Full Parroquial 6-3-2022

LES PARAULES DEL RECTOR

– – Aquí aniria el text de les paraules del rector —

LECTURES DE LA MISSA

6 de març 2022 DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle C

 

Lectura primera Dt 26,4-10

Professió de fe del poble escollit

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisès digué al poble: «El sacerdot rebrà de les teves mans la cistella on portes les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu. Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, declararàs: “El meu pare era un arameu errant que baixà amb poca gent a l’Egipte per viure-hi com a foraster. Allà es convertiren en un gran poble, fort i nombrós. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina dura. Llavors vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d’un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m’heu donat”.

Després deixa aquells fruits davant el Senyor, el teu Déu, i adora’l».

 

Salm responsorial 90,1-2.10-11.12-13.14-15 (R.: 15b)

Tu que vius a recer de l’Altíssim

i passes la nit a l’ombra del Totpoderós,

digues al Senyor: «Sou la muralla on m’emparo,

el meu Déu, en qui confio».

 

  1. Estigueu vora meu en els perills, Senyor.

 

No et passarà res de mal,

ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia,

perquè ha donat ordre als seus àngels

de guardar-te en els camins. R.

 

Et duran a les palmes de les mans

perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres,

trepitjaràs lleopards i escurçons,

passaràs sobre lleons i serpents. R.

 

Ja que ell s’ha fet tan meu, jo el salvaré,

el protegiré perquè coneix el meu nom.

Sempre que m’invoqui, l’escoltaré,

estaré vora d’ell en els perills,

el salvaré i l’ompliré de glòria. R.

 

Lectura segona Rm 10,8-13

Professió de fe del qui creu en Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Què diu l’Escriptura, germans? «Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor». Aquesta paraula és la fe que proclamem: si amb els llavis reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis. Diu l’Escriptura: «Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat». Aquí no hi ha cap diferència entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix Senyor, que enriqueix tots els qui l’invoquen, perquè «tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat».

 

Vers abans de l’evangeli Mt 4,4b

L’home no viu només de pa;

viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

 

Evangeli Lc 4,1-13

L’Esperit conduïa Jesús pel desert on era temptat pel diable

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa». Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu». Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol”». Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”». Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”».

Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

L’ESTRATEGIA DEL DIABLE

Com és tradicional, llegim a l’evangeli d’aquest primer diumenge de quaresma el relat de les temptacions de Jesús. Enguany ( cicle C) pertoca llegir la versió de Lluc (Lc 4,1-13). El relat de les temptacions és el darrer tram d’un gran pròleg amb que Lluc inicia la seva doble obra. Comença amb els relats d’infància, segueix amb la predicació del Baptista i la important escena del baptisme de Jesús, continua amb la genealogia de Jesús i acaba amb el dit relat de les temptacions. Que aquest estigui en el pròleg vol dir que el fet de les temptacions que descriu impregna la totalitat de la vida i la mort de Jesús. Que les temptacions estiguin concentrades en un sol episodi no vol dir que no estiguin presents en tota la trajectòria històrica de Jesús. Ho veiem quan la gent demana un senyal (Lc 11,16) a Jesús, és a dir, un fet espectacular que els deixi  convençuts del tipus de messianisme que ells esperen i que Jesús, tot el contrari, no vol de cap manera. A la creu (Lc 23,35), abans de la mort, es repeteix la temptació; les autoritats repten Jesús que es desclavi de la creu, els deixi bocabadats i convençuts que el messianisme de Jesús està en la línia del que ells esperen. La massa freqüent lectura de manera històrica del fet ha portat a oblidar la dimensió simbòlica i tipificant de l’episodi. El relat no és un fet històric però apunta a la realitat històrica de la temptació molt present, això sí, en tota la vida de Jesús (He 4,15; 5,2 ). L’oposició a la predicació i al missatge de Jesús acompanyada de fets alliberadors fou tan gran i forta que Jesús podria sentir-se contínuament temptat d’usar el poder com a Fill de Déu per vèncer-la i destruir-la.

