Full Parroquial 27-3-2022

“Sinodalitat, parròquia i temps quaresmal”

  • Que la nostra Parròquia de Sant Josep : que en aquests moments de continuada reorganització, sàpiga trobar el camí d’ un testimoniatge ferm i autèntic en el Mataró del segle XXI. Que sigui un referent i que es mostri sempre fidel a l’ Evangeli.

 

  • Que el model que ens representa Sant Josep, el nostre Patró del qual celebràvem fa uns dies la seva festa, ens sigui far i guia per a no perdre mai el nord d’ aquesta renovació i evolució. Que  el “caminar junts”, sigui una realitat i que siguin rebutjades les discòrdies internes i sapiguem trobar el camí de la unitat i del progrés que l’ Església tota, necessita.

 

  • Que la Quaresma d’ enguany sigui plenament viscuda, d’ acord amb les diferents formes d’ entendre una Església, que és plural. Que sapiguem actualitzar la pregària, els dejunis i les penitències tradicionals en la línia insinuada el passat Dimecres de Cendra, pel Papa Francesc. Sempre en el camí de preparació per la Pasqua.

 

  • Que el Sínode en el que estem immersos tingui autèntica transcendència en el futur immediat. Que sense perdre els orígens, la nostra Església sàpiga renovar-se i respondre fermament a tots els interrogants que la mateixa evolució de la vida ens va presentant. Que s’ impliqui en la realitat del món en què vivim. Que treballi pels necessitats, pels tristos i afligits, pels malalts, pels marginats i que s’ obri a l’ acolliment de tots i de tothom, en aquest món ple de recels, de desconfiances i d’ enfrontaments absurds.

 

EL CONSELL PASTORAL PARROQUIAL

LECTURES DE LA MISSA

27 de març DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle C

Lectura primera Js 5,9a.10-12

El poble de Déu, després d’entrar a la terra promesa, celebra la Pasqua

Lectura del llibre de Josuè

En aquells dies, el Senyor digué a Josuè: «Avui us he alliberat de la ignomínia d’Egipte». Llavors els israelites acamparen a Galgala, a la plana de Jericó, i van celebrar-hi la festa de Pasqua, al vespre del dia catorze del mes. L’endemà de la Pasqua, des del matí, menjaren productes del país, pa sense llevat i gra torrat. Des d’aquell dia que van menjar els productes del país, no caigué més el mannà. Els israelites, no tenint ja mannà, menjaren de les collites del país de Canaan durant aquell any.

Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7 (R.: 9a)

Beneiré el Senyor en tot moment,

tindré sempre als llavis la seva lloança.

La meva ànima es gloria en el Senyor;

se n’alegraran els humils quan ho sentin.

R. Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,

exalcem plegats el seu nom.

He demanat al Senyor que em guiés:

ell m’ha escoltat, res no m’espanta. R.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum

i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.

Quan els pobres invoquen el Senyor,

els escolta i els salva del perill. R.

Lectura segona 2C 5,17-21

Déu ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació. Perquè Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no retraient-li més les culpes, i a nosaltres ens ha encomanat que portéssim el missatge de la reconciliació. Per tant, nosaltres fem d’ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu.

Vers abans de l’evangeli Lc 15,18

Aniré a trobar el meu pare i li diré:

Pare, he pecat contra el cel i contra tu.

Evangeli Lc 15,1-3.11-32

Aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, veient que tots els publicans i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Jesús els proposà aquesta paràbola: «Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: “Pare, dona’m la part de l’herència que em toca”. Ell els repartí els seus béns. Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se n’anà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta. Quan ho hagué malgastat tot vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es llogà a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors reflexionà dintre seu: “Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu; pren-me entre els teus treballadors”. I se n’anà a trobar el seu pare.

Encara era lluny que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu”. Però el pare digué als criats: “Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el vedell gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i l’hem retrobat”. I es posaren a celebrar-ho.

Mentrestant el fill gran tornà del camp. Quan s’acostava a casa sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: “Ha tornat el teu germà. El teu pare, content d’haver-lo recobrat amb bona salut, ha fet matar el vedell gras”. El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors sortí el pare i el pregava. Però ell li respongué: “He passat tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m’has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics, i ara que torna aquest fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el vedell gras?” El pare li contestà: “Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d’alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i l’hem retrobat”».

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

TORNAR ENRERE

La conegudíssima i mal anomenada paràbola del fill pròdig que s’hauria de conèixer com la paràbola dels dos germans la llegim a l’evangeli d’aquest diumenge  (Lc 15,1-3.11-32).

Paràbola és la traducció grega d’un terme hebreu “mashal” que fa referència a una regla d’interpretació rabínica que consisteix en elaborar una narració fictícia  creada per explicar un tema establint un paral·lelisme entre el tema i la narració. La finalitat és fer comprensible a l’oient o el lector el contingut dels versets que es volen comentar (tema). Mitjançant una figura narrativa l’explicació o comentari adquireix una gran força aclaridora i aporta llum sobre el tema, despertant amb enginy la participació de l’oient. Sovint en les narracions hi ha situacions exagerades creades per despertar l’interès de l’oient. En el cas que ens ocupa, el que la narració vol comentar són les paraules del verset 2: “Aquest acull pecadors i menja amb ells”.

