Full Parroquial 14-12-2025

L’Homilia de Mn. Segimon

Diumenge, 14 de desembre
DIUMENGE III D’ADVENT (Mt 11,2-11)
1. Joan Baptista estava desconcertat. Ell havia anunciat l’arribada imminent d’un Messies que actuaria de forma contundent contra el mal: tallaria amb la destral “els arbres dolents” i cremaria “la palla” – havia dit.
Però resulta que Jesús té una forma d’actuar que no encaixa amb aquestes previsions. No utilitza la força amb el sentit que molts esperaven. Ni tan sols fa res per alliberar Joan Baptista que era a la presó.
Es comprèn que aquest quedés desconcertat i que li vinguessin dubtes. Per això li envia uns missatgers que li pregunten clarament: Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?
2. També a nosaltres ens passa sovint això de no entendre la forma d’actuar del Senyor. No comprenem, per exemple, perquè permet que hi hagi fam, violències, injustícies, en fi, tant de mal en el món. No ho entenem. I, potser, com a Joan Baptista, ens venen certs dubtes.
Però Jesús dona una resposta que va ser plenament convincent per a Joan Baptista, i que també ho hauria de ser per a nosaltres: “Els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords i senten, els morts ressusciten”.
Aquesta és la carta de presentació del Senyor Jesús: per on passa ell el mal es fa enrere. És a dir no respon amb violència sinó amb bondat. Jesús és l’expressió de la bondat de Déu: per on passa ell la bondat creix.
I fixem-nos en una cosa: els signes que demostren que Jesús, és el Salvador, no són estrictament religiosos: Ell no parla del culte, de l’observança dels dissabtes, dels dejunis.
Allò que demostra que la salvació de Déu ja és present enmig dels homes, és l’alliberament dels seus mals, de la mena que siguin. Sempre que això es dona, sempre que algun mal és vençut, el Regne de Déu avança.
3. La salvació del món va començar fa més de dos mil anys, però encara no s’ha realitzat plenament. Crist compta amb nosaltres per dur-la a terme.
Per això m’agradaria acabar amb aquella paràbola oriental que molts coneixeu, però que avui va bé repetir.
És una gran veritat: ara, els braços de Déu i el cor de Déu a la terra, som nosaltres. Únicament
Nosaltres! Únicament!
Una bona reflexió per al Nadal que s’acosta.
Preguem-hi!

Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA

DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle A

Lectura primera Is 35,1-6a.10

Déu mateix us ve a salvar

Lectura del llibre d’Isaïes

La terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris, s’engalana i crida de goig. Li han estat donades la glòria del Líban, les gales del Carmel i de Saron. Són ells els qui veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu. Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no s’aguanten. Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig.

Tornaran els qui el Senyor ha rescatat, entraran a Sió cridant de goig i una alegria eterna coronarà els seus caps. Hi haurà festes i alegria, i fugiran les penes i els gemecs.

Salm responsorial 145,7.8-9a.9bc-10 (R.: cf. Is 35,4)

El Senyor fa justícia als oprimits,

dona pa als qui tenen fam.

El Senyor deslliura els presos.

R. Senyor, veniu a salvar-nos.

El Senyor dona la vista als cecs,

el Senyor redreça els vençuts.

El Senyor estima els justos;

el Senyor guarda els forasters. R.

El Senyor manté les viudes i els orfes,

i capgira els camins dels injustos.

El Senyor regna per sempre,

és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Lectura segona Jm 5,7-10

Mantingueu ferms els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop

Lectura de la carta de sant Jaume

Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el pagès espera els fruits preciosos de la terra, prenent paciència fins que les pluges primerenques i tardanes l’hauran assaonada. Igualment vosaltres tingueu paciència, refermeu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. Voleu, germans, un exemple de paciència en els mals tractes? Preneu el que us donen els profetes que van parlar en nom del Senyor.

Al·leluia Is 61,1

L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,

m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.

Evangeli Mt 11,2-11

Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles per preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?». Jesús els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi». Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí”. Us ho dic amb tota veritat: Entre tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell».

