Full Parroquial 20-2-2022

LES PARAULES DEL RECTOR

– – Aquí aniria el text de les paraules del rector —

LECTURES DE LA MISSA

20 de febrer DIUMENGE VII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera 1S 26,2.7-9.12-13.22-23

Déu t’havia posat a les meves mans, però jo no t’he volgut fer res de mal

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, Saül, amb tres mil homes d’entre els millors guerrers d’Israel, baixà al desert de Zif a buscar-hi David. David i Abisai entraren de nit al campament de Saül, i el trobaren dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada a terra vora el seu capçal. Tot al voltant jeien Abner i els altres homes. Abisai digué a David: «Avui Déu ha fet caure el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d’una llançada. No en caldran pas dues». Però David li contestà: «No el matis pas. Qui quedaria net de culpa si amb les seves mans feia res de mal a l’Ungit del Senyor?»

Llavors David agafà la llança i el gerro d’aigua que Saül tenia vora el capçal i se n’anaren. Ningú no ho veié, ni se n’adonà, ni es despertà.

Tothom dormia. El Senyor havia fet caure sobre ells un son profund. David passà a l’altra banda i s’aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància.

David cridà: «Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a buscar-la un dels teus homes. I que el Senyor recompensi aquell de nosaltres que és de debò magnànim i lleial; avui el Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer res de mal a l’Ungit del Senyor».

 

Salm responsorial 102,1-2.3-4.8 i 10.12-13 (R.: 8a)

Beneeix el Senyor, ànima meva,

del fons del cor beneeix el seu sant nom.

Beneeix el Senyor, ànima meva,

no t’oblidis dels seus favors.

 

  1. El Senyor és compassiu i benigne.

 

O bé:

Al·leluia.

 

Ell et perdona les culpes

i et guareix de tota malaltia;

rescata de la mort la teva vida

i et sacia d’amor entranyable. R.

 

El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al càstig, ric en l’amor.

No ens castiga els pecats com mereixíem,

no ens paga com deuria les nostres culpes. R.

 

Llença les nostres culpes lluny de nosaltres

com l’Orient és lluny de l’Occident.

Com un pare s’apiada dels fills,

el Senyor s’apiada dels fidels. R.

 

Lectura segona 1C 15,45-49

Abans érem semblants a l’home fet de pols,

després serem semblants a l’home que és del cel

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, quan Déu modelà Adam, el primer home, es convertí en un ésser animat, però el darrer Adam es convertí en Esperit que dona vida. No va ser primer el cos espiritual, sinó el cos animat. El cos espiritual vingué després. El primer home, fet de terra, era de pols. Però el segon home és del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Abans érem semblants a l’home fet de pols; després serem semblants a l’home que és del cel.

 

Al·leluia Jo 13,34

Us dono un manament nou, diu el Senyor;

que us estimeu els uns als altres

tal com jo us he estimat.

 

Evangeli Lc 6,27-38

Sigueu compassius com ho és el vostre Pare

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen. Si algú et pega en una galta, para-li l’altra. Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t’ho hagin pres. Feu als altres allò que voleu que ells us facin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells que els estimen. Si heu fet bé als qui us en fan, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors. Si presteu diners als qui de cert us els tornaran, qui us ho ha d’agrair?

També els pecadors presten diners als pecadors quan saben que els recobraran. Però vosaltres heu d’estimar els enemics, heu de fer bé i de prestar sense esperar de rescabalar-vos: llavors la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu i Déu us donarà. Us abocarà a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet».

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

DUES MENES DE COSSOS

El text de la segona lectura que llegim aquest diumenge (1 Co 15,45-49) pot presentar pels lectors dels temps presents una certa dificultat ja que Pau es val d’un mètode rabínic que se li pot donar el nom de “paral·lelisme antitètic” , és a dir, establir una semblança entre la figura d’Adam i la persona de Crist, salvant, però, les diferències i distàncies que evidentment hi ha entre tots dos, per això diem antitètic.

