Full Parroquial 6-4-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE V DE QUARESMA (Jn 8,1-11)
- Sens dubte, després d’haver escoltat aquest evangeli tan emotiu, et venen ganes de dir: “Gràcies, Senyor! De veritat sou bo i ningú no sap perdonar com vos ho feu…”
Aquella dona ha obrat malament, sens dubte. Ha fet mal al seu marit, i també als seus fills, si és que en té. Això no es pot pas negar. Però té una cosa bona: no es defensa. És un signe clar que reconeix la seva culpa.
Això és una lliçó per a nosaltres, que massa sovint ens excusem. Ens costa sentir-nos pecadors. Fem el mal i ens quedem tan tranquils. “Passem” del mal, diríem en llenguatge actual.
Però el mal, sempre deixa rastre: en mi i en els altres.
Sovint consisteix en haver ferit unes persones que Déu m’havia posat al costat perquè les ajudés, perquè jo fos per a ells fon de joia i esperança.
I, no obstant això, en comptes de fer-los-hi bé, els hi he fet mal.
He desfet el pla de Déu, d’un Déu que sols és AMOR. Ens sentim de veritat pecadors?
No oblidem que és la condició prèvia i necessària per a ser perdonats.
- També surten a l’evangeli els fariseus i mestres de la Llei.
Són homes durs i sense misericòrdia. No volen salvar, sinó matar; acabar de destruir.
No ens hi veiem una mica reflectits?
A vegades, nosaltres som dels que tirem pedres. Potser coneixem algú que ha fallat, que ha obrat malament. I ens manca temps per escandalitzar-nos, per criticar-lo i escampar-ho per tot arreu.
No obrem com Jesús, sinó com els Fariseus. És llàstima.
Sols Déu, que veu l’interior de cada persona, sap el grau de llibertat i de malícia que hi pot haver en cada cas. Deixem, doncs, que sigui Ell qui jutgi i que segurament té una opinió molt diferent de la nostra. Valen també per a nosaltres, les paraules de Jesús: “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. Hem de reconèixer que nosaltres també som infidels a l’amor del Senyor. Llavors?
- Jesús és aquell que perdona sempre i de tot cor: Però fixem-nos que li diu a aquella dona:
“Ves-te’n i d’ara endavant no pequis més”.
Perquè el pecat és important. No me’l puc prendre a la lleugera. El pecat és un egoisme que fa mal: a mi i als altres. Intenta destruir la nostra identitat d’imatges d’un Déu que és amor.
Hem de lluitar contra el mal. No per por, sinó per amor. L’important és reconèixer que he estat infidel a l’amor del Senyor i acceptar la mà que Ell sempre manté estesa perquè nosaltres ens puguem agafar i recomençar de nou.
Aquelles paraules que diu a la dona “tampoc jo no et condemno”, valen també per a nosaltres: ens han d’omplir d’esperança.
Però després d’escoltar això, tinguem present una cosa: que nosaltres som pecadors perdonats. I la missió del pecador perdonat, és perdonar: saber ser de veritat “expressió de la bondat de Déu” per tot arreu on passem.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle C
Lectura primera Is 43,16-21
Estic a punt de fer una cosa nova
perquè en la solitud begui el meu poble
Lectura del llibre d’Isaïes
El Senyor, el qui obrí enmig del mar un camí, una ruta enmig de l’aigua impetuosa, el qui feu sortir per a la batalla carros i cavalls, guerrers valents i fornits i tots caigueren, no s’aixecaren mai més, s’apagaren com un ble consumit, ara diu això: «No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n’adoneu? Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud, els animals feréstecs, xacals i estruços em glorificaran en veure que poso aigua en el desert, que abunden els rius en la solitud perquè begui el meu poble, que jo m’he escollit. Aquest poble que m’he configurat proclamarà la meva lloança».
Salm responsorial 125,1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R.: 3)
Quan el Senyor renovà la vida de Sió
ho crèiem un somni;
la nostra boca s’omplí d’alegria,
de crits i de rialles.
R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem!
Els altres pobles es deien: «És magnífic
el que el Senyor fa a favor d’ells».
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem! R.
Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,
criden de goig a la sega. R.
Sortien a sembrar tot plorant,
emportant-se la llavor;
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll les seves garbes. R.
Lectura segona Fl 3,8-14
Per Crist m’he avingut a perdre tot avantatge;
el meu desig és configurar-me a la seva mort
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, tots els avantatges que jo pogués tenir els considero desavantatjosos comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo escòria a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporat a ell. Ni tan sols soc just gràcies a una justícia meva guanyada perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia que Déu dona als creients. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts. No vull pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança d’apoderar-me’n; puc fer-ho, ja que Jesucrist s’apoderà de mi. Germans, no m’imagino pas haver-me’n apoderat; el que faig és oblidar-me dels avantatges que he deixat enrere i llançar-me tot jo cap allò que tinc al davant; corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist.