Diable, “diàbolos” en grec és la traducció de la paraula hebrea “satan” que vol dir acusador, adversari, seductor. És en aquest sentit que es troba en l’Antic Testament a Jb 2,1ss. Zac 3,1ss. 1 Cr 21,1. En el judaisme tardà, sobretot en aquell influenciat per la literatura apocalíptica trobem una tendència que converteix “satan” en el cap d’un regne hostil i en el principi absolut del mal, s’encarrega de fer el mal en el món i d’arrossegar la humanitat cap el mal amb tot tipus de recursos. Lluc afirma en el llibre Fets del Apòstols que Jesús passà guarint tots els oprimits pel diable (10,38). La iconografia de l’art occidental (judicis finals, representacions teatrals…) s’ha encarregat de difondre aquesta visió de la que cal alliberar-se en llegir el text de Lluc que ens ocupa. En el Nou Testament personifica l’oposició frontal entre ell i Déu. En virtut d’aquesta oposició, considerant-se príncep d’aquest món, reclama per ell l’honor que pertoca a Déu tal com es veu en el passatge d’avui. Personifica tot el que sigui contrari al projecte alliberador de Jesús.

El diable diu a Jesús: “Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes, me l’han confiada a mi i jo la dono a qui vull”. Lluc no diu qui ha donat al diable tota l’autoritat i la glòria. Una possibilitat és relacionar-ho amb el llibre de Job; en aquest llibre, Déu pregunta a Satan: “D’on vens?” i aquest respon: “De donar voltes per la terra i recórrer-la” (Jb 2,2). Si fa això, es suposa que té un domini sobre la terra. A més, Déu posa Job “a les mans” de l’acusador,  indicatiu també de poder i de domini. La proposta és plausible però no sembla prou sòlida. L’altra és considerar el que s’anomena “passiu diví”; la construcció en passiva entén que el subjecte actor és Déu. No sembla lògic que Déu hagi donat un poder per anar contra Ell. La més probable, al nostre entendre, seria considerar, tal com diu l’evangeli de Joan,  el diable com a príncep d’aquest món (12,31; 14,30; 16,11). Llavors ell tindria poder sobre aquest món perquè el món li ha donat. Tots els poders bèl·lics, econòmics i polítics que oprimeixen  i destrueixen la persona humana són els que adoren el diable com a contrapoder del poder del Regne de Déu que ha començat a implantar Jesús.

Si ets Fill de Déu. El títol de Fill de Déu ja ha aparegut anteriorment en la narració de Lluc (1,32.35), però sembla que aquí és una clara referència a la veu del cel que s’ha sentit en el baptisme de Jesús. L’expressió, posada en boca del diable, és un repte a la veu del cel, com si volgués dir: ara veurem si el que diu aquesta veu és veritat. El diable vol posar a prova la condició filial de Jesús respecte el Pare. El diable, oponent que desafia Jesús, intenta frustrar el projecte de Déu d’alliberament. Ho tornarà a intentar a la creu (Lc 23,35), però la força del Regne de Déu li farà perdre la batalla.

Diumenge 1er de Quaresma. 6 de Març de 2022

AVISOS

  1. Segueixen les conferències de l’ Escola de Teologia. En aquesta ocasió es parla de  “Jesús, una aproximació històrica” i són a càrrec de Carles Comes. Seran els dies 26 de maig i 2 i 9 de juny, a les 7 de la tarda. Podeu veure els programes que es van repartir fa uns dies.
  1. El dissabte vinent, 28, Concert Benèfic per Càritas a l’ església de l’ Hospital que anirà a càrrec de la Coral “La Perla de l’ Havana”. L’ entrada és lliure amb aportacions voluntàries.
  I, el mateix dia, de 5 a 9 del vespre, aquí al davant, al Casal Parroquial, Tastet de Menjar Peruà (Mixtura Peruana) organitzat pels Amics del Bisbe Joan Godayol.
  1. Es prepara una excursió de fi de curs de cara al diumenge 12 de juny. Es va, amb autocar, al Santuari de la Mare de Déu del Cós, que queda a la Garrotxa. I, a la tarda, es visitarà l’ Espai Cràter, d’ Olot. Hi ha tríptics explicatius a l’ entrada de l’ església i les inscripcions estan ja obertes : qualsevol dia a la tarda de 5 a 9, al Casal Parroquial.
  1. Dir-vos que s’ ha publicat ja el segon número del Butlletí que preparen els responsables del nostre Arxiu de Sant Josep, amb diferents articles que fan referència a la història de la Parròquia. Es disposa també d’ exemplars del primer número. Si no en trobeu al final de l’ Església, podeu demanar-los als responsables de l’ Arxiu o al  Despatx Parroquial.
  1. Finalment, el proper diumenge dia 29, a les 7 de la tarda, hi ha la Pregària de Taizé, de cada darrer diumenge de mes. En aquesta ocasió es fa a l’ Església del Sagrat Cor, del carrer d’ Aribau, al barri de Peramàs-Esmandies.