Adam és una figura que la literatura apocalíptica intertestamentària (“Vida d’Adam i Eva”, “IV d’Esdres”) considera un tipus i Pau d’aquest tipus en fa un recurs per exposar el que pretén. Ho fa a 1 Co 15,20-28; Rm 5,12-20 i en el text que llegim avui 1 Co 15,45-49. Segons el IV llibre d’Esdres, Adam hauria esdevingut el cap de tota la humanitat. És el primer d’una humanitat caiguda i el que s’esdevé en ell té repercussió en tots els éssers humans que vindran després. En contraposició, Crist és el nou Adam, cap d’una nova humanitat i el que s’esdevé en ell tindrà també repercussió en tots els que vindran després.

Què pretén Pau amb l’ús de la figura d’Adam contraposada a Crist? En el verset anterior al text que ens ocupa, Pau ha parlat de dos tipus de cossos, uns naturals (“psyquikon”) i altres espirituals (“pneumatikon”). I això per què? Alguns cristians de Corint havien qüestionat la realitat de la resurrecció dels creients. En temps de Jesús, alguns jueus saduceus havien negat qualsevol possibilitat de resurrecció o vida després de la mort (Lc 20,27-40); altres jueus com els fariseus creien en la resurrecció dels morts (Jn 11,24). Altrament a Corint, ciutat grega, els grecs que hi havia estaven influenciats pel dualisme platònic. Plató va ensenyar que els nostres cossos són mortals, però les nostres ànimes existien abans de la nostra vida a la terra i continuaran existint més enllà d’aquesta vida. Als grecs els resultava difícil creure en la resurrecció del cos, en tot cas, el que seria possible és la pervivència de l’anima. L’antropologia jueva, en canvi, emfatitzava la totalitat de la persona, ànima i cos un tot inseparable. Una resurrecció de l’ànima independent del cos era inconcebible. El que Pau es proposa és convèncer els corintis que la resurrecció del cos és possible, això sí, en un cos diferent al que tenim abans de morir.

El text de la lectura d’avui permet descobrir la diferència que fa Pau entre un cos natural i un cos espiritual, és a dir, entre el cos d’Adam i el cos de Crist ressuscitat. Pau fa referència al passatge de Gènesis  (2,7) que explica la creació d’Adam. Aquest és creat de la pols de la terra i no esdevé un vivent fins que rep la “psyqué” , el que nosaltres en diem l’ànima. Si no fos així restaria un cos inert, totalment mancat de vida. No és així en el cos de Crist, aquest posseeix el “neuma”, l’esperit, té la vida  i no tan sols la té sinó que és capaç de donar-la, de transmetre-la. Pau es val de dos verbs grecs diferents ”zaô” i “zôopoieô”, viure i donar vida, per indicar la diferència que hi ha entre Adam que és un vivent i Crist que és un vivificant.

Adam i Crist tenen cos i en això són iguals, però són diferents per la seva existència en el temps i pel seu origen. El cos natural és primer que el cos espiritual. La resurrecció, per tant, pertany a l’ordre dels temps futurs, els que han de venir. El cos natural prové de la pols i com a tal està destinat a tornar a la pols (Gn 3,19), essent així impossible la realitat d’una nova vida. El cos espiritual és celestial, apte, per tant, de ser posseïdor de vida i capaç de comunicar-la.

Els rabins consideraven que tots els éssers humans reben  les conseqüències dels actes d’Adam, pel mateix principi, si Crist és el cap d’una nova humanitat, s’ha d’admetre una solidaritat amb la persona de Crist que fa que rebem les conseqüències del que s’esdevingué en Ell: si va ressuscitar amb un cos espiritual, també, amb tota lògica, nosaltres ressuscitarem amb un cos espiritual.

Diumenge 7 durant l’any.20 de Febrer de 2022

AVISOS

·         A partir d’ ara, cada dijous al vespre, Adoració Eucarística a la Capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, de 18 a 20, amb Rosari a ¼ de 8.