Lluc construeix el text creant un díptic, dues figures contraposades que representen dues actituds o dues maneres de pensar. Ho fa aquí i ho fa en altres indrets de la seva obra: Missió dels dotze (9,1-6), missió dels setanta dos (10,1-12); el ric i Llàtzer (16,19-31); el fariseu i el cobrador d’impostos (18,9-14): Pilat i Herodes (c.23); els dos condemnats i crucificats amb Jesús (23,39-43); Bernabé i Ananies i Zafira (Ac 4,34-5,11). A vegades el díptic no juga tant la contraposició com la complementarietat: naixement de Joan, naixement de Jesús (cc.1-2); Marta i Maria (10,38-42), cicle de Pere  (cc.1-12)i cicle de Pau (cc. 12-28)en el llibre del Fets dels apòstols . El fill gran que s’ha quedat a la casa  paterna personifica el perfecte observant de la Llei mosaica (els qui ell representa són els destinataris de la paràbola). El fill petit, en canvi, que ha abandonat la casa del paterna i ha dilapidat tots els béns vivint llibertinament representa la nacions paganes que, al llarg de la història, han viscut allunyades del Déu d’Israel representat per la figura del pare.

Hi ha un detall en el text que no s’hauria de passar per alt; es tracta de la reflexió que es fa el fill petit quan està pasturant porcs. El text diu: “Llavors reflexionà i es digué”. La reflexió marca un punt d’inflexió, és el punt que delimita l’abans i el desprès. És una manera resumida d’expressar que el retorn a la casa del pare és el resultat d’un procés (cal suposar que evolutiu) que el condueix a prendre la decisió. En aquest procés juga un paper important la interioritat de la persona. En els textos evangèlics aquesta mena de processos estan apuntats o insinuats i no solem donar-hi importància i ens passen desapercebuts. El cas del fill petit és similar al del jutge que rep les súpliques d’una viuda (18,4). El text diu: “finalment va pensar”. La seva reflexió i pensament el portaran a canviar radicalment i a comportar-se amb justícia amb la viuda moment desatesa.

“I se n’anà a trobar el seu pare” (v.20). El fill petit torna a casa. En certa manera  es pot dir que desfà el camí emprès i refà novament el camí en direcció contrària. Lluc exposa d’una manera gràfica el que és la conversió. En hebreu existeix el verb “shub” que vol dir tornar; és un verb que sovint s’ha traduït per convertir-se. Si hom s’atén al significat del verb hebreu copsa el que realment significa la conversió. No és que a partir d’un punt o un moment s’empren una nova direcció/comportament , sinó que es tracta de desfer el que s’ha fet malament i refer i construir quelcom encaminant-ho en la direcció correcta. Els leprosos guarits del c. 17,11-19 han emprés el camí cap als sacerdots perquè els confirmin la guarició, només el samarità s’adona que el camí cap als sacerdots no és el camí que porta a Jesús, per això torna enrere, desfà el camí i acaba prosternant-se als peus de Jesús.

Les paraules del pare clouen la  narració: “Aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat”. Hom esperaria una condemna explicita de la mala vida portada pel germà petit, però la crítica és molt més contundent. Era mort, és a dir, fora de la casa del pare no hi ha possibilitat de vida, el paganisme no és capaç d’engendrar-la. Tornar a la casa del pare és un retorn a la vida; així mateix el refús del germà gran a entrar a la casa del pare és, per dir-ho d’alguna manera, un refús a la vida. Els fariseus amb la seva actitud estan refusant la vida.

Diumenge 4art de Quaresma. 27 de Març de 2022

AVISOS

  1. Segueixen les conferències de l’ Escola de Teologia. En aquesta ocasió es parla de  “Jesús, una aproximació històrica” i són a càrrec de Carles Comes. Seran els dies 26 de maig i 2 i 9 de juny, a les 7 de la tarda. Podeu veure els programes que es van repartir fa uns dies.
  1. El dissabte vinent, 28, Concert Benèfic per Càritas a l’ església de l’ Hospital que anirà a càrrec de la Coral “La Perla de l’ Havana”. L’ entrada és lliure amb aportacions voluntàries.
  I, el mateix dia, de 5 a 9 del vespre, aquí al davant, al Casal Parroquial, Tastet de Menjar Peruà (Mixtura Peruana) organitzat pels Amics del Bisbe Joan Godayol.
  1. Es prepara una excursió de fi de curs de cara al diumenge 12 de juny. Es va, amb autocar, al Santuari de la Mare de Déu del Cós, que queda a la Garrotxa. I, a la tarda, es visitarà l’ Espai Cràter, d’ Olot. Hi ha tríptics explicatius a l’ entrada de l’ església i les inscripcions estan ja obertes : qualsevol dia a la tarda de 5 a 9, al Casal Parroquial.
  1. Dir-vos que s’ ha publicat ja el segon número del Butlletí que preparen els responsables del nostre Arxiu de Sant Josep, amb diferents articles que fan referència a la història de la Parròquia. Es disposa també d’ exemplars del primer número. Si no en trobeu al final de l’ Església, podeu demanar-los als responsables de l’ Arxiu o al  Despatx Parroquial.
  1. Finalment, el proper diumenge dia 29, a les 7 de la tarda, hi ha la Pregària de Taizé, de cada darrer diumenge de mes. En aquesta ocasió es fa a l’ Església del Sagrat Cor, del carrer d’ Aribau, al barri de Peramàs-Esmandies.