Vers abans de l’evangeli Jl 2,12-13
Reconcilieu-vos amb mi de tot cor, diu el Senyor,
que soc clement i misericordiós.
Evangeli Jo 8,1-11
Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat,
que comenci a tirar pedres
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?». Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres». Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?». Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
EL PASSAT ÉS ESCÒRIA
Comentari a la segona lectura del 5é diumenge de Quaresma C
Filips era durant el segle I dC. una ciutat d’una relativa importància situada al nord de Grècia a la província de Macedònia. Havia estat fundada en el segle IV aC. pel parr d’Alexandre el gran, Filip II i quedava situada prop del mar i d’una important via romana, la via Egnatia que unia el sud d’Itàlia amb Bizanci ( la futura Constantinopla). Tenia, doncs, una certa importància econòmica, recolzada per la fertilitat de la seva planura per la riquesa dels seus minerals: or i plata.
Segons informa el llibre dels Fets (Ac 16,12 ss), Pau hauria fundat allà una comunitat cristiana durant l’anomenat “segon viatge missioner”. La predicació de l’evangeli tingué un èxit relatiu, però, malgrat tot, es convertiren alguns jueus i alguns pagans. Un conflicte amb les autoritats locals obligà Pau i els seus companys abandonar Filips. No va tornar a Filips i, tot i que l’estada va ser curta, les relacions amb la comunitat van continuar a través de diversos escrits i cartes. La majoria de comentaristes considera que l’actual carta als Filipencs n’aplega tres: 1) 4,10-20; 2) 1,1 – 3,1; 4,9-23; 3) 3,2- 4,8. El fragment que llegim a la segona lectura d’avui (Fl 3,8-14) correspon a la tercera carta i es considera que és una interpolació.
Pau invoca el coneixement e Crist que és el que l’ha portat a deixar sense valor el seu passat. El coneixement de Crist es diferencia d’aquell coneixement que els gnòstics pretenien tenir aconseguit amb esforços humans i que ells consideraven que era el que salvava. És aquell coneixement o saviesa que Pau critica en la primera carta als Corintis: “Els jueus demanen prodigis i els grecs cerquen saviesa però nosaltres prediquem un Messies crucificat ( 1 Co 1,22).
Aquest coneixement fruit de l’estudi i la reflexió podríem dir-ne “coneixement de cap”. El coneixement de que parla Pau, el coneixement de Crist és un “coneixement de cor” És comparable al coneixement que una mare té del seu fill que és a la vegada intel·lectual i emocional. Les bones mares volen saber el que passa en les vides dels seus fills, el què aprenen a l’escola, els problemes amb que s’enfronta, els noms dels amics, les seves coneixences, el seu estat de salut. Aquest tipus de coneixement és que Pau vol tenir de Crist.
El coneixement de Crist és l’incentiu que ha portat Pau a deixar la seva vida passada. En el verset 5 (anterior la text de la nostra lectura) Pau s’ha definit com a Fariseu, El llibre dels Fets ens diu que era deixeble de Gamaliel. membre del Sanedrí jueu (22,3) i que tenia bones relacions amb els grans sacerdots (9,14). Els fariseus exercien un lideratge entre el poble encaminat a incentivar el compliment de la Llei. Religiosament Pau tenia una situació força envejable.
Si hom vol canviar de vida i no té un incentiu potent el més probable és que al cap de poc temps torni a la vida passada. En canvi si l’incentiu és potent el que farà és que descobreixi el seu passat com una cosa inútil. Pau ha experimentat una cosa així. Ha experimentat l’eminència de descobrir Jesús el Crist com a Senyor i les coses que abans apreciava ja no tenen poder en el seu cor.
Pau, desprès de veure Jesús ressuscitat en el camí a Damasc (Ac9) desprès d’experimentar la gràcia Déu, el seu nou anhel brilla tan fortament que els seus costums i desitjos anteriors esdevenen invàlids i desapareixen en la foscor. Les coses passades les considera “skubala”, terme grec que es tradueix per escòria. La paraula grega “skubala” literalment significa una cosa que es llença als gossos, però en l’és comú arriba a significar diverses coses inútils i sense valor com les escombraries. Les coses que a Pau en un temps li van semblar precioses ara són “skubala”. Ja no tenen cap poder per atrapar el seu cor. Sí, Pau va perdre alguna cosa en fer-se cristià però ara els guanys superen les pèrdues.
Diumenge 5é de Quaresma. 6 d’Abril de 2025