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

VEURE LA GLÒRIA DEL SENYOR

Comentari a la primera lectura del 3er diumenge d’Advent

El desert es convertirà en una terra frondosa perquè l’aigua hi brollarà amb abundància. Tothom veurà la glòria de Déu que ve a fer justícia i a salvar. Això és el que llegim a la primera lectura d’aquest tercer diumenge d’Advent. Són els primers versets del capítol 35 del llibre del profeta Isaïes ( Is 35,1-6a.10).

La majoria de comentaristes d’Isaïes està d’acord en que el capítol 35 s´ha introduït com una falca en el gruix del que es considera Primer Isaïes (cc. 1-39). Cal tenir present que la majoria de llibres de l’Antic Testament no han estat redactats del començament al final sense cap mena d’interrupció sinó que en  la seva elaboració hi han pres part diverses intervencions redaccionals. Els autors s’han valgut de textos, tradicions, relats amb orígens diversos i que l’autor els aplegà  introduint-los en un relat uniforme i coherent. Algunes vegades l’autor es valia d’experiències d’un temps posterior per projectar-les a una situació diferent. El capítol 35 d’Isaïes és un clar exemple d’aquestes intervencions redaccionals.

En el text que llegim avui s’hi poden observar semblances molt acusades amb el Segon Isaïes: “Faré néixer rius en els tossals més àrids, i fonts al mig de les valls. Transformaré en estanys el desert, en dolls d’aigua, la terra eixuta. En el desert plantaré cedres, acàcies, murtres i oliveres; a l’estepa, al costat dels xiprers, hi faré créixer boixos i savines,  perquè tothom vegi i sàpiga, s’adoni i comprengui que ho ha fet la mà del Senyor, que ho ha creat el Sant d’Israel.» (Is 41,18-20).

Aquestes semblances porten a pensar que el capítol 35 és una part integral del Segon Isaïes que per alguna raó es va separar d’aquest llibre i s’integrà a la primera part. Segurament això va contribuir que el Primer i Segon Isaïes que circulaven independents s’ajuntessin en un sol llibre.

En el text que llegim avui hi trobem tres temes. 1) la transformació de la creació: l’estepa que floreix i s’omple de flors (vv. 1-2), l’aigua brollarà en el desert i naixeran torrents a l’estepa ( v. 6b); 2) la transformació d’una humanitat incapacitada: els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran, el coix saltarà i el mut cridarà (v.6a); 3) Afirmació de l’imminent rescat per part de Déu: tothom veurà la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu que ve a fer justícia , que ve a salvar (2b.4). Aquesta és l’afirmació principal de tot el passatge. Aquest fet ha de ser motiu d’alegria, tema molt repetit en tot el fragment: l’estepa exulti, cridi de goig, el mut cridarà de goig i la invitació a no defallir, ser valent, no tenir por i el que diu el verset 10 “entraran a Sió cridant de goig, coronats d’una joia sense fi. Arribaran la felicitat i l’alegria, fugiran els planys i la tristesa”.

El text parla  de la glòria del Líban i l’esplendor del Carmel i Saron. Isaïes és un poeta i crea un paral·lel d’aquesta glòria i majestat amb la glòria i majestat de Déu. El gloriós Líban i els majestuosos Carmel i Saron només reflecteixen – i sempre d’una manera imperfecta – la majestat i la glòria de Déu. Només en Déu glòria i majestat adquireixen el ple sentit.

Déu ve a fer justícia i a salvar. Sembla que en l’afirmació hi ha una certa contradicció. Justícia té to negatiu, equival a passar comptes i comporta castigar els mals comportaments. Contràriament salvar té un to positiu perquè equival a deslliurar d’una situació adversa. Això s’explica si es té en compte la doctrina dels rabins segons la qual justícia i misericòrdia són els atributs divins que fonamenten el govern de Déu sobre la humanitat. En definitiva, però, el que compta és la manifestació de la glòria de Déu.

Diumenge 3er d’Advent. 14 de Desembre de 2025

AVISOS

·         A partir d’ ara, cada dijous al vespre, Adoració Eucarística a la Capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, de 18 a 20, amb Rosari a ¼ de 8.