impurs ( Lv 11,16; Dt 11,15). Doncs bé, aquests, menyspreables segons els criteris de la puresa ritual, són capaços de glorificar el Senyor, saben agrair el regal de l’aigua en el desert. D’Israel s’espera que veient el benefici de l’aigua sàpiga proclamar la lloança i vegi la grandesa i la novetat que representa la sortida de l’exili de Babilònia. Els dos textos, el del primer Isaïes i el del segon venen a dir el mateix: Israel ha d’estar a l’altura i no caure a un nivell que els animals – fins i tot els més menyspreables – el puguin deixar avergonyit. Amb tota la dignitat ha de saber proclamar la lloança al Senyor.
Diumenge 5é de Quaresma. 3 d’Abril de 2022