Full Parroquial 13-3-2022
LES PARAULES DEL RECTOR
– – Aquí aniria el text de les paraules del rector —
LECTURES DE LA MISSA
13 de març 2022 DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle C
Lectura primera Gn 15,5-12.17-18
Déu fa una aliança amb Abram, el creient
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Déu va fer sortir fora Abram i li digué: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs així serà la teva descendència». Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa. Després li digué: «Jo soc el Senyor, que t’he fet sortit d’Ur dels caldeus per donar-te aquest país; serà el teu heretatge». Abram preguntà: «Quina garantia me’n doneu, Senyor?». Ell respongué: «Porta’m una vaca, una cabra i un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí». Li portà tots aquests animals, els partí per la meitat i posà cada meitat enfront de l’altra, però no va partir els ocells. Uns ocellots de presa volien abatre’s sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan el sol s’anava a pondre, Abram caigué en un son profund i s’apoderà d’ell un gran terror, com una foscor. Després de la posta, quan ja s’havia fet fosc, veié un forn fumejant, una torxa encesa, que passava enmig dels animals partits. Aquell dia el Senyor va fer amb Abram una aliança i es comprometé en aquests termes: «Dono aquest país a la teva descendència, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat».
Salm responsorial 26,1.7-8a.8b-9abc.13-14 (R: 1a)
El Senyor m’il·lumina i em salva,
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida,
qui em pot esfereir?
- El Senyor m’il·lumina i em salva.
Escolteu el meu clam, Senyor,
compadiu-vos de mi, responeu-me.
De part vostra, el cor em diu:
«Busqueu la meva presència». R.
Arribar davant vostre és el que vull,
Senyor, no us amagueu.
No sigueu sever fins a rebutjar el vostre servent,
vós que sou el meu ajut. R.
N’estic cert, fruiré en la vida eterna
de la bondat que em té el Senyor.
Espera en el Senyor!
Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi!
Espera en el Senyor! R.
Lectura segona Fl 3,17-4,1
Crist ens configurarà al seu cos gloriós
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, seguiu el meu exemple i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi. Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: N’hi ha molts que, pel seu estil de viure, són contraris a la creu del Crist. El terme on s’encaminen és la perdició, el déu que adoren és el ventre, i la seva glòria, la posen en les parts vergonyoses; tot el que aprecien són valors terrenals.
Però nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d’allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l’univers.
Per tant, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos així, en el Senyor, estimats meus.
Vers abans de l’evangeli
Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare:
Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
Evangeli Lc 9,28b-36
Mentre Jesús pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
ABRAHAM UN HOME JUST
Llegim a la primera lectura d’aquest diumenge el passatge de Gènesi que narra l’aliança de Déu amb Abraham (Gn 15,5-12.17-18). El text comença dient: “Déu va fer sortir fora”. Des del punt de vista narratiu, la indicació té tota la lògica: si ha de veure les estrelles del cel no ho pot pas fer des de dins la tenda. Cap rabí jueu es conformaria amb aquesta explicació. “Fer sortir”, “fer fora” vol dir molt més. D’on el fa fora?. El text ho indica tot seguit “Jo sóc el Senyor que t’he fet sortir de Ur de Cadea” (v.7). Ur era una ciutat d’origen sumeri que desprès passà a ser babilònica, una ciutat gran i pròspera, un gran centre comercial amb un port sobre el golf pèrsic. Abraham és tret d’aquesta prosperitat i enviat a l’austeritat del desert. Babilònia, on van anar a parar el exiliats, tindrà sempre per Israel una connotació negativa. Abraham és tret d’aquesta negativitat i conduit cap a un lloc millor. És més, l’expressió “t’he fet sortir” és la mateixa que en el llibre de l’Èxode (20,2) s’usa per recordar que el Senyor ha fet sortir Israel de la terra d’Egipte. Amb això l’autor de Gènesi posa Abraham en sintonia amb l’experiència ancestral del poble d’Israel, la sortida d’Egipte. El que queda clar és que “treure de “ vol indicar un canvi de destí en la vida d’Abraham i que aquest nou destí és per anar a millor: tenir una gran descendència i posseir una terra.
Abraham va creure en el Senyor i el Senyor li ho comptà com a justícia (v.6). Aquesta afirmació adquireix una singularitat especial perquè d’ella es valdrà Pau en la carta als Romans (4,3) per avalar la justificació per la fe. L’afirmació està construïda en forma de declaració. Per indicar que hom estava guarit de la malaltia de la lepra els sacerdots emetien na declaració oficial que acreditava l’estat de puresa legal de l’individu (Lv 13,17.23.28.37). Semblantment quan un individu volia accedir al temple els sacerdots li preguntaven sobre la rectitud de la seva vida, en cas de resposta afirmativa li anunciaven amb una sentència declaratòria que era apte per la salvació ( Sl 15,1-2; 24,3).En el nostre text, tot i que es descriu el ritual de l’aliança, aquesta declaració la fa , no el sacerdot sinó Déu i ho fa fora de l’àmbit cultual. A Abraham se li té en compte la justícia no pel compliment de les obres que el llibre d’Ezequiel (18,5-9) enumera com a típiques del just sinó per la fe, per la confiança en Déu que ha quedat demostrada quan Abraham ha abandonat el confort d’Ur de Caldea i s’ha aventurat a seguir la incerta proposta de Déu.
El text que llegim avui conté dues promeses, una descendència incalculable i la possessió de la terra. En el ritual de l’aliança veiem com Abraham allunya els voltors que el volen abatre sobre els cossos morts (v.11). Els voltors són aus de mal averany. Són símbol de potències malignes que volen frustrar la realització de l’aliança? És possible que la intervenció d’aquestes aus sigui una referència als obstacles que s’interposaran a la realització de la promesa. La possessió de la terra no serà un camí de roses i l’obtenció de la descendència tampoc. Els versets (13-16) que la lectura litúrgica ha omès fan referència l’opressió d’Israel a Egipte; com posseir una terra estant esclavitzats a Egipte?
Quan el text diu que el Senyor va fer una aliança amb Abraham ens situa aquesta en l’òrbita de l’aliança, contingut teològic que presideix tot l’Antic Testament i que anirà adquirint diferents formes, matisos i formulacions al llarg de tota la història d’Israel. Fonamentalment l’aliança no deixa de ser una imatge – i així es veu en el ritual descrit en el text que llegim avui – per descriure les relacions de Deú amb el seu poble. Les aliances podien ser entre iguals o podien ser el compromís unilateral de protecció cap a un soci que haurà de ser fidel i obedient al promotor del pacte. Aquest és el cas d’Abraham i d’Israel. L’aliança per excel·lència és l’aliança del Sinaí; l’autor de Gènesi anticiparà a Noè (Gn 9,9) i Abraham aquesta realitat. Si en el Sinaí Déu es compromet amb Israel, amb Noè i Abraham ho fa amb tota la humanitat, a canvi demana que en resposta els éssers humans es comprometin amb ell.
Diumenge 2on de Quaresma. 13 de Març de 2022